Un exemple d’esta incipient aposta és la reaparició este mateix estiu del servei Intercity, que ha permés enllaçar o allargar el trajecte d’alguns trens de mitja distància, realitzats amb material de la sèrie 599 o 449. Açò, si no es minven les actuals condicions per a transportar bicicletes en els trens de mitja distància (que admeten 3 bicicletes per tren i fins a 6 en cas d’autoritzacions especials) és un avanç per a certs trajectes bicitreners de llarga distància, que fins ara requerien transbords o llargues esperes. Este tipus de servei és una aposta clara per a guanyar clients al realitzar trajectes fins ara inexistents i sumar més població a l’ús del tren.

Este és un pas cap a avant per als viatgers en general i també per als usuaris bicitreners, però sobretot és una aposta per a no anar tancant línies i serveis per manca de viatgers. Clar està que encara han de posar-se les piles amb el tema de la bici en el tren i fer-les viatjar en un altre tipus de trens de llarga distància i alta velocitat, i a més a més donar-li un tracte preferent en alguns corredors de poca afluència però molt importants per al cicloturisme, com és el cas del de València-Terol-Saragossa-Osca-Canfranc. I també aplicar noves i senzilles mesures, com anunciar la possibilitat de transportar les bicicletes en el tren en els horaris de la seua pàgina web, com si fan altres companyies ferroviàries, per exemple la francesa SNCF que, si vinguera a prestar servicis ferroviaris a Espanya, quasi segur estaríem agraïts els bicitreners.

Fa més d’una dècada, des de València en Bici-Acció Ecologista Agró ja se li va fer una proposta a Renfe que té molt a vore amb la filosofia d’este nou servei Intercity. La proposta consistia a unir dos corredors de mitja distància amb origen a València i que donaven poc servei als cicloturistes valencians, ja que estos dos corredors només permetien l’eixida de València per les vesprades i tornar l’endemà pels matins. El que vam proposar era la posada en servei d’un corredor (Albacete-Tortosa) que unira estos dos corredors, el de València-Albacete i el de València-Tortosa. La idea era posar en servei dos trens eixint al mateix temps a primera hora del matí des d’Albacete i des de Tortosa i encreuant-se a València, el que possibilitaria l’eixida de València pels matins cap a ambdues ciutats i al seu torn que este corredor-fusió fera d’enllaç amb els més abundants serveis de mitja distància (Albacete-Madrid i Tortosa-Barcelona) d’Albacete i Tortosa. D’esta manera, els viatgers dels trens de mitja distància (dels que som captius els usuaris de la bici i el tren) podrien inclús per mitjà de transbord viatjar entre Barcelona i Madrid via València i Albacete.

El cas és que fa un parell d’anys Renfe va posar en servei un nou enllaç amb eixida de València a las 10:35 hores, que possibilitava per primera vegada i per mitjà de transbord viatjar fins a Barcelona pel matí. Este estiu, ha anat més enllà i a part del tren directe amb eixida a les 17:00 hores hi ha altres tres trens que unixen València amb Tortosa, dels quals dos possibiliten l’enllaç cap a Barcelona. És només una part de la nostra proposta, doncs encara seguim quasi incomunicats amb Albacete, Alcazar de San Juan, Ciudad Real i per descomptat Andalusia, però la idea dels enllaços ja està en les ments dels directius de Renfe.

Altre exemple d’esta nova mentalitat és la creació del corredor Aragó-Múrcia, que travessa la Comunitat Valenciana per mitjà de la reconversió dels dos corredors de mitja distància que existien fins ara: València-Múrcia-Cartagena i València-Saragossa-Osca. El València-Osca és en realitat i en certa mesura un redescobriment, doncs ja fa anys que van deixar de circular els canfraners que unien directament València amb Canfranc i que des de fa poc més d’un any tornen a connectar la Capital de Túria amb Osca. En este cas Renfe, per si sola, ha sigut capaç de crear una sèrie de serveis Intercity que unixen Saragossa amb Cartagena i viceversa i València amb Osca i viceversa. És un corredor amb possibilitats, ja que unix les costes verges al sud de Cartagena amb el Pirineu aragonés i la pròxima frontera amb França i viceversa. Són trens a més que poden acostar directament a murcians i valencians a lavia verda d’Ulls Negres i a l’inici del Camí de Sant Jaume a Aragó.

Ara cal que Renfe consolide i millore el servei Intercity, afavorint el model de Bici+Tren, i augmente la seua oferta bicitrenera en general. I cal que ho faça prompte, per a evitar així que la privatització i el desmantellament del ferrocarril públic espanyol arribe abans que la possibilitat de viatjar amb el model de Bici+Tren.

Antonio Llópez, València en Bici-Acció Ecologista Agró.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ