Arrel de la web > Campanyes > Nova Cultura de l’Aigua > Per una gestió pública de l’aigua

Nova Cultura de l’Aigua

Per una gestió pública de l’aigua

Manifest de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública

dimecres 14 d’octubre de 2015, per  AE-Agró

El proveïment d’aigua potable i el sanejament son serveis públics bàsics per al ciutadà i un dret humà fonamental, que s’han de gestionar amb estricte control de l’Administració en un marc de rendició de comptes, transparència informativa i participació pública, garantint l’accés universal i l’assequibilitat, especialment per als col·lectius més vulnerables, i protegint la seua prestació dels interessos particulars i mercantilistes. L’aigua no és un bé comercial, sinó un bé públic que s’ha de garantir a tots els ciutadans. Per això, des de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública, entitat que compta amb la participació d’Acció Ecologista-Agró, exigim en el següent manifest una gestió pública que pose punt i final a la privatització de l’aigua.

Per una gestió pública de l’aigua

Des de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública denunciem:

- La ferotge mercantilització de l’abastament d’aigua potable que ha patit el País Valencià en els últims anys. En el 95% dels municipis de més de 20.000 habitants la gestió és privada, ja siga mitjançant concessió directa a una empresa o a través d’una societat d’economia mixta. Este percentatge queda molt lluny de com es gestiona este servei en altres comunitats autònomes i a la resta d’Europa. A Espanya la gestió es repartix al 50% entre gestió pública i privada, mentre que als països europeus la gestió pública és l’opció majoritària, sent en alguns d’ells, totalment pública, cas de Bèlgica, Suïssa o Holanda.

- La brutal concentració d’un servei públic en mans de dos grups empresarials. És intolerable el règim d’oligopoli en la prestació del subministrament d’aigua potable que es produïx al País Valencià, on dos grans conglomerats empresarials, SUEZ (Aigües de Barcelona) i la família Calabuig Gimeno (Aguas de València), han arribat a acaparar la gestió del 70% dels municipis de més de 20.000 habitants.

- El lucratiu negoci que realitzen les empreses del sector a costa de l’esforç econòmic que han de suportar les famílies. Resulta escandalós el constant increment dels beneficis de les empreses del sector durant la pitjor crisi econòmica que ha afectat este país als últims anys. I totalment inacceptable el lucratiu negoci que fan a costa del rebut de l’aigua que paguen les famílies. Prenent com a referència Aguas de València, en els dos últims anys la família Calabuig Gimeno i la multinacional SUEZ s’han repartit 100 milions d’euros en concepte de dividend, mentre el llindar de pobresa al País Valencià ha arribat al 26% de la població.

- La incomprensible diferència de preu d’un municipi a un altre. En un estudi realitzat sobre 33 poblacions de més de 20.000 habitants el cost anual del rebut de l’aigua per a una casa de mida mitjana varia en més del cent per cent d’un municipi a un altre. El valor mitjà se situa en 255 euros anuals, amb una variabilitat que oscil·la entre els 148 euros al municipi més econòmic i els 316 euros anuals que poden arribar a pagar les famílies en el més car. Esta variabilitat no depén, com podria suposar-se, del cost d’obtenció de l’aigua, ja que en municipis com València o Mislata, per exemple, amb aigua que reben quasi sense cost dels Rius Túria i Xúquer, el rebut té un cost similar al d’altres municipis que prenen l’aigua de la mar, mitjançant dessaladores, o la reben del Tajo, a través d’una xarxa de conduccions de centenars de quilòmetres de longitud.

- El rebut de l’aigua no és assequible per a famílies amb recursos escassos. Els talls de subministrament per impagament, l’elevat cost que representa el rebut de l’aigua per a nombroses famílies i una política tarifària quasi sense ajudes per a les cases amb recursos escassos impedeixen garantir plenament el dret humà a l’aigua tal com ho entén Nacions Unides. En alguns dels municipis estudiats l’import del rebut de l’aigua se situa per damunt del 3% de la renda disponible, recomanat per les Nacions Unides, en les llars situades al llindar de pobresa. Dels 33 municipis estudiats, en 22 d’ells (67%) no es contempla cap tipus de bonificació per al subministrament d’aigua potable, en sis hi ha una quota específica per a famílies nombroses i només en cinc municipis (15%) hi ha algun tipus de discriminació atenent a raons socioeconòmiques (pensionistes, aturats...).

- La perversió del principi legal i irrenunciable de la prioritat del proveïment. Tot i que la Llei recull el principi inqüestionable que el proveïment a les poblacions ha de ser l’ús prioritari, són habituals males pràctiques de gestió que limiten la seua eficaç aplicació. Així, per exemple, poblacions com les de la Ribera del Xúquer (i moltes altres) han vist com les seues fonts d’aigua han estat deteriorades fins a ser inservibles per la contaminació provocada per altres usuaris, generalment agraris. Això ha obligat a buscar diversos remeis -des de subministrament (temporal) per cisternes a plantes de desnitrificació, passant per la substitució de les fonts d’abastiment- sense que s’hagen repercutit els costos als causants del dany.

- L’absència de mesures de protecció i el deteriorament dels rius i aqüífers dels quals se serveixen els centres urbans per al seu proveïment. La plena satisfacció del dret humà a l’aigua potable i el sanejament demana la recuperació i conservació en bon estat dels ecosistemes aquàtics, com a garantia de disponibilitat duradora d’aigua de bona qualitat. Les directives europees, especialment la Directiva Marc de l’Aigua, estableixen els mecanismes per a aconseguir, a través de la planificació democràtica de la gestió, els objectius de bon estat ecològic i ús sostenible de l’aigua. Cal adequar la normativa espanyola i les pràctiques de gestió a estes directives per tal d’assolir els objectius i repartir de manera equitativa els costos derivats de l’ús de l’aigua.

Per tot açò, des de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública exigim als representants públics del País Valencià que adopten mesures immediates per a:

1. Defensar el cicle integral de l’aigua com a bé públic, gestionat al cent per cent des del sector públic evitant la seua conversió en objecte de lucre.

2. Desenvolupar un marc legislatiu que reconega el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i garantisca la seua aplicació, d’acord amb els principis reconeguts per Nacions Unides, deixant de banda els interessos mercantilistes i mirant de front les necessitats de les persones.

3. Crear un organisme supervisor amb participació ciutadana que establisca objectius per a la prestació d’un servei de qualitat, eficient i sostenible en el cicle integral de l’aigua (captació, transport, potabilització, distribució, clavegueram, depuració i abocament), a un preu assequible i que vetlle pel seu compliment.

4. Oferir immediatament suport i assessorament tècnic i econòmic als municipis perquè realitzen un control efectiu de la prestació del servei del cicle integral de l’aigua sota els principis de servei públic d’interés general.

Manifest de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública signat a València el 14 d’octubre de 2015 per Acció Ecologista-Agró, CCOO de País Valencià, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres València, la Fundació per una Nova Cultura de l’Aigua, Intersindical Valenciana i Xúquer Viu.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : S’escriu aigua, es llegeix democràcia

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?