Els molins són encara una mostra dels espectaculars paisatges associats als camins de l'aigua que ens han acompanyat històricament.

Pot ser que l'abandonament de la força hidràulica de la Sèquia Major d'Almenara haja deixat sense ús els molins de farina, d'arròs o d'algebs i els trulls del raim.

Tanmateix, entre les runes del patrimoni pre-industrial s'han eixamplat les omedes i han envellit dignament arbres monumentals.

És el cas del Molí de Canya, on conservem encara un espectacular bosquet d'oms negres amb sotabosc d'acants i esparregueres, amb macròfits a la Sèquia Major i segurament el mes vell lledoner de la comarca.

Des d'allí podem observar encara el paisatge dels nous regadius dalt del Camí de Segorb, de l'espart del Ferreret i de les pinedes de La Rodana encara amb les úniques cases de la finca del Sucre i d'Aunes i el xalet pilot abandonat de l'antiga urbanització de Montalmenara... i darrere el Salt del cavall, La Frontera, el Molí de Vent i tot l'arc de la Vall de Segó.

Lledoner del Molí de Canya