Joanjo Masó i Monfort (Gata, 1953-L’Alcúdia de Crespins, 2012) va ser principalment mestre. Ell entenia la docència com un instrument de canvi. Sempre a favor d’una societat més justa, humana, culta i solidària. La major part de la seua ocupació docent la va exercir a l’Alcúdia de Crespins (La Costera, València). Concretament els darrers 32 anys al col·legi públic La Sénia, on combinà la seua tasca de tutor amb la de gestió en l’equip directiu. Darrerament exercia de secretari, però també havia estat Cap d’Estudis.

Tot i ser un home de vora mar -on tornava constantment per a agafar embranzida renovada per a totes les lluites que tenia sempre encetades-, troba en el cor de La Costera niu per a la seua acció il·limitada. Hui se’l coneix més pel seu compromís polític al BLOC. Perquè ell fou qui posà en marxa el col·lectiu local a l’Alcúdia, després va ser escollit Secretari Comarcal, aconseguint per a La Costera una vertebració que abans no s’havia conegut. Fou el primer regidor nacionalista a l’Ajuntament de l’Alcúdia de Crespins i, fins i tot, Alcalde en un moment complicat i amb una gestió no reconeguda, per mancar-li el glamour al què els polítics de torn solen vestir el seu treball: va aconseguir un pla d’estabilitat econòmica que permetria al municipi començar a veure la llum després d’una greu hipoteca.

Però ell, molt abans, ja va busca teixir una musculatura cívica per a aquest dissortat territori nostre. Participà en els primers grups de renovació pedagògica comarcals. Fou militant sindicalista en l’STEPV i membre d’Acció Ecologista Agró, on també tingué càrrecs de responsabilitat de gestió. Més posteriorment, fou un dels fundadors de l’associació cultural La Garrofera, de la qual mai no va voler desvincular-se malgrat el seu pas a la política. De fet és considerat l’ànima pater de l’entitat. I allí continua la seua lluita titànica contra els elements, en la plataforma Tren Sí-AVE No, en la plataforma Xúquer Viu i, més recentment, en la plataforma contra el Macroabocador de Llanera.

Potser siga l’únic ésser humà conegut que tenia el do de la ubiqüitat. Ja sabeu, aquell que permet ser en diversos llocs a la vegada. La seua capacitat d’acció era sobrehumana, envejable. I mai no formava part de les coses de manera ocasional o anecdòtica. La seua fe en sí mateix i que projectava a cadascuna de les persones que tenia a prop, et feia pensar de seguida que et trobaves davant un ésser especial. Entranyable, proper, fidel als seus principis. Perquè com demostrava amb el seu caràcter, tot podia fer-se, podia ser possible. Això i eixa generositat natural: sempre hi havia motiu per reunir-se al voltant d’un plat ben cuinat (per ell) i afartar-se’n, per damunt de tot, de l’amistat compartida.

Necessitava estar rere cada causa humana, rere cada situació que mereixia ser denunciada. Li resultava impossible ser-ne indiferent. Vivia per oferir el seu esforç i el seu compromís. Era una home que, potser sense saber-ho -i evidentment sense voler-ho- estava forjant-se una llegenda. És de justícia reconéixer que Joanjo Masó s’havia convertit en una referència ètica i cívica que ara, malauradament, acabem de perdre. Justament en un temps on manquen referències com la que ell representava. I que et fa pensar que, efectivament, potser el món s’acaba.

Tot i que sempre podem mirar de fer com ell, un pelegrinatge de tant en tant pel Montgó -la seua muntanya màgica, com ell l’anomenava- i cercar aquell magnetisme, aquella força suprema que ell aprofitava per carregar-se les bateries. Però perquè et passe això has d’estimar-te els camins que trepitges, les persones amb les quals et creues, el poble que t’acull. Has de ser com ell, treballador de la terra, amb totes les connotacions que això comporta, i saber arrelar en el cor de les persones, abans que ninguna altra cosa.

Josep Manuel Vidal, mestre i poeta (AE-Agró La Costera)

Este obituari va ser publicat originalment a Comarcàlia.info el 25 de juliol de 2012.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ