El Barranc de la Falaguera d’Alfarb, a La Ribera Alta, és un paratge molt conegut entre els amants de l’arqueologia i l’art rupestre llevantí, ja que amaga alguns dels tresors de la nostra història: tres abrics de pedra calcària amb pintures i representacions rupestres de cèrvids, figures humanes i motius fusiformes, que la UNESCO va declarar en 1998 Patrimoni de la Humanitat. Tanmateix, la seua riquesa mediambiental i paisatgística no és tan coneguda i, per descomptat, no disposa d’un nivell d’estudi ni de protecció similar al de les seues pintures rupestres.

La manca de consciència ecològica, les transformacions agràries, els xalets incontrolats, els moters, els caçadors... i inclús la proximitat a València i la facilitat d’accés d’este barranc l’han tornat especialment vulnerable. Per aquest motiu, una vintena d’investigadors (biòlegs, etnòlegs, professors, agricultors...) i voluntaris d’Acció Ecologista-Agró, l’associació Finestra Oberta de Benifaió i l’organització ecogastronòmica internacional Slow Food es van desplaçar el passat dissabte 4 de juny fins al Barranc de la Falaguera. El propòsit era realitzar una jornada d’estudi i treball de camp en este paratge de la Serra d’Almaguer, també coneguda com Serra de Besori.

Durant la visita, celebrada la vespra del Dia Mundial del Medi Ambient, es van investigar les peculiaritats faunístiques, arqueològiques, paleontològiques i geològiques d’aquest espectacular barranc, però especialment les botàniques. En total, es van localitzar més de 70 espècies de flora. I com no, entre totes elles estava la que li dóna nom al barranc: la falaguera, tant el polidopi (Polypodium vulgare), present en algunes parets del barranc, com la falzia o falzia de pou (Adiantum capillus-veneris), localitzada a la Font de la Falaguera.

Dorycnium rectum.

Per descomptat, la biodiversitat de flora d’este espai natural és molt més ampla, però caldrà noves jornades d’estudi per anar recopilant-la. Així com per a investigar la fauna. Tanmateix, esta primera visita ha permés comprovar el gran desenvolupament observat en moltes plantes, que conformen unes magnífiques formacions vegetals amb un grau de maduresa elevat.

A més a més, les primeres investigacions sobre el seu valor geològic també han sigut molt positives. Segons documents de la Diputació de València, publicats en la segona meitat del segle XX, este espai "és des del punt de vista geològic d’interés científic excepcional". Un interés que també es pot ampliar a la seua vessant arqueològica, ja que, a més a més de les tres coves que són Patrimoni de la Humanitat, hi ha altres jaciments arqueològics i inclús paleontològics, on destaca la gran quantitat de fòssils d’ostres. Precisament, l’aflorament de fòssils que hi ha entre Alfarb i Picassent és el més meridional de les anomenades Faunes de Lychnus al País Valencià. Dins d’aquesta fauna existissen diverses espècies molt rellevants de caràcees i de gastereòpodes.

També cal destacar la importància estratègica del Barranc de la Falaguera, ja que este i la resta de barrancs de la vessant nord de la Serra d’Almeguer, ubicada al sud-oest de l’Albufera, aporten una important quantitat d’aigua d’escorrentia al Parc Natural. Ara, el que cal és continuar treballant pam a pam per a investigar a fons les peculiaritats mediambientals, arqueològiques, paleontològiques i geològiques d’este paratge de singular bellesa i espectaculars paisatges. I, amb tota esta informació, desenvolupar un projecte de conservació i protecció integral del Barranc de la Falaguera.

Els investigadors durant la visita al Barranc de la Falaguera.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ