El nou cas d’anòxia i mortaldat de peixos ha ocorregut a la part sud del LIC i ZEPA de la Marjal d’Almenara, en les partides de L’Om Negre, Almardà i Cantarrana, en el terme de Sagunt. Els peixos morts estan just al costat de la Reserva de Fauna Silvestre que gestiona AE-Agró i molt a prop de les Microreserves de Flora i de la Reserva de Samaruc de les Torberes d’Almardà.

ELS FETS

Dilluns, 23 d’agost. La directiva dels regants de Cantarrana i l’Om Negre (la partida al sud del camí de Cantarrana no es buida per desavinences internes i negar-se a pagar les despeses comunes) posa en marxa la bomba de drenatge de Les Tres Partides (turbina en l’argot local). En teoria, amb els permisos corresponents del Consell Agrari de Sagunt. Objectiu: Eixugar els camps, rotovatar-los i deixar-los preparats per a poder cultivar la primavera pròxima després de la inundació de l’hivern.

Dijous, 26 d’agost. Els guardes rurals del terme de Sagunt observen a primera hora del matí que els dos ramals de la séquia mare, anomenada de Corella, des d’on es bombeja a la mar per dessecar les partides, s’han quedat sense aigua i milers de peixos (des d’alevins de llisa i gambúsia a exemplars adults de gran tamany de llises, carpes i alguna anguila desorientada) boquegen en el fang del fons sense oxigen. Fan parar la turbina i a les 10,30 hores avisen a AE-Agró. Cal fer constar que fa un mes entregarem en el Consell Agrari tota la documentació pertinent referent a la nostra responsabilitat en les 20 hectàrees de la Finca de Penya i exposarem detalladament al cap dels guardes rurals totes les activitats últimes i les venidores.

A les 13 hores dos socis d’AE-Agró es presenten al lloc dels fets i parlen amb els tècnics de Vaersa que fan el seguiment de les tortugues a la marjal d’Almenara, amb l’agent mediambiental de la zona i diversos tècnics de la Conselleria de Medi Ambient. En eixos moments, era ja evident la mortaldat de peixos en el canal principal (actual séquia de Corella) abans de la turbina i en el tram que arriba a la casa de Penya, antigament anomenada Séquia del Trento.

A patir d’eixe moment, socis d’AE-Agró recorren pam a pam tota la zona afectada matí i vesprada i comproven la magnitud de la mortaldat de peixos per dins dels camps i anguileres. La veritat, brutal. Un espectacle de mort imprevista. La baixada natural dels nivells en estiu no és mai tan repentina i la major part de la fauna pot refugiar-se en els llocs més fondos i canals principals o en els bassots que hi ha junt als altres i també en les surgències i ullals naturals o d’escorrenties de la séquia de Montíver (riu Palància) o de la Font de Quart.

A dia d’avui, dilluns 30 d’agost, la turbina continua parada i s’està omplint de forma natural de nou tota la zona, que com hem dit està en la seua totalitat dins dels límits de protecció de la Xarxa Natura 2000 del Catàleg de Zones Humides i considerat en la totalitat de les séquies com l’hàbitat del samaruc i expressament inclòs com a zona de reintroducció de l’espècie en el Decret corresponent de la Generalitat Valenciana.

CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS

Una mortaldat tan repentina i general de la fauna piscícola té unes conseqüències immediates. La primera de totes és que tota l’avifauna present en kilòmetres a la redona troba de repent una extraordinària quantitat de menjar sense esforç. En aquests moments, centenars d’ardeids (agró blau, agró roig, martinets, orovals, garsetes, esplugabous, gomets) i oportunistes gavines de tota mena estan atiborrant-se dels peixos morts. Igualment els carrancs americans, els mateixos alevins sobrevivents, serps d’aigua o l’àguila pescadora han trobat el gran banquet de final d’estiu.

La segon és que a les aus carronyeres els es impossible “netejar” de peixos morts tota la zona afectada, així que en pocs dies veurem com continua esta descomposició, que pot accelerar-se amb la calor, i com arriba la putrefacció de l’aigua també. Ens espera una pudor insuportable que augmentarà amb el pas de les hores i dels dies.

Si afegim que la gola de desaigüe a la mar es tanca pràcticament a diari de forma natural (per les ones que trenquen ara amb molta força per l’alteració del perfil de la platja i fan un cavalló de grava sense necessitat de temporals), tenim que la marjal es pot convertir en un podrimer en pocs dies, si no entra aigua en quantitat dels sobrants del regadiu o de la que obligatòriament té que soltar la séquia Major de Sagunt des del pantà de Navaixes. A curt termini, la catifa d’asprella que tenim en la zona de reserva pot quedar fulminada i esperem que el problema no s’escampe a les Microreserves de flora confrontants.

PROBLEMES FUTURS

La dessecació en tan poc de temps i sense consideració a la fauna piscícola es pot remeiar de cara al futur. Els fets han estat molt mal rebuts en els propis ambients dels llauradors que tenen terra en la marjal perquè saben com eixugar sense provocar problemes. Ho feien abans sense tecnologia i ara és més fàcil posant els automàtics d’entrada en marxa i parada a un nivell acceptable per no deixar en sec els canals. Això ho tenen ara mateix la majoria de les 12 turbines que estan en actiu en el conjunt del LIC des de Moncofa a l’Almardà.

Ells mateix saben que una actuació irresponsable des del punt de vista mediambiental (per desconeixement o per no donar importància a la legislació de protecció en vigor) portarà conseqüències negatives a un sector de gent molt escaldada per la debacle de preus en el camp i que està abandonant a la carrera els cultius, inclús els abans més rentables, com els cítrics, i no diguem les collites d’estiu de la marjal.

En el cas concret que estem tractant, on durant tres anys no s’ha eixugat en primavera per a cultivar i per tant la vegetació palustre ha invadit moltes parcel·les, algunes d’elles abandonades des de fa anys, el pròxim problema mediambiental serà si els llauradors de la partida intenten eradicar la vegetació a base de potents herbicides. Ahí sí que podem tindre un problema greu d’enverinament d’aigües i hàbitats i convindria que les administracions responsables (Conselleria de Medi Ambient i Consells Agraris) donaren alternatives de fanguejar, rompre, desbrossar i segar mecànicament i no amb productes químics.

Tota la biodiversitat que està retornant a les marjals pot desaparéixer en poc de temps. Tenim exemples pròxims en la mateixa marjal protegida en la Séquia de la Parada que divideix Almenara i Benavites o en la finca del Molí de Baix en La Llosa, propietat actualment d’un grup immobiliari, que ja denunciarem públicament.

ZONES NATURALITZADES, CULTIUS D’ESTIU I INUNDACIÓ HIVERNAL

En la zonificació que AE-Agró proposava per a 2015 en el LIC Marjal d’Almenara, apostàvem per que una part important, especialment la de propietat municipal o autonòmica o la de propietaris interessats en la conservació de valors naturals, tinguera el nivell d’inundació natural durant tot l’any. Això implica una separació per motes de la zona amb aprofitament agrícola i una gestió de l’aigua compartida i compatible entre les superfícies naturalitzades i les cultivades. En el cas que estem comentant, la Finca de Penya, les Microreserves i torberes d’Almardà seria el cas de naturalització i les partides de Cantarrana i l’Om Negre les d’agricultura d’estiu, en tant els llauradors no tiren la tovallola i decideixen disfrutar de la natura silvestre en els seus antics camp i no desllomar-se per a res estiu rere estiu.

L’abandonament temporal d’alguna partida (tancat, closa, quadro), com passà fa dos anys en el cas del Mansegar i el Quadro en la veïna marjal del terme de Quartell, és un regal per a la biodiversitat del territori, que sols ha durat un any, i en el que hem disfrutat d’una riquesa d’avifauna extraordinària. No hauria de ser un fenomen estrany. Actualment on estaven un centenar de flamencs, colònies de fumarells i fotges criant, hem tingut melonars.

Però tenim un mínim comú denominador que no hauria de trencar-se mai: a partir de meitat de setembre, tot el món sap que les terres es deixen inundar i les turbines es paren i la tardor i l’hivern son per a la fauna silvestre i per a que la marjal s’ompliga d’aigua dolça i es comporte com una albufera.

Molta gent ens demana més contundència i que portem les denúncies no únicament als mitjans de comunicació, per a què l’opinió publica conega els problemes de gestió i protecció del medi natural, sinó directament a la Fiscalia de Medi Ambient i per tant als tribunals.

Nosaltres creiem que fer públics desastres com el que comentem han de servir per a aconseguir pautes de comportament respectuoses amb el Medi Ambient i amb les lleis per part de les societats de regants. Igualment per a que d’una vegada l’administració a tots els nivells assumisca la responsabilitat d’informar i fer respectar la legislació vigent sobre el medi natural.

Com a anècdota, comentarem que davant dels atònits integrants d’una brigada d’eradicació de plantes exòtiques de la Conselleria, hem vist asfaltar un camí rural en el cor de la marjal en la veïna Benavites amb l’únic permís de l’arquitecte municipal i finançat per la Generalitat, en un lloc amb la segona població mes important de Thalictrum maritimum i on podeu observar la quantitat de galls de canyar que s’alimentaven l’hivern passat.

AE-Agró espera obtenir una solució definitiva, consensuada amb els llauradors de la partida de l’Om Negre-Cantarrana, per evitar més casos de mortaldat massiva de peixos a la Marjal d’Almenara. Una solució que passa, a més a més de l’entesa entre ecologistes i llauradors, per la necessària inversió de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Conselleria de Medi Ambient en una infraestructura hídrica veritablement mediambiental (cal recordar que existeix una dotació econòmica de 400.000 euros per a la zona sud del LIC i la Finca de Penya de la marjal d’Almenara que encara està pendent d’execució).