La planta de residus portuaris, que l’empresa Seroil-Amarraderos pretén construir al Port de Sagunt per a emmagatzemar, tractar i classificar els residus dels vaixells i les empreses dels ports de València, Gandia i Sagunt, ha de justificar la necessitat i conveniència de la seua ubicació. A dia de hui, este projecte presenta certes incògnites respecte al seu origen, que posen en dubte la seua vocació d’interés general, i a més a més planteja una sèrie de contradiccions amb el Pla Integral de Residus (PIR) de la pròpia Generalitat Valenciana.

Foto aèria del Port de València.

Segons el PIR, cadascuna de les zones, en què este pla divideix el País Valencià, ha de gestionar els residus que ella mateixa genera. Per tant, traslladar residus assimilables a urbans des dels ports de València i Gandia al de Sagunt seria un fet que vulneraria esta disposició del PIR i que beneficiaria especialment al Port de València, que hauria de ser el port on s’instal·lara en tot cas la planta de residus portuaris. Des d’Acció Ecologista-Agró considerem que, en funció del PIR, els residus assimilables a urbans d’estos tres ports haurien d’anar a les plantes de tractament corresponents de la seua zona.

Pel que respecta al cas concret del Port de València, que pel seu tamany és amb diferència el port que major volum de residus genera, hauria de tractar-los en les plantes de la comarca de l’Horta i fer front, com la resta de ciutadans, a l’espectacular increment de la TAMER (taxa per prestació del servici metropolità de tractament i eliminació de residus urbans), promogut pel PP. Però, amb esta maniobra el Port de València desviaria els seus residus (probablement a la planta d’Algímia al Camp de Morvedre) i per tant no pagaria la taxa en l’Horta, que és la comarca on més ha crescut. Esta estratagema permetria pagar menys pel tractament i gestió dels seus residus al Port de València, que a més a més treballa en l’actualitat per a posar en marxa una terminal de grans transatlàntics de turisme, que multiplicarà el seu volum de residus. En ports com el de Dubrovnik (Croàcia), la posada en funcionament d’este tipus de terminal ha ocasionat una despeça major en la gestió dels residus que descarreguen els transatlàntics que la inversió que rep la ciutat durant les dues hores de visita dels turistes.

A més a més de totes estes consideracions respecte a la seua ubicació i les contradiccions amb el PIR, des d’AE-Agró considerem imprescindible que, d’acord amb la Llei Valenciana 2/1989 d’Impacte Ambiental, el projecte de la planta de residus portuaris siga sotmés a una Declaració d’Impacte Ambiental, a més a més del corresponent període d’exposició pública per a arreplegar l’opinió i les al·legacions de les persones i entitats interessades, com és el cas d’AE-Agró. Els promotors del projecte afirmen que el risc ambiental és zero. Tanmateix, no correspon a ells determinar la perillositat de la planta, sinó a la Conselleria de Territori, Infraestructures i Medi Ambient després de la pertinent Declaració d’Impacte Ambiental i les possibles al·legacions al projecte.

Pel que respecta a la predisposició de l’empresa Seroil-Amarraderos a sotmetre’s al certificat de qualitat ambiental EMAS, AE-Agró valora positivament este gest. Tanmateix, este certificat implica una sèrie de bones pràctiques ambientals, de transparència davant de l’opinió pública, de consulta prèvia o de justificació del projecte que fins al moment manquen en el procés d’instal·lació de la planta de tractament de residus portuaris.

L’edifici més emblemàtic del "nou" Port de València, el Veles e Vent.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ