Arrel de la web > Notícies > Blogs > Grup Agró d’Ornitologia > Llavors i aliats amb ales

Espores, la veu del Botànic

Llavors i aliats amb ales

Els viatges de les llavors d’unes terres a unes altres són fascinants, però poden ser-ho encara més quan el seu transport són les aus

dilluns 19 de maig de 2014, per  AE-Agró

Els viatges de les llavors d’unes terres a unes altres són fascinants, però poden ser-ho encara més quan el seu transport són les aus. Aquestes tracen les seues rutes de migració, sent els nostres boscos autèntiques àrees de servei. Així, les llavors s’emboliquen de gustosos i carnosos fruits i aprofiten el pas de les aus per a arribar molt lluny.

L’anemocòria és el conjunt d’estratègies que utilitzen les llavors per a dispersar-se grans distàncies i colonitzar nous ambients. Les llavors poden presentar des d’estructures alades, com poden ser les sàmares dels freixes, a estructures globoses on s’acumula l’aire per a facilitar el transport, com en el cas de Colutea, passant per acumulacions de pèls que faciliten la seua dispersió pel vent, com és el vil·là de les llavors de la dent de lleó. En altres casos, la dispersió és mecànica, en el qual un lleu frec d’un animal activa un llançament massiu de llavors, com ocorre en bastants espècies d’ambients alterats o canviants, com són les prades pioneres o ruderals, com les roselles o l’esquitxagossos.

No obstant açò, una de les característiques més interessants de moltes espècies vegetals dels nostres boscos i matolls és la seua estreta relació amb altres organismes per a poder dispersar les seues llavors, la zoocòria. Els matolls i boscos mediterranis potser no siguen els ambients en el qual existisca una major pressió adaptativa per colonitzar noves àrees, però per a una planta, dispersar les seues llavors a alguns, o fins i tot centenars de quilòmetres, resulta en ocasions un gran avantatge. Ja que així aconsegueixen nous ambients en els quals la nova planta no competirà amb la planta mare, i trobarà un àrea amb organismes genèticament diferents, amb els avantatges (i desavantatges) que açò pot comportar (una millor adaptació al medi en un ambient canviant o colonització de noves àrees després d’una pertorbació). Per exemple, ací trobareu la ressenya d’un interessant estudi en boscos cantàbrics.

Com en tots els ecosistemes, els diferents éssers vius es troben relacionats i depenen enormement entre ells. Així, les aus depenen de la vegetació i resta de fauna, i ambdues depenen de les aus. Per exemple, segons les regions mediterrànies, s’estima que entre el 32 i 64% de plantes llenyoses de matoll i entre el 20 i 95% de la resta de plantes llenyoses, es dispersen gràcies a vertebrats com les aus.

Principalment les aus de a i mitjana grandària, com els pit-rojos, turdus, tallarols xerraires, còlids, capsigranys, mosquiters, etc., tenen en el Mediterrani una de les principals rutes per a la migració (flyway). Per la seua localització, les dues rutes migratòries majoritàries a Europa passen per la Península Ibèrica, acollint a prop de la meitat d’aus migratòries europees i generant un dels punts de major concentració d’aus migratòries en el continent. La migració és un dels moments més importants de la vida de les aus migratòries, en lluita eterna per la seua supervivència. No en va, cada tardor, diversos milions, davant l’arribada del fred, veuen reduïda la disponibilitat d’aliment per les condicions meteorològiques: temperatures molt baixes que gelen l’aigua, endureixen o cobreixen de neu el sòl, causant que no es puga beure o cercar aliment. Per açò, aquestes aus es veuen obligades a viatjar a l’Hemisferi Sud, on troben major disponibilitat d’aliment i un clima més suau.

Especialment durant la migració postnupcial de les aus (setembre-novembre, encara que també ara mateix, durant la migració prenupcial, els nostres boscos suposen autèntiques estacions de servei per a les aus migratòries. Són ambients en els quals abunden tant insectes com a fruits amb pericarps comestibles i de vius colors, com l’arboç, murta, marfull, aladern, arços, llentiscle, vesc, ginebres... Aquests fruits suposen per a les aus una font important de proteïnes per a recuperar la condició física i reprendre la seua migració. Són els tallarols capnegres i de casquet, pinsans, merles, turdus i pit-rojos les aus que exerceixen un paper més important per a dispersar les llavors dels fruits dels quals s’alimenten.

Així, diverses espècies de plantes es troben adaptades per a aprofitar el multitudinari pas d’aus migratòries, oferint en aqueix període les seues llavors embolicades en un saborós i carnós fruit per a pujar-se a lloms i al pap de les aus. Un engranat joc en el qual tots guanyen, i suposa un dels mecanismes mitjançant el qual els matolls mediterranis perduren en el temps i introdueixen diversitat genètica en les seues poblacions.

No obstant açò, és un mecanisme que, com la major part dels que tenen lloc en la natura, ve perfeccionant-se al llarg de desenes de milers d’anys i es troba en un delicat equilibri per a generar el màxim benefici a ambdues parts. És per açò que els plans de conservació d’uns i altres no poden realitzar-se sense tenir en compte que estan estretament relacionats, però alhora, la protecció a nivell local de plantes o aus té un efecte paraigua sobre l’altre.

En aquest sentit, el fet que les aus migratòries realitzen els seus viatges any rere any en les mateixes dates i utilitzant els mateixos llocs de parada per a descansar i alimentar-se, ha afavorit que des de temps immemorials els humans aprofitaren aquest recurs per a la seua alimentació. No obstant açò, avui dia, en ple segle XXI, quan no existeix una necessitat real d’alimentar-se d’aus caçades, caçadors furtius s’aprofiten de la feblesa i cansament de les aus migratòries durant les seues parades per a capturar-les o matar-les.

Un problema que, pel seu caràcter furtiu, és major del que es pensa. No en va, sense anar més lluny, cada any moren centenars de milers d’aus migratòries a Espanya. El problema de la caça il·legal d’aus migratòries té lloc al llarg del Mediterrani, però es concentra en aquells llocs privilegiats on són més abundants aquestes aus: Espanya, Itàlia i Grècia. En aquest marc, s’està desenvolupant el projecte LIFE Un refugio seguro para las aves silvestres, per a conservar les aus migratòries i les seues rutes lluitant contra la caça il·legal. Un problema que, com hem vist, no afecta únicament a les aus, sinó a tota la biodiversitat que es troba estretament relacionada amb elles, així com hàbitats i paisatges que es conformen gràcies a aquestes interaccions.

Per tant, podem sentir-nos orgullosos de l’enorme valor del nostre entorn. Però d’altra banda, hem de fomentar la responsabilitat del manteniment dels ecosistemes i dels usos tradicionals sostenibles amb el medi natural i els seus valors. Aquesta responsabilitat resulta fonamental no solament per a conservar la biodiversitat ibèrica o mediterrània, sinó també l’europea, de la qual tots i cadascun en som custodi.

Pablo Vera García

Tècnic de SEO/BirdLife en la Comunitat Valenciana

Llicenciat en Biologia i Màster en Biodiversitat: Conservació i Evolució

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : La notícia en Espores

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles