Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Comissions > Territori > Marjal de Pego-Oliva, crònica d’un abandó

Comissió de Territori

Marjal de Pego-Oliva, crònica d’un abandó

Amb motiu del XX aniversari de la declaració d’este parc natural

dissabte 27 de desembre de 2014, per  AE-Agró

Este dissabte, 27 de desembre, es complixen 20 anys de la declaració del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. Però, per desgràcia, poc pot celebrar este aiguamoll protegit, que des de 2011 ha perdut el 61’5% del seu pressupost. A pesar de la seua declaració com a parc natural en 1994, la Generalitat Valenciana encara no ha desenvolupat els seus instruments d’ordenació ambiental. I quan ho ha fet, com és el cas del PORN (Pla d’Ordenació de Recursos Naturals), ha sigut només sobre el paper, ja que fins i tot la pròpia administració ha incomplit el contingut d’este pla. En este context, no és d’estranyar que tant la participació ciutadana com la transparència en la gestió siguen dues rara avis en la Marjal de Pego-Oliva.

Ara fa 20 anys, la Generalitat Valenciana declarava amb la Llei 11/1994, de 27 de desembre, el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. Amb esta declaració s’obria un període de dotze mesos per a elaborar un dels instruments d’ordenació ambiental més importants per a qualsevol parc natural: el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN). Tanmateix, van passar més de quatre anys fins que el PORN va ser aprovat, amb el Decret 70/1999, de 9 de maig. Posteriorment, el pla va ser revisat (Decret 280/2004, de 17 de desembre) i va incloure un Pla de Gestió Hídrica i un Pla d’Ús Públic que, una dècada després, encara no han sigut elaborats per l’administració valenciana.

Acció Ecologista-Agró, entitat que va impulsar la declaració del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva i que compta amb un representant en la seua Junta Rectora, ve denunciant des del segle passat estos incompliments de la Generalitat pel que respecta al desenvolupament dels instruments d’ordenació ambiental en esta zona humida protegida. Un dels casos més flagrants és el del Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del parc natural, que també acumula una demora de 10 anys. En 2011, després que el Síndic de Greuges tramitara una queixa d’AE-Agró pel retard del PRUG, l’administració valenciana es va comprometre a desenvolupar-lo. Però, tres anys després, ni tan sols s’ha iniciat la seua tramitació.

Els incompliments del PORN

La manca de voluntat de la Generalitat per a desenvolupar i aplicar esta normativa es traduïx en la pràctica en una permissivitat vergonyosa amb pràctiques, usos i, especialment, abusos en el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. Per exemple, els que perpetra l’explotació citrícola de la Finca del Rosario, també coneguda com d’Oriol, ubicada dins del propi aiguamoll i que anualment extrau 16,5 hm3 d’aigües subterrànies, provocant processos d’intrusió marina i infringint així el contingut de "l’Article 11. Qualitat de l’Aigua" del PORN del parc natural.

Altre article del PORN que afecta a la qualitat de l’aigua i que l’administració valenciana infringix constantment és el 15 (Protecció d’aigües subterrànies). Per este motiu, en 2008, AE-Agró va interposar una queixa davant del Síndic de Greuges amb l’objectiu d’aturar la concessió de captacions d’aigua en este parc natural sense la corresponent Avaluació d’Impacte Ambiental. El Síndic de Greuges finalment va donar la raó a l’organització ecologista per "la importància dels valors ambientals, paisatgístics i culturals de la Marjal de Pego-Oliva".

Uns valors que, per desgràcia, la Generalitat continua sense respectar, motiu pel qual, una dècada després de la revisió del PORN, l’administració valenciana encara no ha desenvolupat l’Article 13 (Objectius de qualitat del medi hídric), l’Article 17 (Gestió de l’aigua), l’Article 31 (Patrimoni Cultural), l’Article 36 (Productes fitosanitaris)... Per tant, esta zona humida, teòricament protegida, encara no disposa d’un Pla de Gestió Hídrica ni té un Catàleg del Patrimoni Històric i Cultural. Això sí, els fitosanitaris de la classe C, a pesar d’estar prohibits pel PORN, els pots trobar per pràcticament tot el parc natural.

La transparència i la participació, dues rara avis

Per a constatar l’opacitat de la gestió en el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva només cal visitar la pàgina web de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, on sols hi ha publicades tres memòries (2008, 2009 i 2010). Altra opció és analitzar el funcionament de la Junta Rectora del parc, que va ser creada pel Decret 31/2004, de 27 de febrer. L’última reunió d’este òrgan es va convocar el passat 3 de setembre (l’anterior es va celebrar el 19 de novembre de 2013) i, entre els punts de l’ordre del dia, estava la presentació de la memòria anual de la gestió de 2013 i la previsió econòmica de 2014.

Les dades econòmiques i de gestió arriben a la Junta Rectora amb pràcticament un any de retard, impedint així la seua funció consultiva pel que respecta a l’aprovació del pressupost i del programa de gestió i de la memòria anual d’activitats i resultats. Este fet no només resulta poc transparent, sinó que suposa un menyspreu a la participació ciutadana pel que respecta a la gestió del parc, ja que la Junta Rectora és la principal ferramenta de participació per a les entitats ciutadanes vinculades a la protecció i la conservació del parc.

La sequera pressupostària

L’abandó que patix el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva es pot constatar perfectament en les contínues retallades pressupostàries que ha sofrit este aiguamoll protegit des de 2008. Eixe any, la Generalitat Valenciana va destinar 250.805’59 euros per a conservació, manteniment i ús públic d’esta zona humida. Des de llavors, per desgràcia, esta partida pressupostària no ha parat de minvar, amb unes retallades que en alguns anys, com per exemple en 2013, han superat els 110.000 euros.

El resultat d’estes retallades és que en el període 2008-2014 la Generalitat ha reduït en un 61’5% el pressupost del parc natural, que enguany ha sigut de 111.838’83 euros, pràcticament 140.000 euros menys que en 2008. Esta sequera pressupostària es traduïx en retallades tant pel que respecta al servei de conservació i manteniment com a l’ús públic del parc natural, arribant fins al punt que la brigada de manteniment del parc, formada per quatre treballadors, s’ha de fer càrrec també del Parc Natural del Montgó.

Des d’AE-Agró considerem intolerable l’actitud de la Generalitat Valenciana respecte a la Marjal de Pego-Oliva, un tresor mediambiental de tots els valencians que, després de vint anys com a parc natural, continua sense disposar d’una protecció real i efectiva per la manca de voluntat política dels nostres governants. Per això, animem a totes les organitzacions de La Marina i La Safor interessades en la conservació del nostre patrimoni mediambiental a reclamar el que és de justícia: que les administracions responsables s’impliquen en la posada en valor de la Marjal de Pego-Oliva. Nosaltres ho anem a continuar fent, pam a pam i dia a dia.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : El Ministeri de Medi Ambient exigeix a Dénia un estudi d’impacte ambiental per a regularitzar la concessió d’aigua de Pego-Oliva

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles