Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Campanyes > Nova Cultura de l’Aigua > Carta dirigida a tots els meus veïns

Nova Cultura de l’Aigua

Carta dirigida a tots els meus veïns

L’aigua és un dret humà, no una mercaderia

dilluns 17 de desembre de 2012, per  AE-Agró

Actualment es disputa a Europa una batalla pel control de l’aigua. Amb la coartada de la crisi econòmica, les grans empreses del sector pretenen fer-se amb el control total d’este recurs bàsic. I, malauradament, compten amb la connivència de les administracions i el recolzament de la banca. Per a fer front a esta onada privatitzadora i evitar casos com el que ens relata a continuació la nostra companya María de Juan Sanchis, s’ha posat en marxa la Iniciativa Ciutadana Europea "L’aigua com a dret humà". Des d’Acció Ecologista-Agró et convidem a signar esta petició i exigir així a la Comissió Europea que reconega la gestió pública d’este recurs essencial i obligue als estats membres a proporcionar serveis d’aigua potable i sanejament adequat a tots els seus ciutadans.

El motiu d’esta carta és expressar la meua INDIGNACIÓ després d’arribar a casa (el passat 27 de novembre) i llegir el pamflet que l’ajuntament ens ha deixat en la porta a cada veí de Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre, València), per a explicar els falsos motius de la pujada de l’impost municipal de circulació de vehicles i, especialment, l’actualització del preu pel subministrament d’aigua.

En la majoria dels països europeus la legislació sobre serveis d’abastiment d’aigua potable, clavegueram i depuració de les aigües residuals adjudica la seua titularitat a l’Administració Pública, normalment als ajuntaments o mancomunitats, a l’entendre que és la millor manera de garantir l’accés ciutadà a un recurs tan necessari per a la vida.

No obstant això, la normativa espanyola no obliga que siga el propi ajuntament el que preste directament este servei de manera directa, per la qual cosa la gestió del cicle urbà de l’aigua es pot portar delegant-la a una empresa privada.

A la gran quantitat d’ajuntaments, com ara el de Quart dels Valls, que exercixen amb AUTONOMIA la seua competència en esta matèria, s’han unit un nombre creixent d’ajuntament, com per exemple el de Faura, que han anat delegant eixes responsabilitats en empreses privades. Este procés de privatització s’ha produït en una situació de CARÈNCIA D’INFORMACIÓ I D’ABSÈNCIA TOTAL DE PARTICIPACIÓ DE LA SOCIETAT.

Recentment, el departament d’Economia Aplicada de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Granada ha comparat l’eficiència de la gestió entre 28 societats públiques i 24 amb gestió privada, concloent que la gestió pública és més eficient que la privada.

JPEG - 32.1 kB
Ajuntament de Benifairó de les Valls.

Llavors, hauríem de preguntar-nos què s’amaga després de la privatització, ja que l’eficàcia en la seua gestió no pareix el motiu. Podem afirmar, sense temor, que després de cada procés de privatització hi ha una necessitat de finançament per part de l’entitat privatitzadora (ajuntament).

La fórmula més utilitzada de privatització és la concessió dels serveis. L’aigua continua sent pública, però la gestió s’adjudica a una empresa privada. En tots els casos, l’empresa privada paga a l’ajuntament una quantitat de diners a canvi de la concessió, s’anomena cànon concessional.

Estos cànons concessionals, lluny de millorar les infraestructures hidràuliques, es dediquen a alleujar les difícils finances municipals, i són repercutits en tarifa als ciutadans, en la majoria dels casos sense que aparega clarament reflectit en la factura.

Les empreses privades per a abonar el cànon concessional recorren al crèdit, que obtenen amb el suport de les tarifes de més de 20 anys que sol durar la concessió, és a dir, dos dècades d’ingressos permanents i assegurats per a estes empreses privades. Es tracta d’un mercat captiu de pagaments protegits per l’AMENAÇA DE TALL DE SUBMINISTRAMENT. L’aigua, a Espanya, és un refugi financer i som els ciutadans els que paguem estos crèdits, amb el seu corresponent interés i benefici empresarial, amb un recurs que és un dret universalment reconegut, l’aigua.

Per això, darrere d’este pamflet, jo veig una campanya per a preparar-nos cap a la privatització de la gestió de l’aigua. I em negue rotundament. Per això, exigisc als que estan okupant la Casa del Poble que aclarisquen quina és la seua postura enfront de la gestió de l’aigua i que garantisquen que la gestió de l’aigua és i serà sempre pública i que mai es privatitzarà.

Que no ens enganyen, nosaltres no hem de pagar EL SEU DEUTE.

L’aigua és un dret, no una mercaderia!!!

María de Juan Sanchis, Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Pedro Arrojo: "L’aigua és un dret humà, no una mercaderia"

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?