Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Campanyes > Nova Cultura de l’Aigua > S’escriu aigua, es llegeix democràcia

Nova Cultura de l’Aigua

S’escriu aigua, es llegeix democràcia

Manifest de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública

dimarts 2 d’abril de 2013, per  AE-Agró

El passat 21 de març, vigília del Dia Mundial de l’Aigua, 18 entitats del món ecologista, sindical i social del País Valencià van constituir la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública. Acció Ecologista-Agró és una d’aquestes 18 entitats fundadores de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública, entitat que reivindica la consideració de l’aigua com un bé comú i com a dret humà bàsic. A més a més, des de la xarxa s’exigeix un model de gestió que garantisca la solidaritat, el control democràtic dels operadors dels serveis de l’aigua i la conservació dels ecosistemes aquàtics. A continuació, reproduïm íntegrament el manifest fundacional de la xarxa:

S’escriu AIGUA, es llegeix DEMOCRÀCIA

La Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública, formada per les entitats i persones sotasignants, manifesta que:

L’aigua és essencial per a la vida al planeta. Els ecosistemes aquàtics (els rius, llacs, brolladors, zones humides...) exerceixen funcions clau per a la biosfera i per a la pròpia existència de les societats humanes a més de proveir d’aigua per a l’agricultura, la indústria i la producció d’energia.

En juliol de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar que el dret a l’abastament i sanejament adequat és "un dret humà essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans".

La consideració de l’aigua com un bé comú i com a dret humà bàsic exigeix un model de gestió que no es subordine a l’obtenció del benefici privat i que garantisca l’eficàcia, la solidaritat, l’eficiència, l’equitat, el control democràtic dels operadors dels serveis de l’aigua i la conservació dels ecosistemes aquàtics.

L’abastiment i el sanejament en un territori determinat es produeix normalment en règim de monopoli: els usuaris no poden triar el subministrador i, per tant, no hi ha competència al mercat. A l’Estat espanyol la competència pel mercat -es a dir per quina empresa es fa amb el subministrament en un procés de privatització- és molt limitada, ja que dos grups empresarials es reparteixen el 80% del sector de l’aigua privatitzada.

Un dels motors fonamentals de la privatització d’aquest sector, que considerem necessari denunciar, és la cerca d’ingressos immediats per part de les administracions locals. Els ingressos provinents de la venda dels serveis d’aigua, a través dels cànons concessionals, que posteriorment es repercuteixen a la ciutadania en el seu rebut d’aigua, generalment no són finalistes i no es dediquen directament a millorar aquests serveis sinó a altres qüestions, fins i tot alienes als propis serveis.

Les privatitzacions, totals o parcials, realitzades a Espanya a partir dels anys vuitanta, han produït en molts casos pujades desproporcionades en el preu de l’aigua, incompliments de les clàusules dels contractes, manca de transparència en la seva gestió (emparant-se en el dret a la confidencialitat de la informació empresarial), disminució de les seues obligacions mediambientals i pèrdua del control efectiu del servei per part de les autoritats municipals, en part derivada de la manca de compliment de les obligacions de control que ha d’exercir qualsevol responsable públic. La privatització implica també una disminució de la qualitat de la democràcia en impedir la participació i el control de la ciutadania en la gestió dels serveis de l’aigua.

Davant d’aquestes dades, és un fet que les empreses públiques ben gestionades són més eficients i compleixen alhora amb els objectius d’equitat social i conservació dels ecosistemes, com ho vénen demostrat des de fa molt de temps entitats com EMASESA (Sevilla), Canal d’Isabel II (Madrid) o el Consorci d’Aigües del Gran Bilbao, per citar uns pocs exemples considerats de referència a l’Estat espanyol. Tot i que en aquestes empreses hi ha molt a millorar pel que fa a transparència, participació pública i responsabilitat ambiental.

Però la defensa de la gestió pública no és suficient si es manté el funcionament actual dels serveis públics de l’aigua. Defensem un model que combine la qualitat i l’eficiència en la prestació del servei, amb la transparència i la participació ciutadana en la seua gestió. Defensem un model de gestió que entenga i assumisca plenament que una bona salut dels ecosistemes aquàtics és la garantia bàsica de satisfacció de les necessitats humanes a llarg termini. Un model de gestió conscient que l’eficiència i l’equitat en la gestió del sistema només es garanteix amb professionalitat, transparència, accés a la informació, rendició de comptes, participació activa dels treballadors de les pròpies empreses i control públic directe de la ciutadania.

En l’actualitat, la greu crisi econòmica i les polítiques de duríssims ajustos en totes les administracions públiques, estan propiciant una acceleració del procés de privatització (amb diverses fórmules) dels serveis d’aigua potable i sanejament, que està generant una forta oposició social al voltant de plataformes contra la privatització que agrupen associacions de veïns, sindicats, entitats ecologistes... i, en alguns casos, partits polítics.

En aquest context naix la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública amb l’objectiu de coordinar tots els moviments existents contra la privatització de la gestió de l’aigua, intercanviar experiències i col·laborar en les estratègies de lluita. La defensa de la gestió pública de l’aigua és un gran repte, una exigència democràtica i un deure per a garantir a la ciutadania el dret humà a uns serveis de proveïment d’aigua potable i sanejament de qualitat.

El nostre propòsit és:

1. Defensar el cicle integral de l’aigua com a bé públic, gestionat al 100% des del sector públic, evitant la seua mercantilització i la seua conversió en objecte de lucre i d’especulació, així com denunciar totes les activitats que vagen encaminades a la privatització total o parcial de la gestió del cicle integral de l’aigua i dels serveis d’aigua i sanejament.

2. Donar suport i promoure iniciatives al País Valencià contra la privatització dels serveis de l’aigua i per la remunicipalització dels ja privatitzats.

3. Exigir i ajudar a implantar nous models de gestió pública de l’aigua que combinen la qualitat i eficiència del servei, amb la transparència i la participació ciutadana, tot sensibilitzant i informant tant a la població com als responsables públics.

4. Coordinar els esforços que s’estan realitzant al nostre país amb el moviment internacional contra la privatització de proveïment i sanejament i per la consecució efectiva del dret humà a l’aigua.

Entitats integrades inicialment en la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública: Acció Cultural del País Valencià, Acció Ecologista-Agró, Asociación Matriarcal, ATTAC-País Valencià, Comissions Obreres del País Valencià-CCOO-País Valencià, Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors de la Comunitat Valenciana-CAVE-COVA, Coordinadora de Agricultores y Ganaderos de la Comunidad Valenciana-COAGCV, Enginyeria Sense Fronteres-València, Federació d’Ecologistes en Acció del País Valencià, Federació d’indústries i Treballadors Agraris-País Valencià-Unió General de Treballadors-FITAG-PV-UGT, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, Intersindical Valenciana, L’Alficòs - Consum Ecològic (Petrer), Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià, SEO-BirdLife, Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, WWF-València i Xúquer Viu.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Iniciativa Ciutadana Europea "L’aigua com a dret humà"

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?