Des d’Acció Ecologista-Agró volem fer un al·legat en defensa d’una Llei, la de Costes, que, encara que conflictiva e insuficient, ha tingut molts punts positius i ha sigut un instrument fonamental per a la defensa de la costa davant la depredació urbanística i l’especulació. Aprovada a l’any 1988, va ser una Llei moderna i progressista, que alliberava la primera línia de Costa de mans privades i garantia l’accés públic al litoral. Però, la seua aplicació ha tingut una cara molt negativa, i el conflicte mediàtic ha sorgit pels abusos comesos a molts propietaris, que han perdut les seues finques i habitatges adquirits legalment i no han sigut expropiats ni indemnitzats, sinó que han quedat en regim de concessió temporal.

El Ministeri ha aplicat la Llei sense fer moltes distincions entre edificacions o infraestructures construïdes legal e il·legalment. Ha emprat el sistema de la delimitació, amb una clara tendència a delimitar en zona pública poblats tradicionals i xicotetes cases aïllades, però deixant fora urbanitzacions i desenvolupaments urbanístics nous que, amb la Llei en la mà, la incompleixen igualment i afavorint així clarament als especuladors. Però, la culpa no ha sigut de la Llei, sinó d’uns mals gestors.

A nivell mediambiental i en el País Valencià, esta Llei ha sigut un desastre per la laxitud amb la qual s’ha aplicat. S’ha permés construir en la pràctica totalitat dels cordons litorals i les zones d’inundació de la mar de València i Castelló, on la Llei diu clarament que són de domini públic. Provocant així la quasi total destrucció dels ecosistemes litorals: dunes, mallades, saladars i marjals. I a Alacant s’han colmatat d’urbanitzacions tots els penya-segats de la província que no eren parcs naturals.

L’arbitrarietat en l’aplicació de la Llei s’ha pogut constatar entre les diferents demarcacions provincials, com han sigut els permisos concedits als barets a Andalusia i que s’han prohibit en altres zones de l’Estat. Aquesta arbitrarietat també existeix dintre d’una mateixa zona. Per exemple, el flagrant cas dels barets de la Malva-rosa i Pinedo, que ha defés el Govern de la Generalitat lluitant contra la norma estatal de Costes, i que ha aconseguit l’incompliment de la Llei per part de la demarcació de Costes de València. Demarcació, que per altra banda, no ha fet cap concessió a altres molts propietaris i empresaris al llarg de tota la costa de València. S’han produït moltes desigualtats de tracte entre empresaris, fets que deslegitimen la pròpia Llei.

Tanmateix, des d’Acció Ecologista-Agró compartim els criteris generals de la plataforma estatal No a la Nostra Costa i pensem que la Llei de Costes no hauria de ser reformada com vol el Govern central, sinó aplicada correctament. Estos són els nostres motius:

1. La costa valenciana és un espai fràgil, finit, ric i divers. La Llei de Costes protegeix les nostres platges, cales, dunes i penya-segats d’aquelles activitats que poden degradar-la o destruir-la. Malauradament, en el nostre litoral no s’ha aplicat amb rigor i no s’han defés els cordons litorals, les marjals i els saladars, provocant així la desaparició de molts d’estos ecosistemes, especialment els quasi extingits saladars.

2. Esta Llei assegura gaudir lliurement del litoral i l’accés a les platges sense obstacles, impedint la seua privatització.

3. La Llei de Costes es una assegurança enfront d’una urbanització descontrolada i desmesurada en el nostre litoral. Encara que en el País Valencià no queden quasi zones litorals sense urbanitzar, les poques que resten hem de garantir que continuen lliures de construccions. A més a més, l’actual Llei permet la delimitació i la recuperació de territori ocupat de forma il·legal o amb el permís d’una administració irresponsable.

4. El domini públic marítim-terrestre i les zones de servitud, establides en la Llei de Costes, vetlen per la seguretat ciutadana, garantint la nostra integritat física i la dels nostres béns davant de possibles danys ocasionats per inundacions, temporals, modificacions de les platges per infraestructures mal dissenyades o efectes derivats del canvi climàtic, com el retrocés de la línia de costa. Aquest fet és molt greu en moltes zones del nostre litoral, especialment en tota la província de Castelló, en les comarques valencianes de L’Horta Nord i La Safor i en l’alacantina de La Marina Alta.

La construcció i ampliació del ports, especialment els grans ports comercials, ha provocat la pèrdua i la degradació d’enormes zones litorals, normalment a la banda sud d’estos ports a causa de les corrents dominants de nord a sud. Una reforma de la Llei que sí que seria positiva es que es garantira per Llei l’impacte mínim sobre la costa després de la construcció de ports i obres marítimes. I l’obligació dels constructors de fer-se càrrec de les mesures pal·liatives en cas de produir-se impactes en el litoral.

5. Enfront de l’accelerada degradació de l’entorn costaner en dècades anteriors i la desvaloració dels actius públics i privats en el litoral, la Llei de Costes avala altres models de desenvolupament, on el respecte a l’entorn i als processos ecològics són un factor de competitivitat i la base per a generar treball i riquesa. Cal aplicar la Llei amb rigor i superar l’actual model depredador de desenvolupament.

6. La Llei de Costes salvaguarda el valor econòmic i estratègic del litoral per a importants activitats econòmiques, com ara el turisme, la pesca, l’agricultura costera o els esports nàutics. Segons dades del Ministeri de Medi Ambient, una costa ben conservada genera llocs de treball i beneficis d’uns 8.000 milions d’euros a l’any (10% del PIB). Al País Valencià sols el turisme representa el 13% del PIB, un turisme basat en la fórmula del sol i platja i que depén en gran mesura de la bona qualitat del litoral.

7. La Llei ja permet l’assentament de determinats establiments en les nostres platges, sempre que no contravinguen la legislació.

8. No volem que les zones degradades siguen la recompensa per als que han maltractat la nostra costa. En compte de retornar-la a les seues condicions originals, ara els especuladors tindran l’opció d’apropiar-se d’ella amb major facilitat.

9. AE-Agró, com la pròpia plataforma No a la Nostra Costa, defén la transparència urbanística i l’eliminació de les figures que afavorixen l’especulació i la corrupció a la nostra costa. L’objectiu és evitar la vulneració dels drets individuals dels ciutadans europeus, tal com va ser denunciat per l’informe Auken i apareix arreplegat en la Directiva de Gestió Integrada de Zones Costaneres elaborada per la Unió Europea, per mitjà d’una adequada aplicació de la Llei de Costes.

10. Al País Valencià n’hi han llocs on la costa ha retrocedit fins a tres-cents metre. Una costa mal conservada ens costa milers de milions d’euros cada any, diners públics que es destinen a la restauració de passejos marítims, platges, infraestructures lotorals i al control d’abocaments en una espiral de gasto sense fi.

Per tots estos motiusno cal reformar la Llei de Costes, sinó aplicar-la, pam a pam i dia a dia, a tots per igual.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ