Arrel de la web > Projectes > Custòdia del territori > Tancat de la Pipa > El LIFE+Albufera afronta el repte de recuperar la vegetació (...)

Custòdia del Territori

El LIFE+Albufera afronta el repte de recuperar la vegetació submergida

El Tancat de la Pipa experimenta com perfeccionar el protocol de gestió dels macròfits

dimecres 28 de maig de 2014, per  AE-Agró

El Projecte LIFE+Albufera “Gestió integrada de tres zones humides artificials en compliment de les Directives Marc de l’Aigua, Aus i Hàbitats” vol demostrar que la gestió integrada de les zones humides artificials de l’Albufera milloraria la qualitat de l’aigua i l’hàbitat de les aus. Per exemple, establint un protocol per a perfeccionar el procés de colonització dels macròfits, la vegetació aquàtica submergida que també és coneguda amb el nom d’asprella. En este repte ja treballa Acció Ecologista-Agró, que experimenta en el Tancat de la Pipa quina és la millor estratègia de gestió dels macròfits. En el Tancat de Milia i en el de l’Illa, la Fundació Global Nature protagonitza esta investigació, que lidera la Universitat Politècnica de València (UPV) i que també compta amb la participació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Acuamed i SEO/BirdLife.

Com millorar la qualitat de l’aigua i alhora recuperar hàbitats i biodiversitat. Este és un dels principals desafiaments del Projecte LIFE+Albufera “Gestió integrada de tres zones humides artificials en compliment de les Directives Marc de l’Aigua, Aus i Hàbitats”. Per a superar este repte cal dissenyar i posar a punt els millors protocols d’actuació possibles, que actualment s’investiguen en uns laboratoris prou particulars, les tres zones humides que participen en este projecte europeu de governança: el Tancat de la Pipa, el de Milia i el de l’Illa.

Concretament, en el Tancat de la Pipa, Acció Ecologista-Agró treballa per a establir la millor estratègia per a la gestió de la vegetació aquàtica emergent i submergida (macròfits) d’una zona humida artificial. L’objectiu, perfeccionar el seu funcionament. Especialment el de la vegetació submergida, també anomenada asprella, que és un element fonamental per a conservar i/o recuperar les comunitats aquàtiques de l’Albufera. Tanmateix, per a poder dissenyar el millor protocol possible primer cal trobar la resposta els següents interrogants: Com interaccionen la qualitat de la l’aigua i els macròfits? Què impacte té la presió de depredació dels peixos i de les aus? Què paper juga el règim hídric?

Per a resoldre estes preguntes i esbrinar el mètode més eficaç per a la gestió de la vegetació aquàtica submergida, AE-Agró ha realitzat des de febrer quatre accions al Tancat de la Pipa, basades en estudis i experiències prèvies dels tècnics del Parc Natural de l’Albufera de València, el Centre d’Investigacions Piscícoles del Palmar, l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València i l’Oficina Tècnica Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València.

Estes actuacions, que es detallen a continuació, també estan efectuant-se al Tancat de Milia i en el de l’Illa, on la Fundació Global Global Nature desenvolupa estos treballs del LIFE+Albufera, una iniciativa que lidera la Universitat Politècnica de València (UPV) i que també compta amb la participació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Acuamed i SEO/BirdLife.

Secatge i retirada de peixos exòtics

La primera operació protagonitzada per AE-Agró en el Tancat de la Pipa va ser el 18 de febrer, quan es va iniciar el procés per a secar la marjal educativa d’esta zona humida artificial. Amb esta acció es volia comprovar els efectes d’esta intervenció sobre el terreny, que es pretén oxigenar, i reduir la presència de peixos, especialment exòtics, per a disminuir així la remoció dels substrats que generen i la predació dels macròfits.

Gràcies a esta actuació es van poder retirar més de 30 carpes (Cyprinus carpio) d’entre 3 i 8 quilograms de la llacuna educativa de la Pipa. A més a més, cal destacar que les aus d’esta zona humida artificial, especialment els ardeids, també van ajudar amb este treball, ja que van engolir-se una gran quantitat de peixos de menor tamany durant el procés secatge.

Tractament del Terreny

La següent acció, realitzada este 5 de maig, va consistir a llaurar el substrat de la llacuna educativa, després de romandre quaranta dies seca. Els objectius: oxigenar la matèria orgànica acumulada en el sediment i activar les estructures de resistència del zooplàncton, entre altres. El llaurat de la llacuna educativa es va efectuar en la mateixa època que els dels arrossars de l’Albufera i seguint la mateixa metodologia.

Construcció de gàbies protectores de macròfits

Amb la col·laboració d’un grup de voluntaris estrangers i dels estudiants en pràctiques del Tancat de la Pipa, tant de l’Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja com dels Forestals de Xest, s’han dissenyat i construït 28 gàbies protectores de vegetació aquàtica submergida, d’aproximadament 4 m2. En estos treballs, també han participat alumnes del SERVEF i la UPV. Estes gàbies tenen com a funció evitar la predació de l’asprella, tant pel que respecta a la presió que exercixen els peixos com l’avifauna.

Plantació d’asprella

Finalment este dilluns, 26 de maig, amb la col·laboració del CIP del Palmar, es va convocar un voluntariat per a plantar la vegetació aquàtica submergida en la llacuna educativa de la Pipa i en la de reserva (que no ha sigut sotmesa al procés de secatge). En total es van emprar 20 de les 28 gàbies protectores d’asprella i es van introduir les mateixes espècies i en igual nombre en cada llacuna. Concretament Myriphyllum spicatum, Ceratophyllum demersum, Potamogeton pectinatus i Potamogeton nosodus.

Totes estos macròfits són autòctons de l’Albufera i formen part de les praderies de vegetació aquàtica submergida de les nostres zones humides. Però, per desgràcia, des del segle passat estes espècies d’asprella han patit un fort retrocés en l’Albufera per la mala qualitat de l’aigua.

Per a desxifrar el procés de colonització natural de la vegetació aquàtica submergida, s’han seleccionat quatre de les gàbies instal·lades com a punts de control d’este experiment. Amb les dades que s’arrepleguen durant els pròxims dos anys podrem descobrir quines espècies funcionen millor, en quins ambients i com interaccionen amb la qualitat de l’aigua i amb la biodiversitat.

Des d’AE-Agró volem agrair a tots els voluntaris i col·laboradors la seua ajuda en esta acció del LIFE+Albufera que, una vegada analitzat els resultats, ens permetrà perfeccionar el protocol corresponent al funcionament de la vegetació aquàtica submergida i millorar així la gestió integrada de les zones humides artificials. La recompensa, aportar un granet d’arena a la recuperació de la qualitat de l’aigua de l’Albufera, els seus hàbitats i la seua avifauna, ben mereix este esforç.

Lucía Moreno, Acció Ecologista-Agró.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : La Pipa, nou laboratori d’estudi per a la conservació de l’arpellot de marjal

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles