Arrel de la web > Campanyes > Corrupció Urbanística > Callosa d’En Sarrià (I)

Corrupció Urbanística

Callosa d’En Sarrià (I)

Amb cobertura legal o no, prou ja de corrupció!!!

dilluns 17 d'octubre de 2011, per  AE-Agró

El Pla General d’Ordenació Urbana de Callosa d’en Sarrià (Alacant) va ser aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme el 8 de març del 2006. Ordit per una corporació municipal, la majoria de la qual era d’eixes que s’autoqualifica de progressista (PSOE i BLOC), el Pla classificava com a sòl urbà una superfície de 691.926 m2, incrementant en 208.648 m2 els 483.278 m2 del pla anterior. A més a més es classificava com a sòl urbanitzable una superfície de 3.453.993 m2, incrementant-se així en 2.800.000 m2 el sòl urbanitzable respecte al pla anterior. On més interés havia posat la majoria progressista era en el sector 14 “Anibits-Margequivir” de 1.796.873 m2. En les eleccions de maig del 2007 el PP es va alçar amb una majoria absoluta amb més del 58% dels vots. Majoria absoluta revalidada en les eleccions de 2011.

La declaració d’impacte ambiental

Per mitjà de Resolució de 17 de març de 2004, el director general de Gestió del Medi Natural, Francisco Javier Gómez Martí*, va dictar la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA). que condicionava l’aprovació a la “classificació com a sòl no urbanitzable de protecció especial la totalitat del sector Anibits i part del sector Margequivir”. La majoria progressista va al·legar en contra i el director general va firmar, el 3 de desembre de 2004, una Resolució estimant el recurs i admetent la classificació aprovada (sòl urbanitzable) per l’Ajuntament.

La Resolució ha sigut publicada, quasi set anys després, en el DOCV del 16 d’agost de 2011. Així hem pogut llegir que el llavors director general considera que “hi ha garanties de protecció ambiental per a l’entorn natural afectat conseqüència de l’aplicació de la legislació en matèria d’ordenació del territori i protecció del paisatge recentment aprovada que s’aplicarà als projectes que es desenvolupen en l’àmbit dels sectors Margequivir i Anibits, així com l’aplicació de la normativa ambiental d’aplicació en els llocs d’interés comunitari, en base a la qual les actuacions que es projecten necessitaran una avaluació ambiental dels seus efectes”.

*El director general Francisco Javier Gómez Martí va ser cessat el 4 de març de 2005. Alguna informació en premsa indicava que la causa del cessament estava relacionada amb certa resistència a modificar declaracions d’impacte ambiental que no agradaven als emprenedors del rajola.

Les presses de l’alcalde progressista

JPEG - 28.4 kB
Guardiola junt a Leire Pajín.

Amb la Resolució del director general en la mà l’alcalde progressista, Francesc Guardiola (PSOE) es va llançar a aprovar la urbanització. El Ple municipal del 24 de gener del 2006 aprovava i adjudicava definitivament el Pla d’Actuació Integrada (PAI) Anibits-Margequivir i el pla parcial del dit sector.

Uns anys més tard el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) l’anul·la perquè l’actuació no estava subjecta a cap pla general ordenació urbana (PGOU). Els magistrats, a més, acusen el govern local de "desviació de poder". "L’adjudicació del PAI hi havia estat paralitzada pràcticament des del 18 de juliol de 2005, però la tramitació s’accelera notablement a partir de mitjan de gener de 2006, fins al punt que el dia 19 s’emet informe per l’arquitecte municipal, i el dia 24 següent s’aprova i adjudica", relata la Sala. No en va, eixa adjudicació es va produir just una setmana abans de l’entrada en vigor de la Llei Urbanística Valenciana (LUV) i, per consegüent, de la disposició transitòria que obliga a la previsió de vivendes de protecció pública. "Esta celeritat", a juí del TSJ, "no està justificada, màximament si es té en compte que el procediment no estava madur, i l’aprovació que s’articula és manifestament deficient". Ni tan sols s’havien emés els informes sectorials que eren preceptius i, en algun cas, vinculants. La sentència suposa una renyada per a l’Administració demandada, però també la constatació de les martingales urbanístiques d’alguns polítics.

I la història continua...

Resoltes totes les molèsties ocasionades pels defensors del patrimoni natural, en aquest cas Ecologistas en Acción i el Centre d’Estudis Eòlics del Comptat que van presentar al·legacions a l’estudi de paisatge, el 20 d’abril de 2011 el Cap del Servici d’Ordenació Sostenible del Medi firma un informe declarant la compatibilitat del Pla Parcial del Sector 14 “Anibits-Margequivir” amb l’adequada conservació dels hàbitats i espècies protegides per mitjà del Lloc d’Interés Comunitari (LIC) Serres de Ferrer i Bèrnia i la Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) Muntanyes de la Marina.

Tres mesos després, el 27 de juliol, el Ple de l’Ajuntament va aprovar definitivament el Pla Parcial. Molt interessant el diàleg que es va produir en el ple i que arreplega l’acta:

Sr. Joan Tasa (BLOC), intervé dient que tal com hi ha dit el sr. Alcalde es tracta d’un projecte aprovat pels tres grups polítics municipals (...). A part d’açò manifesta que el grup del BLOC està a favor d’este projecte, a més que es tracta d’un projecte impulsat per un govern del BLOC.

Sr. Alcalde Batiste Saval (PP), intervé fent l’aclariment que este projecte va ser impulsat en el seu dia conjuntament amb el BLOC i el PP, i l’han seguit recolzant els altres grups polítics en les següents legislatures a esta”.

PS I. Amb tota seguretat, al llarg d’estos anys s’ha investigat exhaustivament la relació entre els responsables polítics, arquitecte municipal... i els propietaris dels terrenys afectats, de manera que pot descartar-se qualsevol interés personal. Als polítics implicats, única i exclusivament els ha mogut l’interés general i el progrés del poble.

PS II. La ZEPA “Muntanyes de la Marina” alberga importants poblacions de rapaços com l’àguila serpera, l’àguila reial, l’àguila de panxa blanca, l’àguila calçada, el falcó pelegrí i el duc. També destaca la presència del còlbit negre i la Gralla de bec roig.

JPEG - 52.9 kB
No coneixem l’informe del Cap del Servici d’Ordenació Sostenible del Medi però segur que, amb bon criteri, conclou que les àguiles i la resta de patulea de bestioles estaran més a gust ací...
JPEG - 50.1 kB
... que ací.

Corrupció 1 f. Acció i efecte de corrompre[’s]: Corrompiment. 2 Suborn. 3 (ant.) Diarrea.

Víctor Navarro, Comissió de Territori d’Acció Ecologista-Agró.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Campanya contra la Corrupció Urbanística

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?