EL RACÓ, EXEMPLE DEL QUE NO ES DEURIA FER A LES MARJALS
Les inundacions del darrer dilluns 6 de Setembre s'han produit per l'aport d'aigues superficials dels barrancs del terme municipal d'Almenara (l'Arquet pel Sud i el barranc de Talavera pel Nord). No ha passat ni una gota de la marjal de Benavites, provinent dels barrancs del terme de Sagunt i Les Valls, com va ocorrer en la gota freda d’octubre de 2000.
 |
Les plantacions de tarongers en la finca del Racó es realitzaren quan ja estava en vigor el Decret de mesures cautelars del projecte de Catàleg de Zones Humides. Aquestes plantacions obligà a fer la desecació permanent durant tot l'any, fet que mai s'havia consentit, amb el silenci i complicitat de l'administració autonómica, que ajudà a finançar el sistema de reg localitzat. Com a resultat, aquesta és la segona inundació que pateixen els tarongerars. Una part varen ser substituits després de la gota freda del 2000 per asfíxia radicular dels plantons. |
Aquesta actuació de desecacio permanent va tindre una oposició pública i fou considerada insostenible per part d'Acció Ecologista-Agró en les Jornades sobre Agricultura i Zones Humides que organitzà la propia Conselleria de Medi Ambient (ara dins de la Conselleria de Territori i Habitage) amb motiu de la 8ª Reunió del Conveni Ramsar a València. En l'acte estaven presents les organitzacions agràries, incluida una representació de llauradors d’Almenara.
 Es pot apreciar el nivell de l'aigua a les fulles baixes dels tarongers |  Asfíxia radicular als plantons plantats fa uns mesos |
Al posar-se en marxa a màxima potència totes les turbines que volien desaiguar al mateix temps, la darrera setmana es produí un rebosament del canal principal, tant a la finca del Racó com al tram entre El Pontarró i Bobar, reintroduint una part de l'aigua als horts. Per posar remei, els directius de les societats de regants decidiren omplir el jonqueral de Pascual Hnos i la finca de Bledes SA (suposem que per ser de cultius de temporada o no cultivats). |  |
 |
En la partida de La Taiola, els horts permaneixien inundats per impossibilitat de poder obrir-se pas l'aigua d’ullal. És a dir, els horts es trobaven amb mig metre d'aigua de manantial (finca de Minguet i Navarro, etc). La zona natural pública ha estat amb les comportes tancades de la Sèquia del braç a l'altura del Pont de l'Arena per evitar que incrementaren el desbordament del Canal de Torreblanca. Aixó ha fet que es desborde pel sud per damunt del Camí dels Magraners. Finalment, el divendres 10 començà a desaiguar Bledes SA. |
Ara que no hi ha aigües de "barrancà", les turbines tindran que permaneixer tot l'any (com venen fent-ho des d’octubre de 2000), per a BOMBEJAR A LA MAR tota l'aigua dels aqüífers (d’óptima qualitat) que entra continuament a la marjal. Sense ser exagerats, podem dir que actualment entren 60.000 litres per minut de la font de Quart, altres tants de la descàrrega dels Estanys-La Taiola-Palafanga. Uns 30.000 l/minut de la Font Redona, i, amb tota seguretat, altres 60.000 l/m dells ullals de l'aqüífer detrític (Font de Colau, de Manyes, de Cantero, de les Marjaletes, del camí escorredor, del Pas Llarg de Xilxes, de les filtracions del Belcaire, etc). |  |
L’equivalent a més de la meitad de l'aigua del transvasament Xúquer-Vinalopó la bombegen a la marjal per mantenir tarongerars on no toca.
Aixó no vol dir que els donem la idea de "vendre" l'aigua a un altra conca hidrogràfica, sino que el valor social d’una marjal inundada és molt superior al producte agrari dels tarongers. Eixiríem tots guanyant si la Generalitat pagara per no cultivar i no extraure l'aigua, sino deixar que la marjal faça el seu paper d'albufera litoral.