Arrel de la web > Col·lectius > La Plana > Opinió > Morrut roig de la palmera (Rhynchophorus ferrugineus) a la Platja (...)

Morrut roig de la palmera (Rhynchophorus ferrugineus) a la Platja d’Almenara

La plaga de les palmeres.

diumenge 24 de desembre de 2006, per  AE-Agró La Plana

En novembre, socis d’Acció Ecologista Agró trobàrem dos exemplars vius de morrut roig de la palmera (Rhynchophorus ferrugineus) en un jardí particular de Casablanca (Platja d’Almenara). A més, identificàrem almenys una palmera amb símptomes d’afecció per aquesta plaga.

La costum dels particulars i de les administracions de plantar espècies exòtiques de palmeres als jardins i la importació d’exemplars criats a països del Nord d’Àfrica ha permés que un perillòs colonitzador, un escarabat nomenat morrut roig ("picudo rojo"), s’haja introduit a la Península Ibèrica.

Cicle vital del morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus)

Quan és adult, el morrut roig deposita els ous en la copa de les palmeres o en talls del tronc. Quan les larves eclosionen, aquestes es desenvolupen roint la palmera des de dins, com fan la corca o les termites en altres tipus de fusta. Al cap d’entre 2 i 4 mesos, les larves es transformen en pupes per a convertir-se en escarabts adults, completant la metamorfosis. Finalment, els adults es reprodueixen i el cicle torna a escomençar.

Al País Valencià, els tècnics de la Conselleria d’Agricultura han comprovat que a la mateixa palmera aquest cicle es pot repetir diverses voltes sense que els exemplars adults sorten d’aquesta.

Els simptomes de l’atac d’aquesta plaga és la caiguda de palmes noves al centre de la copa de la palmera. A més, en estat avançat d’afecció, la palmera despren un fort i desagradable olor a descomposició. Finalment, quant la palmera es corroida greument per l’interior, aquesta mor.

Com en altres casos d’exemplars introduits, hi ha pocs enemics naturals del morrut roig al País Valencià. El primer, és el fred, que conseguís ralentir l’expansió de la plaga, que mostra menys activitat en hivern. L’altre que s’ha lograt identificar és el fardatxo (Lacerta lapida), que tampoc és que siga una espècie molt nombrossa al País Valencià i, menys encara, als jardins on es plantes les espècies exòtiques de palmeres.

Volem recordar que l’única espècie autòctona de palmera és el margalló, que, per sort, no és atacada pel morrut roig. Les espècies atacades pel morrut roig són la palmera datilera (Phoenix dactylera), que fou introduida a la Península Ibèrica pels moros, amb una bona mostra el palmeral d’Elx. L’altra espècie freqüent als nostres jardins és la palmera canària (Phoenix canariensis). Darrerament, aquest fervor per introduir espècies exòtiques ens ha portat el cocoter (Cocus nucifera), amb presència abundant als passejos marítims, i la palmera de Guinea (Elais guineensis). Totes dues espècies són les atacades pel corc roig a la seua àrea de distribució original: la Polinèsia i el Sud-Est asiàtic.

Postura d’Acció Ecologista Agró envers els jardins

Com venint defensant des de la nostra fundació, Acció Ecologista Agró demana que no és planten espècies exòtiques als jardins públics. A més, volem sensibilitzar als valencians de que és preferible plantar espècies autòctones, ja que aquestes no necessiten ser regades, amb el conseqüent estalvi en sistemes de reg i aigua. A més, plantant espècies de la terra mantenim l’equilibri propi de la natura, evitant plagues i ajudant a la flora i fauna autòctones a subsistir a l’entorn humanitzat. Finalment, les espècies autòctones de plantes són més resistents, demanen menys atenció i, a més, atrauen a espècies d’aus que ens alegren el jardí amb els seus colors i cants.

Als jardins de les zones litorals es deuria de preferir espècies com el tamarit (Tamarix africana), el baladre (Nerium oleander) i el pi pinastre (Pinus pinaster). Com a plantes de menys port, la lavanda, el romarí, i plantes autòctones de la costa són les preferibles. En zones més a l’interior, es deuria escollir l’olivera borda (Olea europaea), la coscolla (Quercus coccifera), el roure valencià (Quercus faginea), la carrasca (Quercus ilex ssp. rotundifolia), el ciprés (Cupressus sempervirens), el pi pinyoner (Pinus pinea) i el pi més comú dels nostres boscos, el pi blanc (Pinus halepensis). Les plantes deurien de ser aquelles més representatives de l’habitat del lloc: el timó, l’esparraguera, el margalló, com a única espècie de palmera autòctona, etc.

Actuacions per aturar al morrut roig de la palmera

Finalment, deixem constància de que, des de que Acció Ecologista Agró trobà els exemplars vius de morrut roig, tardàrem més d’una setmana en contactar a la Conselleria d’Agricultura, ja que els telèfons de contacte estaven saturats (amb buçó de veu). En total, l’empresa pública que s’encarrega de les tasques de tractament, Tragsa, ha tardat al voltant de mes i mig en ocupar-se de la palmera afectada.

En aquest cas, l’actuació de la Conselleria d’Agricultura no ha tingut la celeritat adecuada per a l’erradicació d’aquesta plaga, encara que esperem que haja sigut un cas excepcional. Si més no, els críptics de la Conselleria i l’informació que s’ha facilitat una volta la palmera ha sigut tractada ens semblen molt complets i encertata. Llàstima que l’administració només es faça càrrec d’un sol tractament per palmera afectada.

Com a informació relevant per a altres casos que es puguen presentar, us resumim el més important en el cas de que es trobe una palmera afectada:

Telèfons de contacte de la Conselleria d’Agricultura (cal insistir):

Alacant: 660 547 327

Castelló: 630 041 522

València: 630 041 522

Producte actiu: Imidacloprid (20%) i Fosmet (45%) (de venda en cooperatives agrícoles)

Més informació:

PDF - 1.7 MB
Recomendaciones para el tratamiento de palmeras contra el picudo rojo
© Generalitat Valenciana

- Morrut roig al palmeral d’Elx

- Ecologistes en Acció: "Picudo Rojo"

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles