Malgrat les aparences,
aquesta marjal no és aliena als problemes que afecten les zones humides. A continuació
citem els més destacats, que per cert estan directament relacionats amb l'acció de
l’ésser humà.
ABASTIMENT D'AIGUA
El problema principal a què s'enfronta
aquesta marjal és precisament el que el caracteritza com a zona humida: l'aigua.
Actualment, l'aigua que durant milers d'anys ha sigut de la marjal té altres amos. Com es
pot observar, al voltant d'aquesta marjal s'han instal·lat activitats humanes que
necessiten aquesta aigua, de manera que s'ha reduït d'una manera important la quantitat
d'aigua de què disposa per a sobreviure. D'altra banda, l'ampliació de la zona
industrial que l'envolta, amb l'augment previsible del consum d'aigua, la posarà en
perill de supervivència. L'única esperança que queda és que es regule adequadament
l'ús de l'aigua i es pose en primer lloc aquesta valuosa zona humida.
RETROCÉS DE LA COSTA
Un altre problema especialment important
en aquesta marjal és el retrocés de la costa a causa de l'erosió del mar. El corrent
marí discorre de nord a sud; en un principi això va originar el dipòsit de materials
que van formar el cordó litoral, però en el moment en què es posa una barrera
perpendicular a la costa (en el nostre cas, l'espigó del moll) s'origina una forta
erosió a la costa situada al sud d'aquesta barrera, que pot arribar a trencar aquest
cordó, i el mar entraria en la marjal. Hui en dia es pot observar que la carretera
paral·lela a la marjal en alguns casos quasi ha desaparegut.
EUTROFITZACIÓ
Surant dins de l'aigua, encara que parega
que no hi ha res, sempre trobarem unes plantes i uns
del plàncton
s'alimenten dels nutrients que porta l'aigua i després desprenen l'oxigen. Al mateix
temps, consumeixen l'oxigen de l'aigua per a respirar.
Les aigües residuals de l’activitat
humana, a més de tindre algunes substàncies contaminants, també tenen molta matèria
orgànica, que les plantes poden utilitzar com a nutrients. Moltes vegades, l'home provoca
un excés de nutrients quan aboca les aigües residuals als tolls. Aleshores es produeix
un fenomen que s'anomena eutrofització: com que les plantes tenen molt d'aliment,
creixen tant que consumeixen més oxigen del que produeixen, i al final en la tolla no
queda oxigen i sol provocar un desastre perquè la majoria d'animals moren per no poder
respirar. Això és el que ocorre quan veiem que tots els peixos d'una tolla estan surant
morts en la superfície de l'aigua.
