Arrel de la web > Col·lectius > València en Bici > No és ciutat per a persones

València en Bici

No és ciutat per a persones

Cal unir forces per a convertir València en una urbs millor

dilluns 11 de febrer de 2013, per  AE-Agró

Iniciàvem l’any amb optimisme, 2013 serà l’any de la Ciutat 30, però la realitat ens ha colpejat dues vegades, en només un parell de setmanes, amb la mort de dos ciutadans. Açò ens ha d’espentar a lluitar més enèrgicament pel model de ciutat que creiem millor i més just, un per a les persones i no exclusivament per als vehicles.

El 4 de gener va morir atropellat Enrique H., de 72 anys, quan creuava correctament pel pas de vianants. El 13 de gener, diumenge, la tragèdia es va repetir, esta vegada amb una ciclista de 20 anys, Rebeca B. El goteig de morts en accidents de trànsit urbans continua, no se sap bé si com a pagament pel "progrés" o per alienació mental col·lectiva. Una vegada més, hem d’actualitzar, amb molt de pesar, el mapa dels atropellaments mortals per a deixar constància de les innecessàries i innocents víctimes del trànsit de València. Els nostres més sincers condols als seus familiars i amics.

Els vianants i els ciclistes del Cap i Cassal estem farts de la perillositat del cotxe, dels seus privilegis i de la mà blana que es té amb els seus excessos. La ciutat és de tots, però pareix que els que ens desplacem activament per la ciutat siguem ciutadans de segona. Els vianants hem d’aguantar amb bona cara quan no ens cedixen el pas, encara que tenim prioritat, en el pas de vianants. Hem de gaudir d’eixa mà enlaire en pla "no t’he vist, perdona". Una variant és el cas del gir regulat per semàfor, ambre per al vehicle que gira i verd per al vianant. Repetició de la jugada, eixa gest: "ai, perdona". Esperem molt en el semàfor i passem ràpid quan es posa en verd, no fem arribar tard al rei. Hem de donar una bona volta per a arribar a la vorera de davant, perquè en el nostre camí s’interposa, en el millor dels casos, una gran avinguda amb tres opcions: un pas cinquanta metres a l’esquerra, un pas setanta metres a la dreta o jugar-te-la creuant indegudament. En el pitjor dels casos hi ha unes vies de tren, un pas inferior o un pas encara més llunyà. No ajuda, en absolut, la retirada de les passarel·les per a vianants. En general, som víctimes innocents dels atropellaments perquè en el 76’7% dels accidents féiem allò correcte, segons xifres de 2010 de la DGT, la Direcció General de Trànsit.

D’altra banda, els ciclistes hem d’acceptar amb bon ànim que alguns conductors irats i sense raó ens acacen, ens increpen o simplement ens diguen que molestem en la calçada. No obstant, en eixe mateix carrer on ens han indicat que sobrem, el senyor conductor vorà a la dreta tot un carril bloquejat per la doble fila que per quotidià no li molestarà. Nosaltres hem de disfrutar d’anar per les vorera-bici, molestant el vianant i seduïts per la falsa sensació de seguretat que es tornarà en accident quan arribem a la intersecció. Acabarem en animada xarrada amb l’amic conductor que no tenia intenció de parar, que no ens hi havia vist i que tampoc ens esperava: "Aneu com a bojos! Si porte llums!" Però, per a vore cal mirar...

També hem de conformar-nos amb les escasses places d’aparcabicis, no obstant, allà on mirem trobarem places de pàrquing per a automòbils. Les motocicletes, per descomptat, sobre la vorera. Acceptem de bon grat quan el cotxe de darrere no manté la distància de seguretat, ens avance amb insuficient marge o passe pel carril contigu a velocitats per damunt de la màxima permesa. “Total, això de la seguretat és per als altres, que jo vaig ací molt segur en el meu cotxe.” Als ciclistes no ens volen per ser els nous, un "invasor" a qui no es coneix. Si el problema fóra que perjudiquem al trànsit, els conductors es queixarien de la doble fila i dels altres vehicles. Els ciclistes no molestem, som trànsit i afavorim la seua fluïdesa.

Vianants i ciclistes no ens oblidem de les persones en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda. Els problemes anteriors són augmentats per a ells. Els uns i els altres, hem de tolerar el soroll molest dels vehicles (en la mateixa plaça de l’Ajuntament se supera el límit legal establit de soroll) i respirar alegrement, sense qüestionar o protestar, la contaminació que emeten els cotxes.

Els conductors no pareixen ser realment conscients del perill que té la màquina que governen i de la responsabilitat que tenen entre mans. La seua percepció del risc és prou baixa, encara que ells també són víctimes dels accidents de trànsit. Més d’un es munta en el lloc de conducció i sofrix una transformació, es torna un poc psicòpata. Que si "la sort que tens és que conduïx la meua dona perquè si no jo ja t’hauria passat per damunt". Que "a vore si et va a passar com a la xica de Sant Vicent". Estos dos són casos reals de violència verbal i vial. Un d’ells molt recentment i tremendament desagradable. El dia a dia de molts ciclistes.

A què es deu que una persona normal es permeta comentaris i actituds que segurament no tindrien cara a cara? Quina és la causa d’este descens de l’empatia i la humanitat en el seient del conductor? Apostaria que es deu a l’embriaguesa de sentir-se protegit i poderós pel vehicle que es maneja. Jutgen vostés mateixos si esta vinyeta de Rom Cobb no encerta de ple per a descriure moltes de les dinàmiques que observem a diari.

Els ciutadans som els principals actors en la millora de les condicions de seguretat i qualitat vial. Hem de modificar els nostres hàbits, especialment com a usuaris de vehicles motoritzats respectant les normes i els límits. També podem, quan siguem passatgers de vehicles motoritzats, demanar al conductor que siga prudent. No podem esperar que les administracions modifiquen els nostres hàbits quan estos s’han convertit en una cultura molt arrelada en la majoria de nosaltres.

No obstant, l’Ajuntament i la Policia s’han de posar ferms i afavorir este canvi. Han de deixar de tolerar els excessos i els privilegis de molts conductors i fer complir escrupolosament la legalitat, multant els excessos de velocitat, retirant cotxes mal aparcats sobre la vorera o el carril bici, sancionant la doble fila, perseguint els acaçadors al volant i conscienciant el públic de la perillositat inherent dels vehicles i de la responsabilitat que comporta circular amb un.

València en Bici-Acció Ecologista Agró redoblarà els seus esforços i col·laborarà amb altres organitzacions, persones i entitats públiques per a canviar esta cultura del cotxe i de la velocitat. Només així podrem convertir València, carrer a carrer, pam a pam, en una ciutat millor. Resulta necessari recordar l’important valor de les mobilitzacions socials perquè acaben tenint resultat. Servisca d’exemple el carril ciclista sobre la calçada que hem aconseguit per a la Ronda Nord, en unió de forces amb l’Associació de Veïns de Benimaclet, els vianants i els ciclistes de València. Entre tots, podem construir una ciutat millor, encara que de moment NO ÉS CIUTAT PER A PERSONES.

Carlos Orero, València en Bici-Acció Ecologista Agró

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Iniciativa Ciutadana Europea pels 30km/h en ciutat

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles