ACCIO ECOLOGISTA-AGRO

Carta al CSN contra la possible reobertura de Garoña

AE-Agró — 2013-05-20T15:00:00Z

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a les principals organitzacions ecologistes del País Valencià així com a sindicats i altres entitats socials, ha enviat hui, dilluns 20 de maig, una carta al Consell de Seguretat Nuclear (CSN). L'assumpte de la missiva és sol·licitar que es denegue la petició del Ministeri d'Indústria d'ampliar el termini per a la petició de la renovació del permís d'explotació de la central nuclear de Santa María de Garoña, que està a punt d'espirar.

En la carta enviada hui al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), la plataforma Tanquem Cofrents ha expressat la seua preocupació per l'exigència del Ministeri d'Indústria, feta a un organisme independent de l'Administració General de l'Estat com és el CSN, de concedir una nova pròrroga per a la sol·licitud d'ampliació del permís d'explotació de la central nuclear de Santa Maria de Garoña, que està a punt d'expirar i que el CSN ja ha denegat en dues ocasions: a l'agost i setembre de 2012.

Davant d'esta petició del Ministeri d'Indústria, la plataforma Tanquem Cofrents ha sol·licitat al CSN que reitere la seua negativa a ampliar el període que Nuclenor SA demana i que li hi ha transmet al consell el propi Ministeri. Des de Tanquem Cofrents considerem que el termini de 10 dies hàbils que concedix el Ministeri d'Indústria al CSN per a respondre a la seua petició és manifestament insuficient per a valorar si és viable, segura i legal la modificació dels procediments jurídics i tècnics que això requerirà.

Cal recordar que el CSN ja ha denegat dues vegades una petició d'estes característiques. Per tant, el Ministeri d'Indústria, amb el seu posicionament vergonyosament pronuclear, està sotmetent a una pressió inassumible a un organisme teòricament independent com és el CSN.

Si el consell cedix finalment a estes pressions estaria vulnerant les Proves de Resistència Nuclear realitzades a la central nuclear de Garoña, l'informe del propi CSN que es deriva d'estes proves i les instruccions tècniques complementàries. A més a més, esta cesió augmentaria la inseguretat jurídica relativa a la responsabilitat en matèria de seguretat nuclear en què es troba esta central.

Per això, des de Tanquem Cofrents esperem que el CSN compartisca la nostra motivació, que és la consecució de la major seguretat per a totes les persones enfront de l'energia nuclear, i denegue la sol·licitud del Ministeri d'Indústria.

La plataforma Tanquem Cofrents està formada per Greenpeace, Ecologistes en Acció, Acció Ecologista-Agró, WWF-València, GECEN, Compromís pel Territori, Xúquer Viu, Acció pel Clima, Salvemos Mijares, Joves Verds, Baladre, Intersindical Valenciana, CGT, CAT, Amigos de la Tierra i La Ribera en Bici.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

Nou vídeo: “Veus pel tancament de Cofrents”

AE-Agró — 2013-04-26T12:08:06Z

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a les principals organitzacions ecologistes així com a sindicats i altres entitats de la societat civil valenciana, llança hui 26 d'abril, amb motiu del 27é aniversari de l'accident de Txernòbil, el vídeo “Veus pel tancament de Cofrents”, que mostra una àmplia relació de motius per a tancar Cofrents i la resta de centrals nuclears.

El vídeo “Veus pel tancament de Cofrents” té una duració aproximada de tres minuts i en ell participen unes 45 persones de diferent edat, sexe i condició. Algunes conegudes i altres no, però totes aporten una raó per a tancar les centrals nuclears i construir un model energètic diferent, segur, net i sostenible. Amb esta àmplia varietat de testimonis antinuclears, la plataforma Tanquem Cofrents hi ha volgut reflectir que, dins de la diversitat de la societat valenciana, esta manté una postura majoritàriament contrària a les centrals nuclears, com reflectixen totes les enquestes realitzades al respecte, tant en el País Valencià com en l'Estat espanyol.

El vídeo “Veus pel tancament de Cofrents” es troba allotjat en YouTube i ja es pot visitar també en la pàgina web de la plataforma Tanquem Cofrents. Amb este vídeo, Tanquem Cofrents pretén posar a disposició de tota la ciutadania una ferramenta per a la difusió viral, per exemple en xàrcies socials, de la seua principal exigència: el tancament de Cofrents i la resta de centrals nuclears que seguixen encara operatives.

La plataforma Tanquem Cofrents hi ha recorregut a este canal de difusió on-line davant de la dificultat de contrarestar en els mitjans de comunicació tradicionals la campanya pronuclear de les grans empreses elèctriques, que té per objecte manipular i ocultar la informació sobre els problemes i perills que suposen les centrals nuclears. Una campanya que, amb la complicitat i participació del Govern central, pretén que ens oblidem dels centenars de milers d'afectats pel desastre de Txernòbil, del que es complix hui el seu 27é aniversari, i del més recent de Fukushima. Una campanya que a més a més ataca i desprestigia a les energies renovables (ara que la seua aportació suposa ja la mitat de tota la generació elèctrica d'Espanya), amb l'objectiu de prolongar irresponsablement el funcionament d'obsoletes centrals nuclears com la de Cofrents.

Veus pel tancament de Cofrents (YouTube)

Veus pel tancament de Cofrents (web Tanquem Cofrents)


Nuclear? No, gràcies!!!

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

Nova marxa antinuclear a Cofrents

AE-Agró — 2013-04-22T18:19:22Z

Este diumenge 21 d'abril es va realitzar una nova marxa de protesta contra la central nuclear de Cofrents, convocada per la plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a les principals organitzacions ecologistes, així com a sindicats i altres entitats de la societat civil valenciana. La marxa va recórrer els 4'5 km entre Jalance i la central nuclear, en un ambient festiu i amb una gran vistositat ja que, a més a més de pancartes i banderes, els manifestants portaven canyes amb globus negres i grocs, els colors del símbol nuclear.

La marxa, que va reunir a centenars de persones, va estar encapçalada per una pancarta amb el lema “Tanquem Cofrents”, que portaven representants de totes les organitzacions integrades en la plataforma i el diputat autonòmic Juan Ponce, de Compromís. La manifestació, que va ocupar un carril de la carretera i va transcórrer sense incidents, es va realitzar coincidint amb l'aniversari del desastre de Txernòbil, i a la seua finalització es va llegir un manifest que exigia el tancament de la central nuclear valenciana.

La plataforma Tanquem Cofrents ha volgut celebrar amb esta marxa que enguany ja hi ha una nuclear menys en funcionament en l'Estat espanyol, la de Garoña, i a més a més exigir novament el tancament urgent de Cofrents i la resta de centrals nuclears. Tot això dins de la reivindicació d'un sistema elèctric diferent, més segur, eficient, democràtic i barat per als consumidors, basat en l'estalvi, l'eficiència energètica i la utilització de les energies renovables.

Tanquem Cofrents considera que la seua campanya antinuclear, que anualment té el seu acte central en esta marxa a Cofrents, és més necessària ara que mai, davant de la campanya que estan realitzant les grans elèctriques que formen el lobby nuclear, amb la complicitat i participació del Govern central, per a eliminar les energies renovables i continuar impulsant i privilegiant les centrals nuclears. D'una banda, el Govern ha realitzat tota una successió de canvis normatius, amb efectes retroactius sobre les energies renovables per a reduir la seua rendibilitat i contribució al sistema elèctric, i per un altra, una campanya de propaganda i desinformació en els mitjans, que intenta que la ciutadania oblide el recent desastre de Fukushima i els permeta a les grans elèctriques prolongar el funcionament de les centrals nuclears. Tot això per a continuar mantenint l'estatus quo de l'actual sistema energètic, i continuar obtenint els enormes i indecents beneficis que han vingut disfrutant, a costa de la salut i la seguretat de la societat valenciana i de les generacions futures.

Per això, Tanquem Cofrents vol recordar que les centrals nuclears són intrínsecament perilloses i que seguixen produint-se avaries i accidents de forma continuada en les nuclears de tot el món. Només durant la setmana prèvia a la marxa han hagut de parar per avaria els reactors 1 i 2 de Lasalle (EUA), Kozdoluy-5 (Bulgària) i Angra-1 (Brasil). També este mes s'han produït importants terratrémols prop de centrals nuclears al Japó i l'Iran, i s'ha tornat a posar de manifest la precarietat de la situació en la central de Fukushima Daichii, que no està ni de bon tros controlada i continua patint avaries i abocant radioactivitat al medi ambient. Durant este mes ha patit dos incidents diferents de pèrdua d'alimentació elèctrica i d'avaria dels sistemes provisionals de refrigeració i, a més a més, s'han detectat fugues de milers de litres d'aigua radioactiva en 3 dels 7 depòsits on s'emmagatzemen.

No es lliura tampoc Cofrents d'estos problemes com posa de manifest l'avaria que va sofrir el 4 d'abril, quan es va produir una anomalia en una font d'alimentació elèctrica, que provocà que totes les unitats d'actuació automàtica que depenien de l'esmentada font quedaren inoperables.

Tanquem Cofrents considera que enguany la seua exigència del tancament immediat de Cofrents s'ha vist fortament reforçada per les recents declaracions de Gregory B. Jaczko, qui va ser president fins a l'estiu passat de la Comissió Reguladora Nuclear (NRC) dels Estats Units, organisme semblant al Consell de Seguretat Nacional (CSN) espanyol. Este mateix mes d'abril, durant la Conferència Internacional de Política Nuclear Carnegie, Jaczko va demanar el tancament de tots els reactors nord-americans en funcionament, per sofrir problemes irreparables de seguretat.

Per a Tanquem Cofrents esta demanda és aplicable també a la central de Cofrents, i a la majoria de les altres nuclears de l'Estat espanyol, ja que van ser construïdes per les mateixes empreses nord-americanes que van posar en marxa els reactors que l'expresident de la NRC considera insegurs, després de la catàstrofe de Fukushima, i com a còpies de reactors ja existent en el territori nord-americà.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

L'expresident de la Comissió Reguladora Nuclear d'EUA avala el tancament de Cofrents

AE-Agró — 2013-04-15T22:04:50Z

Gregory B. Jaczko, qui fou president fins a l'estiu passat de la Comissió Reguladora Nuclear (NRC) dels Estats Units, organisme semblant al Consell de Seguretat Nacional (CSN) espanyol, exigix el tancament de tots els reactors nord-americans en funcionament, per sofrir problemes irresolubles de seguretat. Esta demanda és aplicable també a la central de Cofrents, que va ser construïda per les mateixes empreses nord-americanes que van posar en marxa els reactors que l'expresident de la NRC considera insegurs després de la catàstrofe de Fukushima.

Gregory B. Jaczko, expresident de la Comissió de Seguretat Nuclear (NRC) dels Estats Units, ha manifestat la seua oposició a les pròrrogues de 20, i inclús 40 anys, que estan demanant i obtenint nombroses centrals nord-americans, a les quals vencia la seua llicència de funcionament després de 40 anys d'activitat. Jaczko va realitzar esta afirmació durant la Conferència Internacional de Política Nuclear Carnegie, celebrada este mateix mes d'abril. Segons l'expresident de la NRC, els 104 reactors nuclears que actualment es troben en funcionament en EUA. tenen problemes irreparables de seguretat.

La postura de Jaczko, contrària a la renovació de les llicències de funcionament de les centrals nuclears més obsoletes, reforça la tesi de la plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a les principals organitzacions ecologistes del País Valencians, així com a sindicats i entitats de la societat civil que exigixen el tancament immediat de la nuclear valenciana. Cofrents i les altres centrals espanyoles van ser construïdes per empreses nord-americanes i els seus models de fabricació són iguals als de les nuclears d'EUA. Per tant, Cofrents i la resta de centrals espanyoles són tan perilloses com els 104 reactors nord-americans que, segons l'expresident de la NRC, patixen problemes irreparables de seguretat.

Concretament, el reactor de Cofrents, model BWR-6, va ser construït per l'empresa General Electric (EUA). El seu disseny i construcció es va realitzar a imatge i semblança del de la central de Grand Gulf-1, ubicada en l'estat de Mississippi i que va entrar en funcionament en 1982 (dos anys abans que el de la central valenciana). A més del de Grand Gulf-1, en EUA hi ha altres 3 nuclears bessones a la de Cofrents: la central de Cilnton en l'estat d'Illinois, la de River Bend-1 en Lousiana i la de Perry en Ohio. Precisament, la nuclear de Perry, que es va posar en marxa en 1986, acumula com Cofrents un llarg historial de problemes i accidents. Destaca especialment l'incendi que va sofrir, l'any 2010, el sistema de lubricació d'una de les bombes d'aigua que alimenta l'atuell del reactor de Perry.

Les declaracions de Jaczko oposant-se a perllongar el funcionament de les nuclears més obsoletes són inusuals per a un membre o exmembre del NRC. Segons ell mateix, responen a un procés de reflexió, iniciada a arrel de l'accident de Fukushima, i al convenciment que l'actual política de les empreses nuclears d'anar posant bena sobre bena no garantix la seguretat de les centrals. La seua preocupació per la perillositat de les nuclears nord-americanes explica la seua dimissió, presentada l'estiu passat, després de mesos d'enfrontaments amb els altres 4 comissionats del NRC per la insistència de l'expresident de la comissió a exigir més mesures de seguretat a arrel del desastre de Fukushima.

Per a Tanquem Cofrents, la postura de Jaczko reforça i avala la històrica reivindicació de la plataforma: el tancament de la central de Cofrents i la transició cap a un model energètic net, sostenible, segur i eficient, basat en l'estalvi energètic i en l'ús d'energies renovables. Una reivindicació que este diumenge Tanquem Cofrents portarà fins a la mateixa porta de la central nuclear, durant la marxa anual que convoca la plataforma. La protesta partirà de la localitat de Jalance i per a facilitar la participació de la societat civil Tanquem Cofrents posarà un autobús gratuït des de la ciutat de València.

La plataforma Tanquem Cofrents está formada por Greenpeace, Ecologistes en Acció, Acció Ecologista-Agró, WWF-València, GECEN, Compromís pel Territori, Xúquer Viu, Acció pel Clima, Salvemos Mijares, Joves Verds, Baladre, Intersindical Valenciana, CGT, CAT, Amigos de la Tierra i La Ribera en Bici.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

Naix la plataforma contra la línia d'alta tensió de La Ribera Baixa

AE-Agró — 2013-03-14T12:00:00Z

La companyia elèctrica Iberdrola pretén construir una línia de molt alta tensió (MAT) per a comunicar Benicull i El Brosquil, a la comarca de La Ribera Baixa (València). El projecte contempla un traçat aeri sostingut sobre grans torres de més de 60 metres d'alçada. Això comportarà un impacte brutal sobre la comarca, motiu pel qual el passat divendres 1 de març es va constituir a Sueca la plataforma No MAT a La Ribera Baixa.

Convocats per Ciutadans de Sueca, el passat divendres 1 de març, representants de la societat civil de La Ribera Baixa i de diferents ajuntaments de la comarca van acudir a Sueca per a participar en l'acte fundacional de la plataforma No MAT a La Ribera Baixa. Esta nova infraestructura projectada per Iberdrola eixirà soterrada de la subestació de Benicull però, fins arribar al Brosquil, creuarà sobre grans torres de 60 metres d'alçada els termes municipals de Polinyà de Xúquer, Riola, Sueca, Fortaleny i Cullera.

A més a més del seu impacte paisatgístic i sonor, esta línia de molt alta tensió (MAT) pot ocasionar greus danys a la salut humana. Molts estudis científics relacionen els camps magnètics de les MAT amb el desenvolupament de diferents malalties, com per exemple leucèmia (especialment infantil), càncer de mama, cerebral, de pulmó, Alzheimer, immunodepressió, problemes de cor, depressió... I, com va explicar durant la presentació de la plataforma José Juan Sanchis, portaveu de la Comissió d'Energia d'Acció Ecologista-Agró, les MAT també afecten negativament a la natura.

Per exemple, per a la seua construcció i manteniment, s'obrin pistes que desforesten l'entorn de les torres, provocant greus danys a la flora i la fauna. I inclús incendis forestals, com va ocórrer en 2007 a la comarca castellonenca de L'Alcalatén. Llavors, uns operaris que treballaven en una torre d'alta tensió provocaren un incendi a Les Useres, que va calcinar més de 7.000 hectàrees i es va quedar a les portes del Parc Natural de Penyagolosa. No podem oblidar tampoc que, segons dades de SEO/BirdLife, a Espanya moren anualment un milió d'aus per impacte i electrocució en MATs i infraestructures semblants.

Per a evitar estos danys en la salut humana i en la del nostre medi ambient, ha nascut la plataforma No MAT a La Ribera Baixa, que aspira a unir a tots els ajuntaments afectats i fer un front comú per a exigir a Iberdrola que no plante ni una sola torre d'alta tensió en La Ribera Baixa. Si estàs interessat a obtindre més informació de la MAT de La Ribera Baixa, pots consultar el bloc de la plataforma o seguir la seua actualitat en facebook. De la mobilització de tots depén el futur del nostre paisatge, la nostra salut i el nostre medi ambient.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

La societat civil valenciana exigix a Les Corts que es prohibisca el fracking

AE-Agró — 2013-03-12T15:32:37Z

La Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló i organitzacions ambientals com Acció Ecologista-Agró han acudit este matí a la porta de Les Corts Valencianes per a exigir que no es pose en risc la salut de les persones i del medi ambient, i demanar als distints grups polítics que recolzen la Proposició de Llei que es debat demà dimecres, 13 de març, en la qual es planteja la prohibició de les tècniques de fracking en el territori valencià.

Representants de distints municipis afectats, units en la Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló, junt a representants de l'Associació pel Medi Ambient i Contra el Canvi Climàtic, Ecologistas en Acción, Arca-Ibérica, SEO/BirdLife, Greenpeace, Acció Ecologista-Agró, la Unió de Llauradors i Ramaders, WWF València i la Intersindical Valenciana, han acudit este matí a Les Corts Valencianes per a exigir als grups parlamentaris que voten a favor de la Proposició de Llei que demà dimecres es debat en les Corts, i que planteja la prohibició de les tècniques de fracturació hidràulica, per considerar-les altament impactants sobre el medi ambient i la salut humana, perquè faran perdre milers de llocs de treball associats a sectors primaris i al turisme i pel greu risc de contaminació que suposa per a l'Aqüífer del Maestrat.

Els diputats Marina Albiol, d'Esquerra Unida del País Valencià, per Castelló, Paco Signes, de l'Àrea de Medi Ambient i Anabel Saldú, Alcaldessa de Sant Mateu, i diputada per Castelló, del PSPV, Juan Ponce, de l'Àrea de Medi Ambient i Josep Maria Panella, diputat per Castelló, de Compromís han rebut a la delegació de les organitzacions convocants a la porta de Les Corts a les 10:00 hores del matí. A la seua arribada els representants dels col·lectius han desplegat pancartes i s'ha procedit a la lectura d'un manifest. Posteriorment s'ha entregat als diputats el llibre Agrietando el Futuro, editat recentment per Ecologistas en Acción, i un informe sobre els impactes negatius del fracking sobre la natura i la societat a Castelló.

Al final de l'acte s'ha acostat Mariano Castejón, responsable de l'Àrea de Medi Ambient del Partit Popular, i se li ha entregat el llibre i l'informe. El diputat ha informat que la postura del grup parlamentari del PP és la de votar en contra de la Proposició de Llei. I que quan se sol·liciten permisos d'explotació exigiran la realització dels Estudis d'Impacte Ambiental pertinents. Representants de la plataforma han objectat que ja hi ha estudis que demostren l'afecció als aqüífers i a la salut humana als Estats Units i en la Unió Europea, on diversos països ja han prohibit o declarat moratòries sobre esta tècnica.

Les distintes organitzacions han arreplegat en pocs mesos milers de firmes i han presentat més de 1.700 al·legacions contra els permisos sol·licitats a Castelló. A més a més, més de 20 municipis de la zona s'han declarat en contra i lliures de fracking en el seu territori, i hi ha cada vegada major oposició ciutadana a causa dels greus efectes negatius que comporta. Ni tan sols l'ocupació que generaria seria de qualitat ni estable, perquè este tipus d'explotacions s'esgoten als pocs anys, i no obstant la contaminació i la destrucció del paisatge quedarien allí durant generacions.

Andrés Cumba, portaveu de la Plataforma Anti-Fracking Comarques de Castelló, ha manifestat que considera una greu irresponsabilitat permetre que s'apliquen estes tècniques en el nostre territori, i que açò únicament reportarà beneficis a les empreses estrangeres posant en risc la salut de les persones i la riquesa de la regió.

A petició de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària del Parlament Europeu, es va realitzar l'estudi “Impacte del petroli i gas de pissarra sobre el medi ambient i la salut humana”, elaborat entre altres per l'institut Wuppertal per al Clima. el Medi Ambient i l'Energia, presentat al juny del 2011, en el que es plantejaven nombrosos dubtes sobre esta tècnica i es plantejava la necessitat de donar a conéixer totes les substàncies químiques utilitzades, una cosa que no ocorre en l'actualitat. El Tyndall Center (Universitats de Manchester, Exeter...) també va elaborar un informe en què es detallen les afeccions al medi ambient i els aqüífers.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

Acció a les Torres de Serrans per a recordar el 2n aniversari de Fukushima

AE-Agró — 2013-03-11T17:35:48Z

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa les principals organitzacions ecologistes del País Valencià, sindicats i altres organitzacions de la societat civil valenciana, realitzà ahir diumenge 10 de març una acció reivindicativa per a "commemorar" el 2n aniversari de la catàstrofe de Fukushima. L'acció es va realitzar a les Torres de Serrans de la ciutat de València, que van ser l'escenari d'esta nova protesta de la plataforma per a exigir el tancament immediat de la central de Cofrents.

L'acció, en la qual han participat una quinzena d'activistes de Marfull-Acció Ecologista Agró, ha consistit a despenjar dues pancartes gegants en la façana d'un dels monuments més emblemàtics de València, les torres de Serrans. En les dues pancartes s'expressaven els dubtes sobre l'estat de la central nuclear més pròxima al Cap i Cassal, la de Cofrents, ubicada a només 55 km de la Capital del Túria, i s'exigia el seu tancament immediat. Cofrents porta quasi 30 anys en funcionament i acumula un ampli historial d'avaries i accidents que posen en dubte el seu nivell de deteriorament. Totes les proves d'esforç a què s'ha sotmés, com també ocorre amb la resta de centrals europees arran del desastre de Fukushima, a més a més de ser incompletes les han realitzar els mateixos treballadors de la central, la qual cosa lleva credibilitat als seus resultats.

L'acció d'ahir diumenge s'emmarca dins d'una multitud de mobilitzacions simultànies celebrades durant el cap de setmana en diverses localitzacions de tot l'Estat Espanyol i que ha coordinat la CEAN, la Coordinadora Estatal Antinuclear. L'objectiu d'estes mobilitzacions és exigir al govern central l'abandonament de l'energia nuclear, com ja ho han decidit altres països com ara Alemanya, Itàlia, Bèlgica o Suïssa. A més a més, de demandar la transició cap a un model energètic diferent, més just, sostenible i barat, basat en l'estalvi i l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables.

Estes accions a Espanya coincidixen també amb nombroses mobilitzacions en molts altres països per a “commemorar” l'accident de Fukushima i els enormes perjuís a la salut de la població japonesa, els centenars de milers de persones desplaçades que han vist destruït el seu futur, i les gegantines despeses que suposen i suposaran en el futur: la neteja de la contaminació radioactiva, les compensacions a agricultors, ramaders i pescadors que han vist la seua producció contaminada i per tant no la poden vendre, el reallotjament dels desplaçats i el desmantellament dels reactors destruïts, que es calcula que tardarà a fer-se 50 anys i per a la qual cosa caldrà desenvolupar noves tecnologies en robòtica i altres camps.

Tanquem Cofrents considera que el desastre de Fukushima va ser molt pitjor que el que es va voler vendre a l'opinió pública en un principi, dins de la política habitual d'opacitat i falta de transparència de les empreses nuclears, i ha posat de manifest, per si no hi havia prou amb la catàstrofe de Txernòbil, l'accident d'Harrisburg i molts altres accidents, que l'energia nuclear és summament perillosa.

La plataforma antinuclear valenciana també vol denunciar que l'energia nuclear és molt cara, com ho demostra el tancament de la central de Garoña l'any passat o els de les centrals nord-americanes de Crystal River (Florida) i Kewanee (Wisconsin) enguany. Estes centrals disposaven de llicència per a continuar operant, però tanquen per motius econòmics. Els enormes beneficis que obtenen les empreses elèctriques nuclears són deguts a les enormes subvencions directes i indirectes que reben per part dels estats.

Així mateix, Tanquem Cofrents vol remarcar que, a més a més dels problemes indicats anteriorment i altres, com la gestió dels residus i l'enorme consum d'aigua, les centrals nuclears són absolutament innecessàries. El sistema elèctric espanyol està absolutament sobredimensionat i ja es pot compensar la producció nuclear amb mesures d'estalvi i eficiència energètica i amb l'ús d'energies renovables. Fins i tot les noves energies renovables ja produeixen més electricitat que la nuclear, com ho demostra un dada concreta: tot i el boicot del govern espanyol a les energies renovables, des de novembre, és a dir, des de fa 4 mesos consecutius, una sola energia renovable, l'eòlica , és la primera font de generació elèctrica a Espanya, molt per damunt de la segona, que ha sigut la nuclear. Les energies renovables, en el seu conjunt, si comptem l'aportació de la solar i la biomassa, superen ja el 45% de la generació elèctrica total en el que portem d'any.

Durant l'acció celebrada a les Torres de Serrans, que ha sigut absolutament pacifica i no ha produït cap tipus de dany ni a persones ni al monument, s'han presentat una vintena de policies nacionals. Els agents han realitzat identificacions i escorcolls indiscriminats, fins i tot als ciutadans aliens a l'acció que passaven pels voltants del monument i han expressat la seua simpatia per la protesta i els seus objectius.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

Garoña i la crisi de la indústria nuclear

AE-Agró — 2013-01-02T20:32:05Z

El passat mes de desembre, es va consumar el tancament de Garoña. Nuclenor, empresa propietària de la central i participada al 50% per Iberdrola i Endesa, va decidir unilateralment aturar el seu funcionament. El motiu no va ser assegurar el bé comú sinó, segons Nuclenor, l'escassa rendibilitat econòmica que l'empresa obtindria amb l'entrada en vigor de la nova llei d'impostos energètics. Però, independentment dels nous gravàmens, la central ja estava condemnada a deixar de ser rentable: necessitava una inversió d'entre 120 i 130 milions d'euros per a complir amb els estàndards de seguretat post-Fukushima. El tancament de Garoña no és un cas aïllat, sinó un signe més de la crisi de la indústria nuclear arreu del món, agreujada especialment per l'accident de Fukushima, i que a continuació ens explica el nostre company José Juan Sanchis en el seu informe "Prospectiva d'una època: El principi del final de l'era nuclear".

Prospectiva d'una època: El principi del final de l'era nuclear

L'any 2006, la indústria nuclear va tocar sostre. Des de llavors, la seua producció d'energia no ha parat de baixar i el nombre de tancaments de centrals, com per exemple el de Garoña, supera al de les noves plantes que es posen en funcionament. Esta crisi de la indústria nuclear s'ha vist agreujada des de 2011 per l'accident de Fukushima, que ha reactivat el moviment antinuclear per tot el planeta i ha encarit les mesures de seguretat de les centrals. Però, també per la ràpida evolució de les energies renovables, especialment l'eòlica i la solar, que han accelerat el declivi de la indústria nuclear arreu del món.

Una indústria insegura, envellida i en crisi

Sense comptabilitzar els quatre reactors avariats per l'accident de Fukushima, des de 2011 el nombre de reactors que s'han aturar al món supera clarament al dels nous que s'han posat en funcionament. En 2011, a més a més dels reactors de Fukushima Daichii, es van tancar els reactors d'Oldbury A-2 al Regne Unit i, per decisió del govern de la democratacristiana Angela Merkel, altres 8 a Alemanya, tots ells amb més de 30 anys de vida: Biblis A i B, Brunsbuettel, Isar-1, Kruemel, Neckarwestheim-1, Fhilippsburg-1 i Unterweser.

En 2012, a més a més dels reactors britànics d'Oldbury A-1 i Wylfa-2 i de l'espanyol de Garoña, es poden considerar també com a tancats els reactors de Doel-3 i Tihange-2 a Bèlgica. Els clevills apareguts, per defectes de fabricació, en els atuells d'estos reactors han determinat que el regulador belga haja obligat a la seua parada, almenys fins a final d'any. I no és aventurat predir que no tornaran a posar-se en marxa, si tenim en compte que reparar o canviar els atuells avariats és pràcticament impossible, encara que Electrabel, la seua empresa propietària, vol connectar-los de nou.

Un altre reactor que no tornarà a posar-se en marxa enguany és Gentilly-2, l'única nuclear de la regió de Quebec (Canadà). La seua llicència de funcionament expirà el 31 de desembre i el nou govern de la regió del Partit Québécois ha reafirmat, com ja anunciava en el seu programa electoral, que no permetrà que es perllongue el seu funcionament. També paga la pena destacar que durant 2012 s'ha produït l'abandonament definitiu de la construcció dels reactors Belene-1 i 2 (Bulgària), que ja es trobaven en una fase avançada de la seua edificació.

Per contra, durant tot 2012 només Corea del Sud (2) i la Xina (1) han connectat a la xarxa tres reactors nuclears. I s'han reconnectat altres dos (Bruce-1 i 2) a Canadà, que portaven aturats des de 1997 i 1995 respectivament. També s'esperava la posada en funcionament abans de cap d'any d'altres dos: un a la Xina (Hongyanhe-1) i un altre a l'Índia (Kudankulam-2), però finalment s'han endarrerit, almenys, fins a 2013.

Pròxims tancaments

Afortunadament, la llista de reactors que poden deixar de funcionar a curt i mig termini és encara més llarga que la dels que ja ho han deixat de fer. Al juny de 2013 hauria de tancar Mühleberg (Suïssa), per orde d'un tribunal davant de la seua falta de mesures de seguretat, encara que la seua continuïtat està pendent d'un últim recurs davant del tribunal federal suís, que haurà de ratificar una primera sentència que confirmà l'orde de tancament. Mühleberg era una de la vintena de centrals en tot el món, entre elles Garoña i Cofrents, que podien estar afectades pels defectes de fabricació trobats en els reactors belgues de Doel-3 i Tihange-2, però en esta nuclear sí que s'han fet les proves necessàries, no com a les espanyoles.

Abans de juliol de 2013 tancarà també la central de Kewaunee (EUA), després que Dominion, la seua companyia propietària, haja intentat sense èxit vendre-la, a pesar d'haver aconseguit ampliar la seua llicència de funcionament fins a 2033. A més a més, han de tancar en 2013 Kursk-3 (Rússia) i potser que també Indian Point-2 (EUA). El cas d'esta central nord-americana, ubicada a 40 km de Nova York, resulta particularment interessant: la seua llicència expira al setembre de 2013, però té pràcticament assegurada la pròrroga de funcionament per 20 anys més per part del regulador nord-americà, la NRC. No obstant, el governador de l'Estat de Nova York, Mario Cuomo, que porta temps demanant el seu tancament, ha donat orde de no renovar el contracte de subministrament de l'estat amb la companyia propietària, que caduca al mateix temps que l'actual llicència de funcionament de la central. Així que, a pesar de tindre tots els permisos per a seguir en marxa, esta central es pot vore obligada a tancar per no tindre a qui vendre la seua producció. Amb el mateix panorama es troba el reactor d'Indian Point-3, en el mateix emplaçament, i amb una llicència de funcionament que caduca en 2015.

A més a més d'estos tancaments, en 2014 haurien de deixar de funcionar els reactors de Kalinin-1 (Rússia), Wylfa-1 (Regne Unit), Bruce B-5 i B-6, i Pickering B-5 (Canadà). En 2015, s'espera que s'aturen Doel-1 i 2 (Bèlgica), Kursk-4, Balakovo-1 i Smolensk-2 (Rússia), Gafenrheinfeld (Alemanya) i Pickering B-6 (Canadà). I en 2016 han de tancar Kalinin-2 i Kovovoronenzh-3 (Rússia), Pickering B-7 i Bruce B-7 (Canadà). Inclús França aturarà eixe any els seus reactors nuclears més antics (Fessenheim 1 i 2), gràcies al pacte signat pel president Hollande i Els Verds francesos (Europe Ecologie).

La incertesa nuclear al Japó

Un cas particularment complex i canviant és el de les centrals japoneses. Després de l'accident de Fukushima es van tancar oficialment els 4 reactors accidentats, però també altres que van ser afectats o que es van considerar que estaven en zones sísmicament perilloses. Aproximadament la meitat del parc nuclear japonés es va aturar al març de 2011. La resta dels reactors van continuar en funcionament fins que van fer la seua parada de manteniment anual. Després no es van tornar engegar per la falta de permís de les autoritats locals i regionals del territori on s'emplacen.

Realment este permís no era necessari legalment, però sempre s'ha aplicat al Japó la norma no escrita de tindre esta autorització per a connectar un reactor. D'esta forma, a principi de maig de 2012 es va aturar l'últim reactor, i en maig únicament es van connectar els reactors 3 i 4 de la central d'Ohi, amb la qual cosa durant un mes Japó ha funcionat sense centrals nuclears.

Simultàniament este procés, el Govern del Japó promulgà la creació d'un nou organisme regulador de l'energia nuclear, l'Autoritat de Regulació Nuclear (ARN), autènticament independent de la indústria i del govern, no com l'anterior al desastre de Fukushima. L'ARN es constitueix al setembre i inícia un debat sobre el futur de l'energia nuclear al Japó, que finalitzà amb la decisió d'abandonar-la abans de 2040, en donar un període de funcionament màxim, pràcticament sense excepcions, de 40 anys als reactors nuclears i d'apostar pel desenvolupament de les energies renovables, per a substituir l'aportació de les nuclears.

No obstant, pocs dies després d'aprovar-se esta nova estratègia energètica, es va suspendre per les enormes pressions dels sectors industrials japonesos i, segons algunes fonts, també nord-americanes, de manera que totes les decisions van quedar en l'aire. En desembre, es van celebrar eleccions generals a la cambra baixa i va haver-hi un canvi de govern. El nou partit en el poder, el PLD (Partit Liberal Democràtic), és obertament pronuclear i ha derogat l'anterior estratègia energètica, recolzant així la continuïtat de la indústria nuclear. Inclús planteja que es finalitzen els dos reactors que es troben en construcció i continuar la tramitació de llicències per a noves centrals. No obstant, el nou govern japonés no pot simplement tornar al status quo anterior al desastre de Fukushima com si no haguera passat res, perquè la població, segons totes les enquestes, és obertament antinuclear i en juliol de 2013 hi ha previstes eleccions a la cambra alta. Cal destacar que durant 2012 el govern va rebre una petició d'abandonament de l'energia nuclear recolzada per 8 milions de signatures i, totes les setmanes, es repetixen manifestacions multitudinàries amb milers i milers de japonesos que demanen el tancament definitiu de les centrals nuclears.

Tots estos factors expliquen que el nou president del PLD, Shinzo Abe, haja anunciat que s'obri un període d'estudi de tres anys per a decidir si es tornen a engegar les 50 centrals aturades actualment. Però, en realitat, podria ser més temps encara, ja que la decisió final depén del govern japonés, però també de l'ANR. I el president del regulador nuclear japonés ja ha insinuat que poden tardar prou més de tres anys a autoritzar la reobertura de les centrals, perquè volen revisar totalment la normativa i canviar la mala cultura de seguretat imperant fins ara en la indústria nuclear japonesa.

En qualsevol cas, bé perquè l'ARN no ho autoritze o perquè les noves mesures de seguretat els isquen massa cares, sembla molt difícil que es tornen a engegar els reactors afectats pel terratrémol i el tsunami de 2011: Fukushima Daichii 5 i 6, Fukushima Dainii 1, 2, 3 i 4, Onagawa 1, 2 i 3 i Tokai 2. Tampoc els reactors 3, 4 i 5 de Hamaoka, que encara que no van ser afectats pel tsunami es troben emplaçats directament sobre una zona de subducció, prop del límit de dues plaques tectòniques, i era considerada la central més perillosa de Japó abans del desastre de Fukushima.

La legislació japonesa prohibeix emplaçar centrals nuclears sobre falles actives i, arran dels nous estudis que s'han realitzat en 2011 i 2012, s'ha trobat una que es considera que pot desencadenar terratrémols de fins al nivell 7 en l'escala Richter. Esta falla es troba concretament sota l'emplaçament de la central de Higashidori, que té un reactor actiu i un altre en construcció. A més a més, hi ha forts indicis, encara en estudi, de l'existència de falles actives sota els emplaçaments de les centrals de Tsuruga, Ohi, on estan els dos únics reactors que han reiniciat el seu funcionament després de l'accident de Fukushima, i també sota els de les centrals de Mihama, Shiga i el reactor experimental Monju.

Finalment, pel que respecta a la situació actual i futura del Japó, cal destacar l'envelliment del seu parc nuclear: els reactors de Tsuruga-1 i Mihama-1 i 2 ja superen els 40 anys que va aprovar l'anterior govern com a vida operativa màxima i en 2013 complirà 40 anys Shimane-3, en 2014 ho farà Takahama-1, en 2015 Takahama-2 i Genkai-1 i en 2016 Mihama-3.

Per tots estos motius, no és arriscat afirmar que una bona part dels reactors nuclears japonesos no tornaran a engegar-se mai, però haurem d'esperar un mínim de tres anys per a saber quants exactament.

Metsamor: tancarà la central nuclear més perillosa del món?

A més a més del futur dels reactors japonesos, altre gran enigma nuclear és si es tancarà o no Metsamor (Armènia), la central més perillosa del planeta. A pesar de les fortes pressions dels EUA, la UE i altres països veïns, esta nuclear ha perllongat una vegada i una altra el seu funcionament. Els motius de la seua especial perillositat són un disseny semblant al de Txernòbil (sense edifici de contenció), la falta de personal qualificat i que està construïda en una àrea muntanyosa, amb problemes d'accessibilitat en cas d'urgència, i en una de les zones amb major risc sísmic del planeta.

De fet, esta central ja va haver de tancar els seus dos reactors en 1989, arran d'un gran terratrémol de magnitud 7'1 que causà 25.000 morts en la zona. No obstant, es va tornar a posar en marxa el seu reactor número 2 en 1995 davant de la falta de subministrament elèctric en Armènia, causat pel boicot dels seus veïns, Turquia i sobretot Azerbaitjan, amb qui s'enfrontà en una sagnant guerra per l'enclavament de Nagorno-Karabakh entre 1988 i 1994. Este conflicte contínua en l'actualitat, amb baixa intensitat, però pot "calfar-se" de nou en qualsevol moment, amb la diferència que ara els contendents tenen millors armes i la central està a l'abast d'estes.

Metsamor hauria de tancar-se definitivament en 2016, però, atés que la central és operada i gestionada des de fa anys per una companyia russa, com a pagament per l'enorme deute que té Armènia amb este país (entre altres coses pel mateix combustible que ha proporcionat a la central nuclear), i que no s'han desenvolupat altres fonts de subministrament elèctric, el govern d'Armènia ha decidit perllongar el seu funcionament fins a 2026. Falta per vore si esta pròrroga és físicament possible.

Un altre cas particular són les centrals de Tarapur-1 i 2 (Índia) i Kanupp-1 (Pakistan). Estes nuclears són de les més velles del món i han esgotat el seu període de funcionament. Es troben en un estat tan lamentable que porten anys treballant a mitja potència, però continuen sense data de tancament prevista. Són prou xicotetes, però tant Índia com Pakistan sofrixen un dèficit elèctric considerable, que es tradueix en freqüents apagades, que afecten greument a la seua economia. Per això, les mantenen més o menys en marxa, de la forma que siga, amb el conseqüent perill d'accident, però tancaran definitivament en qualsevol moment. Cal destacar que s'ha desenvolupat en l'Índia un potentíssim moviment antinuclear, de base popular (agricultors i pescadors, fonamentalment) que està realitzant mobilitzacions multitudinàries i durament reprimides per les autoritats, amb el resultat de diversos morts entre els manifestants.

L'urani, també en crisi

Per descomptat, a tots els reactors esmentats, caldrà afegir en el futur els que sofrisquen nous accidents o les plantes on apareguen nous problemes de seguretat. Açò afectarà especialment a les més antigues. Les imprescindibles inversions en seguretat, que s'han establit en la majoria dels països després de l'accident de Fukushima, reduiran notablement la rendibilitat econòmica d'estes nuclears. Per això, a pesar de les múltiples subvencions directes i indirectes que reben per a continuar funcionant, moltes d'estes antigues nuclears tancaran, que és, al cap i a la fi, el que ha passat amb Garoña.

Este declivi en la indústria nuclear ja està produint una disminució en la demanda d'urani i fins i tot en el seu preu en els mercats internacionals. Com a conseqüència, s'està posposant l'obertura de noves mines d'urani, com la de Trekkopje (Namíbia), que seria explotada per la companyia estatal francesa Areva. També és esta, a més a més de les discrepàncies financeres, la raó de fons per la qual s'ha avortat l'anunciada reobertura de la mina d'urani de Saelices El Chico (Salamanca), per part de l'empresa minera australiana Berkeley i l'espanyola ENUSA. A més a més, cal destacar que per fi el CSN ha ordenat el desmantellament del complex de fabricació de concentrats d'urani Quercus, ubicat en el mateix enclavament que la mina de Saelices El Chico i que portava tancat des de 2003.

Les renovables: una energia imparable

En comparació amb el declivi de la indústria nuclear i a pesar de la crisi econòmica, les energies renovables continuen incrementant la seua presència en tot el món a bon ritme, encara que no tant a Espanya. Al nostre país, les polítiques antirenovables de l'actual i l'anterior govern han reduït dràsticament la instal·lació de nous parcs solars i també d'aerogeneradors. Concretament, pel que respecta a l'energia eòlica, s'han instal·lat menys de 1.500 MW en l'últim any i mig, una quantitat que suposa el menor creixement en termes percentuals de la història. Com a resultat d'este sabotatge polític, en només sis anys, Espanya ha passat de ser el país més atractiu del món per a invertir en energies renovables al número 14.

En 2011 augmentà la potència eòlica instal·lada en tot el planeta en un 20'3%, però a Espanya només ho va fer en un 5'1%. En el primer semestre de 2012, a escala global va augmentar un altre 7% fins a aconseguir una xifra total de 254.000 MW (100.000 d'ells en la UE, 22.000 a Espanya i 1.170 al País Valencià). A més a més, segons les previsions, esta xifra s'hauria incrementat fins a 273.000 MW al final de 2012 i pràcticament es duplicarà en 2016. Açò, en la pràctica, suposa que l'energia eòlica ja produïx el 3% de la generació elèctrica mundial (quasi el 18% a Espanya en 2012) i que este percentatge creixerà substancialment en el futur més immediat.

Pel que respecta a la solar fotovoltàica, cal destacar que és l'energia que més ràpidament està creixent en termes percentuals en tot el món, amb percentatges de dos dígits des de l'any 2000: entre el 40% i el 90% en el període 2000-2010 i un 37% en 2011. Gràcies a la posada en marxa de noves instal·lacions de producció en tot el món (que ha fet que es passe de l'escenari d'excés de demanda de fa uns anys a l'actual d'excés d'oferta), a la forta inversió en I+D (que ha augmentat considerablement l'eficiència de les cèl·lules solars) i a l'aplicació d'economies d'escala, en els últims dos anys s'ha produït un descens d'entre el 50 i el 60% en el preu del quilovat-hora solar.

Açò ha permés que esta energia siga ja en molts mercats més barata (fins tres vegades a les Illes Canàries) que l'electricitat subministrada per la xarxa. I inclús es preveu que esta evolució positiva continue més i més. Tant es així que REE, l'empresa que controla el sistema elèctric espanyol, ja té damunt de la taula sol·licituts de connexió a la xarxa de parcs fotovoltaics per valor de 38 GW, l'equivalent al mateix nombre de centrals nuclears al règim ordinari, es dir, sense cap prima o subvenció. També s'obri així la porta a una instal·lació massiva de plaques solars per a autoconsum de llars i indústries en tot en món, que actualment només depén de la normativa que els governs vulguen implantar. A Espanya el decret que regularà l'autoconsum amb balanç net porta mesos amagat en un calaix, sense previsions de quan es publicarà en el BOE i amb què condicions. Coneixent a este govern i la seua mal·leabilitat davant de les pressions de les grans empreses elèctriques, poc podem esperar al respecte, per desgràcia.

Afortunadament, a pesar del sabotatge polític, ja hi ha instal·lats a Espanya 4.200 MW d'energia solar fotovoltàica, gràcies a l'impuls d'anys anteriors. Entre esta energia i la solar termoelèctrica (de la qual quasi totes les centrals comercials del mon es troben al nostre país) han subministrat durant 2012 més del 4% de l'electricitat generada a Espanya. Esta xifra, pese a qui li pese, ens col·loca en el primer lloc del món en este aspecte i ens ha permés generar durant el darrer any més energia amb el vent i el Sol que amb totes les centrals nuclears juntes.

A més a més de la solar i l'eòlica, cal destacar que hi ha altres renovables com la biomassa, la geotèrmica o la undimotriz (la generada per les ones de la mar) que encara no tenen una presència apreciable a nivell global, però que estan experimentant un accelerada evolució tecnològica. Motiu pel qual poden "explotar“ també en qualsevol moment.

En conclusió, vivim actualment un moment històric: el final de l'era nuclear i el principi de l'era de les renovables. Ara només falta vore com de ràpida serà esta transició tan necessària i imprescindible per al futur de la humanitat i de la resta del planeta. Només amb este canvi d'era i amb la implantació decidida de mesures d'estalvi i eficiència energètica podrem aturar els impactes mediambientals derivats de l'energia nuclear i de l'ús dels combustibles fòssils. Només així aconseguirem que estos impactes no siguen irreversibles i podrem construir un sistema socioeconòmic sustentable i ambientalment responsable amb la Terra i les generacions futures. Tanquem Cofrents i totes les demés!!!

José Juan Sanchis, representant d'Acció Ecologista-Agró a la plataforma Tanquem Cofrents i coordinador de la CEAN (Coordinadora Estatal Anti Nuclear)

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

Els Reis Mags regalen residus radioactius al Govern per la seua pèssima política energètica

AE-Agró — 2012-12-27T20:03:44Z

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa als principals grups ecologistes, sindicats i altres organitzacions de la societat civil valenciana, ha realitzat este dijous 27 de desembre una acció amb la participació d'uns convidats molt especials. Aprofitant les dates nadalenques, els Reis Mags d'Orient, acompanyats pels seus patges i per un grup de pastors, han visitat la Delegació del Govern a València, per a entregar els regals que s'ha guanyat enguany Mariano Rajoy.

Els Reis Mags, que a mes a més de mags són savis i ecologistes, han valorat, entre altres temes, la falta de sensibilitat i la roïna gestió de l'actual govern d'Espanya en els temes mediambientals, especialment pel que respecta als temes relacionats amb l'energia. Este govern, encapçalat pel senyor Rajoy, ha sigut un mal estudiant, que no ha deprés les lliçons emanades de l'accident de Fukushima, i pitjor governant, insistint constantment en la seua política d'agressió a les energies renovables i de suport a la indústria nuclear, afavorint així a les grans empreses elèctriques en contra de la salut, la seguretat i el benestar de la ciutadania.

Per això, els Reis Mags i la seua comitiva de patges i pastors han desplegat pancartes i banderoles amb lemes antinuclears, demanant el tancament de la central de Cofrents davant de la Delegació del Govern a València. A més a més, han tractat d'entregar, a nom del president Rajoy i del Ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, no el tradicional carbó, que no han considerat prou roín, sinó tres bidons de residus radioactius, que han exhibit, amb el seu peculiar color groc fosforescent, a les portes de la Delegació del Govern.

Els Reis Mags i la seua comitiva, que han rebut nombroses mostres de simpatia dels vianants, han insistit a reclamar al govern i al CSN que es realitze amb urgència una prova amb ultrasons focalitzats a l'atuell del reactor de Cofrents. Esta prova va ser la que detectà milers de clavills en els atuells de les centrals belgues de Doel-2 i Tihange-1, el fabricant dels quals va ser el mateix que el de les centrals de Garoña, recentment tancada, i Cofrents. La valenciana és, per tant, l'única central espanyola en funcionament possiblement afectada per esta degradació d'esta peça crucial, la més important de tota planta nuclear.

A més a més, des de la plataforma Tanquem Cofrents volem reiterar, una vegada més, l'exigència del tancament de Cofrents i la resta de nuclears, pel perill que suposen i per la seua contínua generació de residus radioactius, però també pel seu alt cost econòmic, com s'ha posat de manifest amb el tancament de Garoña per falta de rendibilitat econòmica. I, especialment, perquè són completament innecessàries.

Actualment, el sistema elèctric espanyol està absolutament sobredimensionat i l'estalvi i l'eficiència energètica, junt a les energies renovables, poden cobrir fàcilment l'actual aportació de les nuclears, generant alhora molts més llocs de treball. Com a mostra del potencial, no sols futur sinó present de les renovables a Espanya, dues dades: Enguany s'ha produït més electricitat amb el vent i el Sol que amb totes les nuclears juntes. I este mes de desembre, igual que ja va ocórrer al novembre, l'eòlica tornarà a ser la primera font d'energia elèctrica, sent així la primera de tot l'Estat espanyol durant dos mesos consecutius per primera vegada en la història.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

Volem dormir tranquils sense l'amenaça nuclear

AE-Agró — 2012-11-11T19:24:14Z

Este diumenge 11 de novembre, una vintena d'activistes de Marfull-Acció Ecologista Agró, en nom de la plataforma Tanquem Cofrents (que agrupa a les principals organitzacions ecologistes del País Valencià, a més a més de sindicats i altres entitats de la societat civil) i de la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN), han ocupat l'antic edifici de Colchones Flex, al costat de l'autovia A-3. Els activistes, l'acció dels quals ha sigut en tot moment pacífica i sense incidents, han desplegat en l'exterior de l'edifici diverses pancartes, fàcilment visibles des dels cotxes que circulaven per l'autovia, en les quals reivindicaven, al·ludint simbòlicament al caràcter de l'edifici ocupat, el dret a dormir tranquils sense l'amenaça que suposen les centrals nuclears en general i la de Cofrents en particular, amenaça que gravita permanentment sobre els caps dels valencians.

S'ha al·ludit també a la proximitat de la central de Cofrents respecte la ciutat de València, i a altres importants nuclis de població, fent una comparació amb l'extensió que va assolir la radioactivitat en el desastre de Fukushima. En efecte, la radiació de Fukushima va arribar en alguns moments a nivells perillosos fins a la megalòpolis de Tòquio, situada 120 quilòmetres al sud de la central, i van haver d'evacuar-se per l'alta contaminació radioactiva zones fins a 50 quilòmetres de Fukushima (i a dosi més baixes va arribar fins i tot al nostre territori), de manera que més de 58.000 persones encara no han pogut tornar a la seua casa ni pareix que ho podran fer pròximament. En comparació, la central de Cofrents es troba a escassos 60 quilòmetres de València i en un radi de 75 quilòmetres al voltant de la central viuen més de 2,5 milions de persones, que podrien ser greument afectades en cas d'accident en la central. No obstant això, el Pla d'Emergència Nuclear de la Província de València (PENVA) només contempla evacuacions, com a màxim, fins una distància de 30 quilòmetres d'aquesta central, cosa que és clarament insuficient, a la llum dels desastres de Fukushima o en el de Txernòbil.

La prova més palpable de les conseqüències que podria tindre un accident en la central de Cofrentes la tenim en el que ha ocorregut amb els greus incendis que han patit les muntanyes valencianes aquest estiu, que van cremar zones relativament pròximes a la central (Cortes de Pallàs). El fet és que el núvol de cendres originat per l'incendi va cobrir els sòls de la ciutat de València, l'Horta i algunes altres comarques. Fins i tot va arribar a la ciutat de Barcelona. De manera que si en compte de ser cendres hagueren contingut isòtops radioactius, com els emesos en els accidents Fukushima o Txernòbil, totes aquestes zones s'hagueren tornat inhabitables durant, almenys, segles.

Tanquem Cofrents vol denunciar la inseguretat i perillositat intrínseca que suposen les centrals nuclears, posada de manifest nombroses vegades, com ara amb el recent pas de l'huracà Sandy per la costa est dels Estats Units, que va obligar a parar 3 de les seues centrals, reduir la potència a altres tres i declarar la situació d'alerta, per inundació del seu emplaçament, en la seua central en funcionament més antiga, Oyster Creek. O amb el descobriment, fa uns mesos, de milers d'esquerdes en les caixes d'acer de dos reactors belgues, que no van ser detectades en les proves de resistència realitzades a totes les centrals nuclears europees només uns mesos abans, i que poden afectar també a més de 20 reactors en tot en món, entre els quals es troben els de Garoña i Cofrents. O amb el cas més recent, d'aquesta mateixa setmana, en què s'han hagut de parar diversos reactors sud-coreans en trobar-se esquerdes en un d'ells i descobrir-se que s'havien falsificat els certificats de qualitat en unes 8.000 peces d'aquestes centrals.

Per tot això, Tanquem Cofrents exigeix el tancament immediat de la central de Cofrents i de la resta de les nuclears, i recorda que, a més, no són necessàries, tal com ho demostra el fet que hui mateix (diumenge 11 de novembre de 2012) 3 de les 8 centrals que operen al territori espanyol estan parades, dos per recàrrega de combustible i una altra per a arreglar una avaria, sense que s'haja produït cap problema de subministrament elèctric, ni haja pujat el preu de l'electricitat, ni es deixe d'exportar electricitat a altres països. Aquesta és una situació que es repeteix amb una certa freqüència, i fins i tot s'ha arribat a tenir 4 dels reactors parats i un altre a mitja potència sense cap conseqüència per al consumidor o el sistema elèctric.

En canvi, l'alternativa de l'aplicació de mesures d'estalvi i eficiència energètiques i l'ús de les energies renovable es revela cada dia com a més viable, econòmica i segura, i com l'única possibilitat real de lluitar contra el canvi climàtic que ja ens està afectant. En efecte, enguany, entre el vent i el Sol ja es produirà a Espanya més electricitat que amb les nuclears, i mentre que les renovables són cada vegada més barates, la construcció de les centrals nuclears i el seu propi funcionament són cada vegada més cares, com ho demostra el fet que, centrals nuclears amb pròrrogues de funcionament concedides i amb la seua construcció àmpliament amortitzada, han decidit renunciar a la continuació de la seua activitat, com són els casos de les central de Garoña o la central nord-americana de Kewanee, de manera que les dos es tancaran abans de juliol de 2013.


Tanquem Cofrents i totes les demés!!!

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ