NULES: La marjal es resisteix a desaparèixer

|
Es sabut que una part de la població de Nules nega que hi haja que protegir més que les 6 Ha del paratge anomenat L'Estany.
El Catàleg de Zones Humides en reconeix un poc més de 400 Ha.
Després de les darreres inundacions, s'ha assegurat que "la platja de Nules" s'ha inundat, quan, en realitat, han sigut els horts i urbanitzacions insostenibles de la marjaleria, que es troben per baix dels nivells freàtics.
|
|
Hem volgut mostrar fotogràficament, un parell de setmanes després de les tremendes inundacions que ha sofert el poble, que la marjal existeix; que les inundacions de barranc com les de setembre són únicament una anécdota a la marjal: la marca d'un metre de fang a les fulles i troncs dels tarongers.
El nivell de l'aigua a la marjal durant l'any té molt poc a veure amb les inundacions de la tardor. Són aigües de nivell, de l'aquífer detrític de La Plana, que estan presents encara que no es produeixen pluges torrencials.
|  |
És per això que els cultius s'han fet en alters, feixes o andanes.
És per això que entre hort i hort hi són els bobalars.
Es per això que entre hort i hort, els bassots tenen asprella, macròfits que sols existeixen si hi ha aigües permanents, estancades, en terres de llims d'albufera, en torberes.
Les fotos són del camí de la canal, prou lluny de L'Estany.
El que sí s'observa són aterraments recents, que, en teoria, l'Ajuntament deuria d'haver impedit.
Amb preocupació observem com els voltants de la finca del Pou se van omplint d'enderrocs, primer pas per a negar l'evidència de la marjal abans de reclassificar per a construir.
També s'observa com es van tapant els bassots entre hort i hort.
|
Finalment, tornem a repetir: la marjal està fonda respecte a la mar. Al PATRICOVA (Pla d’ Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d’ Inundació a la Comunitat Valenciana) les marjals són considerades com zones de laminació d'avingudes i de "sacrifici" per evitar desastres pitjors en zones habitades.
Quantes "declaracions de zona castròfica" han d'ocórrer per a deixar les marjaleries tranquiles i lliures d'urbanitzacions i de cultius per baix dels nivells freàtics ?
|  |
|