Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Comissions > Residus > Passegem els residus per tot el País Valencià per a acabar tirant a (...)

Informe Comissió de Residus

Passegem els residus per tot el País Valencià per a acabar tirant a l’abocador quasi el 80%

Posicionament d’AE-Agró sobre la situació i gestió dels residus urbans

dimecres 4 de maig de 2011, per  AE-Agró

La Comissió de Residus d’Acció Ecologista-Agró analitza en aquest informe la situació dels residus urbans al País Valencià. Actualment, els residus viatgen kilòmetres i kilòmetres per tot el territori, per culpa de la manca de plantes de tractament, i malauradament el 77% acaba en abocadors pel mal funcionament de les plantes existents. Tanmateix la ineficàcia de les plantes i la colmatació dels abocadors serveix a la Conselleria de Medi Ambient com a excursa perfecta per a justificar la seua aposta per la incineració.

Amb l’entrada en vigor del Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIR) l’any 1997 s’inicia un procés de regulació i construcció d’intal·lacions que encara continua. Els contenidors de paper-cartró, envasos i vidre han proliferat pels pobles i ciutats amb un cert èxit. Han desaparegut la major part dels abocadors il·legals i s’han posat en marxa la recollida de medicaments, electrodomèstics i altres materials.

Els darrers anys hem vist baixar el volum dels residus més per la crisi econòmica que per polítiques actives de reducció. Únicament en el cas de les bosses de plàstic d’un sol ús s’ha legislat i impulsat accions de reducció. El contenidor tradicional continua igual que sempre amb tot el fem mesclat i anant la major part del seu contingut a l’abocador.

1. Situació actual de les instal·lacions: plantes de tractament i abocadors

- Actualment estan en funcionament 10 plantes de tractament: Onda, Algímia, Quart de Poblet, Guadassuar, Xixona, Elx, Crevillent, Alacant, Villena i El Campello. Alguna d’estes està pendent de reforma, com és el cas de la de Guadassuar.

- Hi ha 13 abocadors en funcionament: Onda, Algímia, Dos Aguas, Tous, Xixona, Elx, Alacant, Villena, El Campello, Asp, Ademuz, Alpuente i Pedralba. Alguns hauran de tancar-se en un termini més o menys curt.

- Estan en construcció 3 plantes de tractament, Cervera, Manises i Llíria, i un abocador, el de Cervera.

- Estan en projecte 4 plantes de tractament: La Vall d’Uixó, Llanera de Ranes, Caudete de las Fuentes i Oriola. I també 4 abocadors: La Vall d’Uixó, Llanera de Ranes, Caudete i Oriola.

Hi ha alguns projectes qüestionats des de la societat civil, com el de Llanera; altres des dels propis consorcis, com ara el de La Vall d’Uixó; alguns en els tribunals, com el de Cervera; i per últim algú té una vida molt curta com Onda o molt problemàtica com Dos Aguas.

En resum, s’han construït 10 plantes però queden 7 per construir. Per això, encara ens queden entre 3 o 4 anys de residus viatjant al llarg de les carreteres valencianes i de conflictes entre pobles. Després que es va construir la primera planta de tractament a l’any 1968 no es pot dir que la gestió de la Conselleria de Medi Ambient haja estat brillant precisament.

No obstant, podríem concloure que en un termini de 3 o 4 anys la major part de les plantes i abocadors pendents de construir entraran en funcionament.

2. Percentatges de recuperació: quasi el 80% dels residus van a l’abocador

De les dades anteriors podríem deduir erròniament que el problema dels residus urbans al País Valencià entra en vies de solució. Però, per desgràcia, cap cosa més lluny de la realitat. Si la quantitat de residus que es tracten, mal que bé, pot entrar en vies de solució, no és el mateix amb la qualitat del tractament que es fa a les plantes. Vegem algunes dades:

Al quadre de la Conselleria de Medi Ambient corresponent a l’any 2008 (últim del qual tenim informació) queda gràficament exposat que del total dels residus tractats es recupera el 7% en compostatge, el 3% en reciclat de materials, un 13% en pèrdues del procés (evaporació d’aigua bàsicament) i un 77% va a “vertido”. És a dir, a l’abocador.

JPEG - 43.6 kB
Tractament dels residus urbans/Font: Conselleria de Medi Ambient, any 2008.

Al quadre III.4.54, també de fonts de la Conselleria de Medi Ambient i obtingut de l’Anuari del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana de l’any 2008, queden reflectits els percentatges de recuperació i rebuig de cada una de les plantes i la mitja de la Comunitat Valenciana, que és del 76,1%. Certament hi ha plantes antigues que en l’any 2008 estaven obsoletes com Quart de Poblet, però les noves com Xixona, Elx o Villena estan molt lluny del màxim del 44% de rebuig permés pels respectius decrets del plans zonals.

JPEG - 65.4 kB

Una conclusió és clara: estem passejant els residus transportant-los a les plantes, per a finalment tirar-los a un abocador. De manera urgent nous abocadors hauran de construir-se. Però la Conselleria ja té la solució, la incineració del rebuig.

3. Normativa de recollida dels plans zonals

Una de les raons del mal funcionament de les plantes de tractament que fa que tirem un 77% als abocadors està en el volum de residus tractats en cada instal·lació. Una bona part d’elles reben fem de fora del seu pla zonal o àrea de gestió i en ocasions per damunt de la seua capacitat de tractament. És el cas per exemple de Guadassuar, que té una capacitat de tractament de 185.000 tm anuals i a l’any 2008 tractà 227.693 tm.

Altra raó és el baix volum de compost elaborat. A l’any 2008 el 7%, com hem dit més amunt, però al 2007 el 9,6 %, al 2006 el 6,8% i a l’any 2005 el 7 %. La matèria orgànica que entra a les plantes suposa més del 40% del total i a penes es transforma en compost. Així que la majoria va a parar a l’abocador. La raó està, al nostre parer, que a l’entrar tot el fem junt, bona part dels residus orgànics no es poden separar de les restes no reciclables i junt a aquestos van a l’abocador. Així mateix, al dipositar la matèria orgànica juntament amb altres materials és molt difícil desfer-se d’aquestos en el moment del compostatge. El resultat és un producte poc apte per a l’agricultura que en la seua major part ha d’esser enviat a l’abocador.

A més a més, segons les nostres informacions són molt poques les plantes que tenen certificació del seu compost per poder ser utilitzat en agricultura, perquè no passen els controls.

Podem afirmar que la no separació de la matèria orgànica i la resta de materials al ser entregats en planta contribueix decisivament al mal funcionament de les plantes i per tant a la ràpida colmatació dels abocadors.

Curiosament totes les Ordres de la Conselleria per les que s’aprovaren els plans zonals determinen l’exigència de la recollida separada de la matèria orgànica i dels materials no reciclables en contenidors específics en la vorera, a més del vidre, paper-cartó i envasos en les àrees d’aportació.

Correspon als ajuntament la decisió d’implantar aquesta normativa i per fer-ho viable hauran d’exigir als seus consorcis l’aplicació d’una rebaixa en les taxes actuals si s’entrega el fem separat.

Adjuntem la relació d’Ordres de tots els plans zonals i particularment reproduïm les pàgines del Pla Zonal III-VIII Àrea de Gestió 2 on es reflexa que a partir de l’any 2009 s’haurà de recollir selectivament la matèria orgànica en un contenidor i la fracció restant en un altre. Reproduïm també les pàgines corresponents del Pla Zonal XIV on es determina el mateix, però en aquest cas a partir de l’any 2010.

4. Conclusions i alternatives

El moviment ecologista valencià continuarà exigint que es finalitzen les infraestructures pendents amb el consens de les poblacions afectades. És imprescindible que el fem deixe de viatjar per tot el país i més enllà. Així mateix denunciem el deficient funcionament de les plantes de tractament i les enormes quantitats de residus que van als abocadors. Aquest rebuig amb molts materials que podrien reutilitzar-se produeixen per contra greus molèsties a poblacions veïnes.

Exigim que s’acomplisquen els decrets dels plans zonals i que no més del 40% del fem entrat en planta vaja a l’abocador. Tot amb la perspectiva de zero matèria orgànica als abocadors.

Proposem una rebaixa en la taxa actual que paguen els veïns dels ajuntaments que, complint la normativa, separen la matèria orgànica de la resta.

Si no aconseguim de manera immediata separar i reciclar, i el més aviat possible reduir el volum de residus generats, haurem de pagar els nous abocadors o les incineradores. A la Conselleria de Medi Ambient no li va malament la ineficàcia de les plantes i la ràpida colmatació dels abocadors: és l’excusa perfecta per a justificar la necessitat de la incineració. Construir varies plantes o, més fàcilment, cremar a les cimenteres existents és la proposta continguda a la nova versió del PIR, que sospitem que entrarà en vigor després de les eleccions de maig del 2011.

Comissió de Residus d’Acció Ecologista-Agró

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Al·legacions d’Acció Ecologista-Agró al Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana 2010

Carpeta

  • PlansZonals
  • PlaZonalIII-VIIIÀreaGestió2
  • PlaZonalIX

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles