Arrel de la web > Comissions > Dret Ambiental > Delictes difusos

Comissió Jurídica

Delictes difusos

El cas sense resoldre de la contaminació de l’aqüífer de la Serra de les Agulles

dilluns 29 d’abril de 2013, per  AE-Agró

La contaminació ambiental és un problema de magnituds i els casos més greus no sempre succeïxen de forma brusca. Quan així ocorre, hi ha mecanismes perquè, detectat el focus emissor, es determinen autories, s’adopten mesures correctives i s’exigisquen responsabilitats gràcies a una prolífica legislació aplicada de mala gana massa sovint.

No obstant, algunes de les contaminacions més inquietants de hui en dia tenen natura difusa, és a dir, sense autor conegut ni focus emissor localitzat a pesar que els danys són efectius i quantificables en les seues magnituds ecològica i econòmica. Esta indeterminació facilita la impunitat. El cas més recent ha deixat sense aigua potable a desenes de milers de persones i està transcorrent no en llocs remots de països subdesenvolupats sinó en la Ribera del Xúquer, una de les comarques valencianes més pròsperes on l’agricultura tradicional sostenible va conviure durant segles en equilibri amb el medi natural, i en la que a penes fa quatre dècades es podia beure dels pous i séquies que solcaven els seus camps. Però des de fa uns mesos, les aigües dels pous de poblacions com Alzira, Carcaixent, Corbera o Llaurí estan enverinades per herbicides i des de fa més temps per excés de nitrats.

La imatge de l’aigua potable sorgint de l’aixeta és inseparable de la idea de progrés i benestar humà en el seu sentit més bàsic. Ara, esta icona es trontolla substituïda pel frenètic tragirament de garrafes i botelles que, a més a més de gravar les economies familiars per pagar dues vegades pel mateix, contribuïx a la proliferació massiva d’envasos contaminants costosos de reciclar i al trasbals de transports amb les seues respectives emissions de gasos nocius.

Com s’ha arribat fins ací? L’aqüífer afectat amb herbicides és el denominat Serra de les Agulles, el nombre 31 del catàleg de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). És deficitari, és a dir, s’extrau més aigua que la que recarrega la pluja, segons reconeix la pròpia CHX, i abraça un territori molt permeable per la seua natura càrstica que comprén, entre altres, el massís de la Serra de les Agulles i les muntanyes que conformen les valls de La Murta, La Casella, Aigües Vives i La Valldigna. Bona part de les vessants d’estes serres i inclús zones forestals planes han sigut roturades i convertides en plantacions de fruiters i en alguns camps de golf, que creixen sobre primes capes de terra per mitjà del reg per goteig, a base d’una intensiva fertilització i de la metòdica eliminació química d’herbes competidores. D’esta manera, gota a gota, any rere any, els nitrats i herbicides s’han integrat en el sòl. La infiltració de l’aigua de pluja s’ha encarregat de fer la resta.

L’avaluació de l’impacte ambiental materialitza legalment els principis de cautela i prevenció, però el ben cert és que les rompudes de zones forestals i els efectes secundaris de determinats productes químics rara vegada han sigut sotmeses en els termes que correspondria en orde a evitar riscos en matèria ambiental i salut humana. En les ocasions en què l’avaluació ambiental s’ha efectuat, ha sigut de forma sapastre i sense seguiment posterior dels condicionants més elementals. Ho proven fets com els descrits i la persistència de proliferació de cultius intensius de regadiu escalant vessants de les nostres muntanyes. I no obstant, ara ens topem amb poblacions senceres patint les conseqüències sense que s’adopten mesures administratives que posen fi al problema des de la seua arrel: impedir noves roturacions de superfícies forestals i prohibir l’ús d’herbicides o de qualsevol altra substància contaminant en zones sensibles de recarrega dels aqüífers per a preservar el dret constitucional a la salut.

Els apologistes del desenvolupament incondicional continuaran insistint que el progrés és açò, que no cal oposar-se, que són servituds inevitables i que l’aigua pot transferir-se d’altres llocs. En el fons, este xarlatanisme ha sigut una tradicional cortina de fum darrere de la qual s’amaga la proliferació de negocis privats a costa de crear noves necessitats públiques. No els importa que es pose en risc la salut de les persones ni que els recursos dels quals s’apropien haurien de satisfer altres fins socials.

Joan Llinares i Gómez, president d’Acció Ecologista-Agró

Este article va ser publicat originalment per Levante-EMV el 28 d’abril de 2013.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : El acuífero de Alzira está sobreexplotado

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?