«PERSONES LLIURES EN UNA TERRA HABITABLE» 


La frase és de Josep Vicent Marqués, un dels primers ecologistes valencians de l'època de «Margarida i altres herbes, col.lectiu per l'aniquilació de totes les formes de pol.lució» (1977).

Ve al cas de que en el límit oficial entre les comarques de La Plana i del Camp de Morvedre, s'inaugura la setmana que ve una autovia.

Avui no entrarem en el discurs nostre de carreteres / sostenibilitat / ordenació del territori / mobilitat / tren / bici...

Simplement parlarem de monuments. Perquè on acaba la autovia han posat un monument de disseny molt modern (dedicat per l'autor a alguna persona que estima, anomenada Anna) consistent en un monòlit amb dues files de paraules que s'enfilen cap al cel en espiral.

 

Monòlit al nou tram d'autovia (2004)


 

Monòlit franquista amb "el yugo y las flechas" (~1939)

Potser que l'autor o el Ministeri de Carreteres havia pensat en reproduir un altre monolit que hi ha allí mateix, a 50 metres, on desemboca el Barranc de l'Arquet. (Mireu l'article d'opinió sobre inundacions/barrancs i marjals).

El que no sabem és si coneixien que el monòlit en qüestió és segurament el darrer que resta a les nostres comarques construit just a l'acabar la Guerra Civil del 36-39, amb tota la simbologia militarista i feixista d'eixos moments, molt ofensiva per als ciutadans democràtics, entre ells nosaltres els ecologistes.

Segurament tampoc sabrien que eixe monòlit, sense cap valor artístic, es va fer després de la destrucció d'un monument històric i que donava nom a l'indret: el «Molló dels Quatre Bisbes».


Per recuperar un poc de la memòria històrica dels habitants de les dues comarques, hem fet gestions per a que, aprofitant la inauguració de l'autovia, el Ministeri de Carreteres retire la simbologia que representa èpoques dictatorials i aprofite per difondre curiositats de la nostra història.

Per exemple, és una curiositat que, en l'època del «Molló dels Quatre Bisbes», Almenara i Canet d'en Berenguer pertanyien "eclesiàsticament" a Mallorca.

 

El desaparegut «Molló dels Quatre Bisbes»


Recordem que el Barranc de l'Arquet, naix al trencament de vessants entre La Cerverola i el massís del Salt del Cavall, entre els termes de La Vall d'Uixó i Sagunt. Cap al nord, les aigües van al Belcaire i pel sud desaigüen entre Almenara i Benavites. Quan ve ple, tota l'aigua entra dins de la marjal pel terme d'Almenara omplint les partides de Termens, Encarrós, Llorençet, etc, i unflant els ullals del Camí dels Escorredors. La part del terme de Benavites fa alterò i tan sols es plena dels Barrancs de La Font i Codoval...

Encara que no porta aigua superficial, la seua ribera esquerra té els pous de reg mes antics, superficials i potents del terme d'Almenara. És una preciositat fer el seu recorregut a la primavera i tardor.

El Barranc de l'Arquet va ser motiu d'una de les campanyes de defensa ambiental d'Acció Ecologista-Agró (fa ara 10 anys) quan es volia instal.lar un dipòsit d'alta seguretat per a residus industrials perillosos inertitzats tot just on comença el barranc.

El nom li ve de l'aqüeducte que el travessa portant l'aigua de la sèquia major d'Almenara provinent de la Font de Quart.