Convidat pel grup ecologiste local «La Costera», Enric Amer, membre d'Acció Ecologista-Agró, va exposar en la Casa de Cultura de Puçol durant prop de tres hores del dissabte 19 de febrer un gran ventall d'arguments per convèncer un auditori majoritariament jove de la necessitat de conservar el patrimoni natural i l'herència històrica i cultural que les marjals suposen per als pobles costaners valencians.

Començant per explicacions geològiques de l'origen i formació de les albuferes litorals, la seua alimentació d'aigües subterrànies d'ullals i fonts i de les sèquies importants del regadiu històric. Possà exemples de la gran marjal de l'Horta Nord (del Palància al Carraixet), del arrossars i prats de pastura, de les desecacions de l'orida i finalment de la nombrosa protecció de les lleis que es produeix des de 1985 amb la nova Llei D'aigües, la Llei d'Espais Naturals, les Directives europees d'Hàbitats i Aus, el Catàleg de Zones Humides, etc, i el canvi de mentalitat i percepció que això ha suposat en la població.

Després comentà la gran pressió urbanística al estar situades en segon línia de les platges i el greu perill de convertir-se en les zones verdes d'un territori totalment urbà dispers que sustitueix ràpidament l'espai agrari tradicional, amb un transferència de rendes per l'escalada dels preus de la terra que fa pràcticament imparable la seua conversió en solars.

Va comentar els aspectes de problemàtica social derivats de la gran quantitat de gent que té menudes parcel·les marjalenques i en la vista posada en expectatives de venda per urbanitzar i no per a protegir els valors mediambientals o agraris tradicionals. Comentà el cas concret de la Marjal de Puçol, on el PGOU actual s'ha menjat un franja de marjal junt als campings i demanà que no se passe de l'actual vial.

Criticà la paralula del Catàleg de Zones Humides de marjals "irreparables" i afirmà que la marjal de Puçol seria una albufera igual que la veïna dels Moros sols parant les bombes que la desequen durant tot l'any des de les instal·lacions de l'Estany. Igualment senyalà els interessos dels ajuntaments, la major part contraris a conservar els tresors naturals que suposen les marjals.

Informà de les darreres lleis de Sol No Urbanitzable de Desembre de 2004 i la nova Llei d'Ordenació del Territori de Juny de 2004, que permeten integrar les zones humides, què per llei són no urbanitzables de protecció especial, en les zones verdes dels PAI. La consequència és que les zones humides passaran a ser públiques amb el nom de Parc Públic Natural baix la legislació urbanística i, per tant, integrants dels PAI. Les conseqüències seran una edifabilitat total de les zones limítrofes a les marjals i un descontrol dels hàbitats naturals al dependir del servei d'urbanisme i jardineria de cada ajuntament i del bon o mal gust dels alcaldes.

Finalment demanà als assistents que encara que les seues famílies vengueren les terres de marjals, s'apuntaren als grups ecologistes per a defensar la seua protecció i conservació, al considerar-les el gran tresor col·lectiu natural dels pobles valencians de les planes litorals.

La dissertació fou acompanyada de documentació gràfica històrica, fotografies aèrees, evolució del paisatge i els ussos de la marjal i també d'emotives actuacions directes d'Acció Ecologista-Agró en les marjals pròximes de Massamagrell, els Moros, Almardà i d'actuacions alternatives de compra i custòdia directa de la gran marjal d'Almenara, a la que possà com exemple de la capacitat ecologista i ciutadana de convertir una zona humida en perill de desaparició en una de les més interessants del País Valencià.