Arrel de la web > Campanyes > Defensa de les Platges > Els vaixells encallats al Saler, l’última contribució del Port de (...)

Defensa de les Platges

Els vaixells encallats al Saler, l’última contribució del Port de València a la degradació del nostre litoral

Esta catàstrofe ha arrasat ja un quilòmetre de costa i les seues dunes, restaurades amb un gran esforç econòmic

divendres 5 d’octubre de 2012, per  AE-Agró

Els dos mercants que encallaren la setmana passada davant del cor del Parc Natural de l’Albufera de València han provocat ja la desaparició d’una franja considerable de la platja del Saler. Fins al moment, 100 metres aproximadament. Segons indiquen totes les administracions implicades en la gestió d’esta crisi mediambiental (Direcció General de Costes, l’Ajuntament de València i el Parc Natural de l’Albufera), este retrocés del litoral encara s’agreujarà més durant els treballs per a reflotar els dos vaixells. A estos danys, cal sumar la destrossa de l’ecosistema litoral submarí i la del cordó dunar de la platja del Saler, que tants esforços i tants diners públics ha costat restaurar des de la dècada dels 80 del segle passat.

Davant d’esta nova catàstrofe mediambiental, que ningú sap encara com i quan acabarà, les administracions implicades en la seua gestió, especialment l’Ajuntament de València, s’han apressurat a llevar-li importància als danys ocasionats i a afirmar que prompte restauraran la costa del Saler. Tanmateix, no han tingut tantes preses per a minimitzar els impactes d’esta crisi amb mesures concretes. Este és el cas de la destrucció d’un quilòmetres de dunes en el Saler i la de la seua vegetació. Fins a vuit espècies protegides de flora dunar s’han vist afectades greument, segons l’Oficina Tècnica Municipal de la Devesa-Albufera. Evitar esta destrossa era tan fàcil com acordonar les dunes i vigilar-les, per a impedir que els curiosos, que s’han apropat durant esta setmana a contemplar els vaixells encallats, no les xafaren. Però, esta mesura ha arribat tard, com quasi sempre al País Valencià, i les dunes i la seua vegetació s’han protegit quan ja havien sigut destrossades.

Esta absència de previsió i de prevenció ens dóna la idea que tenen les nostres administracions de la natura: un recurs d’usar i tirar. I, a més a més, ens demostra la manca de polítiques de conscienciació i divulgació mediambiental que han portat a terme les administracions valencianes durant els darrers anys. Només així s’entén que la ciutadania, per desconeixement, haja arrasat un dels escassos ecosistemes dunars que sobrevivien a la tan castigada costa valenciana.

A l’espera de vore com acaba esta crisi mediambiental, en Acció Ecologista-Agró ens plantegem un fum de preguntes que fins al moment continuen sense resposta: com van encallar els dos mercants a pesar de les alertes i avisos de temporal? Per què Salvament Marítim va intervindre tan tard? Per les retallades? Hi ha un pla alternatiu per si no es poden reflotar les naus? Com i quan començarà la restauració mediambiental? Qui la pagarà? Els armadors dels vaixells o les administracions/ciutadans? Ho pagarà el Port de València? I, especialment, anem a continuar aguantant que el Port funcione com un ens privilegiat, que té carta blanca per a fer i desfer les nostres platges sense assumir cap responsabilitat ni culpa? Perquè no podem obviar que el Sunrise i el Celia, els dos vaixells encallats, són només l’última contribució del Port a l’erosió i la degradació mediambiental del Saler i de la resta de platges de València.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : La Llei de Costes o la Llei de la Mar?

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?