Jovens del col.lectiu del Camp de Morvedre esperant al tren (1999)

Fem un crit de SOS davant la mortandat que es produirà el proper dia 12 d'octubre al "coto" de la calçada, zona municipal i Pascual Hnos: Comença la temporada de caça.

En 1999, en la concentració davant de Conselleria, Acció Ecologista-Agró utilitzà el lema, «Tots vius», per a demanar i aconseguir el refugi de caça de La Marjal dels Moros.

Avui tornem a cridar «Tots vius» per a demanar que la Marjal d'Almenara gaudisca d'un refugi de caça similar, on les aus i la resta dels animals puguen viure en pau i tranquilitat.

Tots sabem que durant la temporada de caça s’abateixen espècies cinegètiques. És a dir: collvert (Anas platyrhyncos), sivert (Netta rufina), cullerot (Anas clypeata), sarset (Anas crecca), roncadell (Anas querquedula), etc.

Aquestes han sigut declarades espècies cinegètiques, perquè, en teoria, són abundants. El que no és tan conegut és que és molt fàcil confondre espècies en greu perill d’extinció amb espècies cinegètiques.

Així, hi ha algunes espècies tan escases, en tal perill d’extinció, que algunes de les poques vegades que són citades pels ornitòlegs al País Valencià, sol ser quan han sigut abatudes pels caçadors.

Grup d'ànecs a la Marjal d'Almenara

Parella de siverts (Netta rufina)

La pregunta és: Hi ha perill de que es cace un exemplar d’espècie en perill d’extinció a la Marjal d’Almenara ? La resposta és: SÍ.

Encara que no coneixem si ha sigut el cas a la nostra marjal, sí que ha passat en altres llocs: alguns exemplars d'espècies en perill d'extinció han sigut mortes pels tirs de caçadors en el passat.

Anem a donar exemples d’aus que han sigut citades a la nostra marjal i que es poden confondre fàcilment amb altres espècies més comunes.

Rosseta (Marmaronetta angustirostris)

La rosseta pot ser confosa amb immadurs i femelles d’altres espècies d’ànecs, com ara el sarset (Anas crecca), el roncadell (Anas querquedula), el sivert (Netta rufina), etc.

La rosseta ha sigut citada a la Marjal d’Almenara, sobre tot en octubre. També ha sigut vista a les properes Marjal dels Moros i Albufera de València.

Aquesta temporada de caça és possible que aquesta preciosa au es torne a passar per la marjal.

Rosseta (Marmaronetta angustirostris)

Fotja banyuda (Fulica cristata)

La fotja banyuda és quasi idéntica a la fotja comú. En hivern, les seues banyes són pràcticament inapreciables. Inclús en condicions d’alta visibilitat i a curta distància és difícil identificar-la.

Als darrers anys la fotja banyuda ha arribat a nidificar a la Marjal d’Almenara i s’observa amb una relativa freqüència a la Marjal. Cal recordar que la Conselleria de Territori i Habitatge porta endavant un programa de reintroducció d’aquesta espècie a la propera Marjal dels Moros, on les fotges banyudes han criat als darrers anys. Així, és fàcil que alguna fotja banyuda es passe per la Marjal d’Almenara aquesta temporada de caça.

Una mesura que és de sentit comú, i que proposa la Unió Europea per a les zones amb possible presència de Fulica cristata, és que es prohibisca la caça de fotja comú (Fulica atra) pel perill que hi ha d’abatre una fotja banyuda.

Fotja banyuda (Fulica cristata)

Celebrem que enguany és el primer any que s'ha prohibit la caça de fotja comú (Fulica atra) al País Valencià. Aquesta és una mesura a la que donem tot el nostre suport i que deuria d'haver-se portat endavant fa ja molts anys.

A més de poder ser confosa amb la fotja banyuda, als darrers anys i per raons desconegudes, el nombre d'exemplars de fotja comú s'ha reduit d'una manera molt sensible. És trist que hi haja que esperar a que una espècie soporte anys de reduccions substancials fins que es decidisca prohibir la seua caça. Esperem que cap fotja més, ni comú ni banyuda, siga abatuda a la nostra marjal.

Fotja comú (Fulica atra)

Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) a la Marjal d'Almenara

La Marjal d’Almenara, en especial la zona entre la recta de la mar i el Camí dels Magraners, té la sort de mantenir un nombre creixent de galls de canyar (Porphyrio porphyrio). Aquesta és un au sedentària, molt territorial i que no sol volar quasi mai. Habita i es refugia a les zones tupides de bova.

Gràcies a la recuperació de la zona natural d'al voltant dels Estanys i dels bassots, amb un nombre creixent de llocs provistos de bova, a la Marjal d’Almenara el gall de canyar ha trobat un dels poquets llocs que li resten per a reproduir-se i viure en tranquilitat.

Encara que el gall de canyar no és una espècie cinegètica i que, en principi, no pot ser confosa amb cap altra, les partides de caça causen molèsties a aquesta tímida i bonica au. Cal recordar que, a principis del segle passat, el gall de canyar arribà a desaparèixer del País Valencià per culpa de la caça indiscriminada.

A més del gall de canyar, a la marjal hi viuen altres espècies no cinegètiques d’especial interès, que estan protegides per diferents figures legals. Aquestes també pateixen les molèsties i els esglais produits pel soroll dels tirs d’escopeta.

Brutícia deixada a la Marjal

Encara que, deprés de disparar, és obligatori emportar-se els cartutxos usats, el que passa realment és que la marjal es plena d’aquests desperdicis contaminants durant la temporada de caça. Davant la passivitat de les autoritats, la llei no es cumpleix.

Agró (Ardea cinerea) a la Marjal d'Almenara

Fotja (Fulica atra) alimentant als seus pollets

Crueltat de la caça

A banda de que disparar a un animal indefens puga ser més o menys defensible, a voltes, alguns dels animals abatuts, al no morir en l’acte, pateixen una lenta agonia. A més, altres animals supervivents poden patir greus ferides i amputacions per a la resta de la seua desgraciada vida. Evidentment, aquest “esport” no és inofensiu ni net.

Des del col.lectiu d'Acció Ecologista-Agró a Almenara, tornem a posar de manifest la crueltat intrínseca de la caça amb escopeta.

A l'esquerra, reserva del coto de caça abans de l'actual Pla Cinegètic (1999-2002). A la dreta, situació actual de la reserva del coto (des de 2002)

LES NOSTRES PROPOSTES EN QUANT A LA CAÇA

Des d'Acció Ecologista-Agró demanem que, al terme d'Almenara, la zona de reserva del coto abaste, com a mínim, la zona natural compresa entre la recta de la Mar (al nord), el límit meridional de la finca de Pascual Hermanos al sud del Camí dels Magraners (al sud), el Camí Serratella i Canal de Torreblanca (a l'est) i La Muntanyeta dels Estanys (a l'oest).

A més, i sobre tot en el cas de que la Conselleria de Territori i Habitatge es negue a ampliar la zona de reserva del coto, demanem a l'Ajuntament d'Almenara que declare refugi de fauna els terrenys municipals («La Ponderosa», «Calamox», que hi hauria que deixar inundada en hivern, etc).

Proposta de mínims d'Acció Ecologista-Agró per a la reserva del coto

Parella de cullerots (Anas clypeata)

Una vegada s’amplie la zona de reserva del coto a un tamany raonable, on les espècies en perill d’extinció puguen viure en pau i no patir una constant amenaça, es donarien les condicions per a realitzar plans especials de conservació d'especies amenaçades, com ja passa a la Marjal dels Moros:

NO VOLEM TORNAR A QUEDAR FORA DELS PLANS DE MILLORA DE LA BIODIVERSITAT

A més d’augmentar la biodiversitat del paratge, la sola presència d’espècies en perill d’extinció, com gall de canyar (Porphyrio porphyrio), fotja banyuda (Fulica cristata), ànec capblanc (Oxyura leucocephala), o rosseta (Marmaronetta angustirostris), seria un reclam suficient per a atraure un turisme ecològic i de qualitat.

Aquests turistes fugen de les aglomeracions urbanístiques cercant la tranquilitat, apreciant el respecte per la natura i gaudint d’ella, amb activitats turístiques-recreatives vinculades a l'observació d'aus i de flora, fent circuits a peu o en bicicleta pel camp, les muntanyes i la marjal, apreciant les olors de plantes "exótiques", com el timó i el romarí, i gaudint dels productes de la terra, de la cultura i de les formes de vida tradicionals del país visitat.

És dir: aquelles coses que no poden fer a la seua casa i que els proporcionen uns records entranyables que contar als amics, quan tornen a les seues plutjoses ciutats.

Femella de sivert (Netta rufina) amb els seus pollets

Vista de la Marjal d'Almenara

El que no és compatible amb el turisme de qualitat és el soroll dels tirs d'escopeta, la contaminació acústica (ultrallaugers, karts, motos ...), la natura destruïda, les plantes de la platja arrasades, els insoportables olors de l'abocador, la manca de depuradora a la gola d'Almenara, perilloses línies elèctriques travessant Els Estanys i la marjal, la contaminació de les aigües i la brutícia originades per l'agricultura intensiva (bidons de productes químics, deixalles en descomposició ...), etc.

A més, a banda de la creació del Centre d’Interpretació de la Natura a la Casa de les Comportes, al que donem tot el nostre suport, seria interessant la creació de, per exemple, llocs d’observació d'aus i itineraris per a passejar per la marjal a peu o en bicicleta, amb una gestió turística que siga compatible amb la natura.

Així mateix, demanem la implicació de les administracions en la divulgació dels valors mediambientals i en la protecció de la Marjal d’Almenara.