|
ARQUEOLOGIA ALS ESTANYS
L'apertura d'una rasa al peu de l'Estany ha permés recuperar els antics brolladors de què parlava en 1795 el botànic Cavanilles. A la vegada aquesta intervenció, promoguda per l'entitat propietària de la parcel·la, Acció Ecologista Agró, ha comportat la recuperació d'un patrimoni arqueològic molt interessant.
Estem al davant d'un reblit conformat per material traslladat des del turó veí a finals del segle XIX, amb la finalitat de guanyar un bocí de terreny a l'Estany. Just a la cimera d'aquesta muntanyeta de l'Estany s'alçava un edifici d'època romana, que la pedrera Casablanca, a partir de 1965, va destruir per complet. Aquest edifici, del qual alguns encara recorden les ruïnes, ha estat equiparat, tot i que sense raonaments definitius, amb un temple dedicat a la deessa Venus.
La cronologia del material arqueològic recuperat de la rasa és molt ampla. Abasta des del quart mil·leni abans de l'Era fins l'època moderna: neolític, eneolític, edat del Bronze, època ibèrica, època romana, medieval islàmica i medieval cristiana. Però el gruix majoritari pertany a la romanització. Entre les peces més significatives caldria resaltar la descoberta de tres inscripcions, una d'elles corresponent a un alteret votiu de factura molt bella, amb el text Voconia Hermais votum solvit libens merito (Vocònia hermais va complir el seu vot de bon grat). Un cabet de terracuita corresponent a un ex-vot, un cabet d'Eros (Cupido) i un gran fragment de cornisa són altres elements que podrien pertànyer a l'edifici destruït del cim. Com també vora 300 tesel·les de mosaic.
Marbre blanc. Segle I
Joan A. Vicent Cavaller
|