Arrel de la web > Col·lectius > La Ribera Alta > AE-Agró aposta pel reg tradicional en l’horta de Carcaixent

La Ribera Alta

AE-Agró aposta pel reg tradicional en l’horta de Carcaixent

Els ecologistes rebutgen la instal·lació del reg per degoteig

dimarts 12 de gener de 2016, per  AE-Agró

La Reial Sèquia de Carcaixent és el principal sistema de regadiu d’aquest poble de La Ribera Alta. Històric, amb més de 350 anys d’antiguitat, continua regant unes 1.800 hectàrees, la major part d’elles cítrics. Des de la Unitat Sindical d’Usuaris del Xúquer (USUJ), a la que pertany la Reial Sèquia de Carcaixent, s’està impulsant la “modernització” dels regadius, que pretén transformar l’actual sistema de reg per inundació en reg localitzat d’alta freqüència. Amb un pressupost de 21,39 milions d’euros considera la construcció d’una nova presa, tres estacions de bombeig primari, un dipòsit de formigó armat (amb una capacitat de 41.320 m3), elements de pressurització permanent, l’electrificació d’instal·lacions...

Per a informar sobre aquest projecte i debatre sobre les seues implicacions ambientals, econòmiques i paisatgístiques, Acció Ecologista-Agró organitzà una taula rodona el passat mes de desembre. Aquest col·loqui, presentat i moderat per Pep Roselló (Estació Experimental Agrària de Carcaixent), va comptar amb la participació de Francesc la Roca (Fundació Nova Cultura de l’Aigua), Mar Ortega (Universitat Politècnica de València) i Josep Grau (La Unió de Llauradors i Ramaders). També estava convidat Pere Borrás, president de la Reial Sèquia de Carcaixent, que finalment no es va presentar a l’acte, on es van analitzar tant els avantatges com els inconvenients del nou sistema de reg que es vol implantar.

Entre els avantatges caldria considerar la tecnificació i centralització del sistema, on els tècnics agrícoles són qui consideren les quantitats d’aigua i fertilitzants que corren per les gomes. Amb aquesta modalitat de reg, que no resulta massa complicada per a l’agricultor, tot està més controlat per ordinadors, temporitzadors, controls remots... No obstant, pot presentar-se com un inconvenient, ja que este sistema implica una pèrdua de control per part del llaurador, que no sap quin producte s’està mesclant en l’aigua ni la seua concentració. Així, de vegades, la quantitat de fertilitzant no s’adapta als requeriments de la varietat o del cultiu i, sobretot, anul·la completament l’opció de realitzar cultiu ecològic.

Un altre avantatge seria l’estalvi de la quantitat d’aigua i d’algunes feines, però amb la falta de dades que no proporcionen ni l’Estat ni la Generalitat Valenciana no és un avantatge confirmat. De fet, algunes valoracions de sistemes de reg per degoteig, implantats en altres comunitats de regants, demostren que es consumix més aigua, ja que aquestes transformacions provoquen un augment de la superfície regable i perquè alguns agricultors reguen per damunt de les necessitats estudiades o plantejades pels tècnics.

Entre els inconvenients al sistema de reg per degoteig estaria la transformació del paisatge de l’horta, ja que aquest projecte va acompanyat de noves infraestructures de la xarxa elèctrica o de la xarxa d’abastiment de l’aigua, configurant un paisatge esguitat de xicotetes casetes d’obra i línies elèctriques.

A més a més, la disminució de recàrrega de l’aqüífer, estimada en un 36% aproximadament sobre un aqüífer ja sobreexplotat, provocarà una disminució del nivell efectiu d’aigua de captació. Açò vol dir que alguns dels pous de les zones més altes van a veure una baixada de la quantitat d’aigua i hauran de buscar-la a major profunditat. També es veurà afectat el Parc Natural de l’Albufera de València, que s’alimenta principalment dels sobrants de les sèquies que hi ha al voltant del Riu Xúquer i del mateix aqüífer.

No podem oblidar que la desaparició de les sèquies i canals del sistema de reg tradicional pot provocar problemes durant les èpoques de fortes pluges, ja que es van dissenyar per a ajudar a desaiguar ràpidament i evitar embassaments en els camps i inundacions per acumulació de grans cabals d’aigua.

Un altra afecció ambiental a considerar és la concentració de nitrats en l’aqüífer, ja que creguem que el reg per degoteig i la que falta de recàrrega de l’aqüífer provocarà una augment de la concentració de nitrats en l’aigua, completament el contrari que es planteja amb aquest projecte. Altres inconvenients són l’augment de la salinitat del sòl fèrtil, problemes d’adaptació dels cultius i de les arrels que, a l’estar configurades per a rebre l’aigua sobre tota la superfície regada manta, han d’adaptar-se a la captació concentrada i puntual de l’aigua en una xicoteta zona del sòl.

I principalment, tot aquest projecte va a provocar un gran canvi energètic. Actualment el cost energètic del reg per gravetat o a manta és zero. Però, el reg per degoteig necessita d’energia elèctrica, amb la corresponent generació de noves emissions de CO2 a l’atmosfera i l’augment del cost de funcionament, tant global i com particular de cada llaurador, que haurà d’abonar més de 300 euros per fanecada.

Com a conclusió final dir que el sistema de reg per degoteig es pot considerar com eficient en algunes zones, sempre que es faça un ús adequat de l’aigua. I sobretot en zones que es reguen de pou, que ja tenen un consum elèctric per a extraure l’aigua, i solament si es fa un bon manteniment, amb revisions periòdiques, amb un bon plantejament inicial i si s’estudia durant un temps determinat la reacció del cultiu al reg.

Però, no sembla justificable la instal·lació d’un sistema de reg localitzat per a desfer un reg per inundació que funciona com el de l’horta de Carcaixent, que té cost energètic zero, que és rentable de mantenir i que es realitza a través d’unes infraestructures renovades i eficients, que han acompanyat els cultius al voltant del Riu Xúquer durant molts anys i que, a més a més, ajuda en al recàrrega de l’aqüífer i els retorns de reg permeten mantindre els ecosistemes de ribera i de marjals.

Per això, des d’AE-Agró defensem el manteniment d’aquest sistema de reg tradicional, que ve dissenyat des de 1654, que forma part del nostre patrimoni, història i paisatge. I que pot formar part també del nostre futur, un futur on càpien els cultius ecològics, que integren tots els ecosistemes i que no perjudiquen el medi ambient.

Eva Tudela Rojas, presidenta d’Acció Ecologista-Agró.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : AE-Agró denúncia l’existència d’esquers enverinats en La Font de la Parra de Carcaixent

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles