La foto mostra un sequiol sense eixida de l'aigua on se van concentrant centenars de llises. El color verd de l'aigua indica la explosió d'algues que la deixaran sense oxígen. Les primeres morts de peixos acceleren el procés. Les llises boquejant desesperades indiquen l'inminent colapse vital.

La foto correspon a la part Oest dels hivernacles de la finca de Pascual Hnos que voreja també l'Estany sud. A pocs metres, està el joquer d'un miler de garses. Un poc mes enllà, els quatre últims flamencs jovens que s'han quedat.

En La Calzada i la finca municipal, entre les mates de boba, estols d'anàtides i grups d'agrons blaus menjant sense parar peixos estomordits.

És també el gran moment de les espècies que viuen precisament de les situacions límits i de les mortandats cícliques o, senzillament, són els fematers de la natura (gavines, garses, etc).