La primera setmana de setembre, a les comarques de Camp de Morvedre i La Plana Baixa s'ha produit el típic episodi de tardor, les pluges torrencials. Com altres anys fou a La Safor, al Maresme, a La Ribera, al Baix Segura o a La Camarga occitana.

Com dos webs de la nostra associació (agromor.tk i almenaraverda.tk) difonen les activitats d'estudi i defensa mediambiental precisament on s'han produit les inundacions, estem en condicions d'aportar la nostra modesta opinió del que està passant, especialment des del coneiximent del territori al que vivim i que estem defensant des de fa uns quants anys i al que anem coneguent i estimant.

Igualment pensem que és important que es coneguen opinions diferents de les oficials, especialment pel perill que suposa una societat conscientment desinformada i tractada de forma infantil.

Concretant: ha plogut vora 200 l/m2 en tres tempestes diferents, una fortíssima de vent i la tercera fortíssima d'aigüa en un periode de quatre dies en dos llocs molt concrets: les muntanyes i les valls que donen a la mar entre el Palància i el Millars, que aporten durant vuit o deu dies a l'any aigües superficials que se canalitzen per mitjà d'una quinzena de barrancs de no més de 20 Km de llarg i que no desaigüen directament a la mar sinó que se desparramen pels "fondos", per les marjals, a dos kilometres de la mar, aproximadament. Una vegada han omplit les marjals, les aigües eixen a la mar per les goles. Si hi ha sort i no hi ha temporal, les marjals, ajudades per potents turbines, poden en pocs dies rebaixar la inundació de les marjals, que solen estar entre una cota d'1 metre baix del nivell de la mar a 2 metres per sobre. Igualment, la mar pot estar tres metres per damunt del nivell normal o un metre per baix a les mimbes més importants. Igualment, les goles poden taparse tres o quatre vegades de montons de sorra d'un metre o més d'altura.

Les aigües superficials agafen velocitat en eixes muntanyes litorals de forta pendent i arrastren quantitats enormes de sediments i material vegetal de gran volum: rames, àrbres sencers, etc. i es troben immediatament amb un estretament del seu pas als cultius de peu de muntanya. És el primer desastre: camps i camins que se'n van muntanya avall. A continuació entren als cultius històrics on són les sèquies dels horts i els mateixos horts els que fan el paper dels barrancs. A més, es troben frontalment amb les grans infrastructures viàries (via del tren, autopista, carreteres generals i comarcals) i els polígons industrials, rotondes, etc, als propis pobles. Els tubs que han de deixar pasar l'aigüa, es taponen amb molta facilitat perquè estan disenyats per al triple d'aigua però no per als volums d'arrastres. Són les primeres inundacions de les zones poblades i d'activitat econòmica, especialment industrial i de serveis.

A continuació, l'aigüa ompli les marjals i inunda les darreres plantacions de cítrics, on hi havia arròs o collites d'estiu i, finalment, inunda les cases de la segon línia del litoral, construïdes dins de la pròpia marjal, als prats humits salobres, serradals o mallades, on històricament mai s'han atrevit a viure cap poble de La Plana o del Camp de Morvedre. Consequència: Desastre econòmic per a molta gent i a pagar entre tots lo que s'ha estropeat. Però hi ha una cosa pitjor: Els diners de tots se van a emprar en tornar a cometre les mateixes equivocacions: Plantar on no toca, a la marjal o pels llits dels barrancs, ocupar les zones inundables amb cases, etc. I augmentar les infrastructures que faran creure a la població que no se repetirà el desastre. Fins la propera, que serà molt pitjor, perque el missatge del govern és que amb uns quants encauçaments de barrancs el problema s'haurà acabat.

Voldríem insistir especialment en la perillositat del discurs dels polítics locals i autonòmics, especialment amb lo referent a les zones inundables del litoral, és a dir, a les marjals. Perquè hi ha un component d'excepcional interès que ningú esmenta: Les inundacions d'aigües superficials, de barranc, a la vista de tots, duren com a màxim una setmana. Aquestes són una xicoteta part, encara que molt aparatosa, de les entrades d'aigüa a les marjals.

El principal aport d'aigües a la marjal es produeix tots els dies durant pràcticament tot l'any. És una entrada d'aigua transparent, dolça, de manantial, de fonts, d'ullals, a dos espais protegits i catalogats com a zones humides: La Marjal d'Almenara (1500 Ha) i la de Nules (500 Ha). També hi ha aports d'aigüa de sobrants de les sèquies del regadiu. Inclús de les aigües de les depuradores. Igualment, tots els anys les marjals s'inunden de forma natural, encara que no vinguen inundacions catastròfiques. Les marjals deurien estar inundades de forma espontànea. Perquè no ho estan? Per la senzilla raó que durant pràcticament tot l'any estan bombejant-se a la mar totes les aigües que arriben, per poder cultivar hivern i estiu o per poder edificar cases.

No seria més raonable fer lo que s'ha fet tradicionalmet i deixar que, a partir de setembre, les marjals s'ompliguen i rebosen a la mar pel seu nivell ?

No seria més econòmic deixar d'ocupar permanentment les marjals en lloc de tindre que pagar desperfectes any sí i any també ?

I finalment, no seria de societat civilitzada tindre unes zones inudables d'excepcional interès paisatgístic i ambiental ?