Arrel de la web > Campanyes > STOP TTIP! > Declaració sobre la protecció de l’inversor en el TTIP, CETA i altres (...)

STOP TTIP!

Declaració sobre la protecció de l’inversor en el TTIP, CETA i altres acords de lliure comerç

Exigim l’exclusió de l’ISDS de tots els tractats actuals i futurs d’inversió

dijous 18 de febrer de 2016, per  AE-Agró

Acció Ecologista-Agró, com a entitat que recolza la campanya "STOP TTIP València" i la campanya estatal "No al TTIP", ha firmat la declaració sobre la protecció de l’inversor en el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en anglès), en l’Acord Integral d’Economia i Comerç (CETA en anglés) i en altres tractats de lliure comerç. Les organitzacions signants d’este document fem una crida als Estats Units d’Amèrica (EUA), la Unió Europea (UE) i el Canadà perquè excloguen qualsevol sistema de Resolució de Conflictes Inversor-Estat del TTIP, del CETA i de qualsevol altre tractat de comerç i inversions, ja que no recolzem la protecció a l’inversor estranger que es pretén donar amb estos tribunals privats.

Esta setmana, els Estats Units d’Amèrica (EUA) i la Unió Europea (UE) reprenen les negociacions sobre la protecció de l’inversor en el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP en anglès). La Comissió Europea (que assegura haver escoltat a l’opinió pública) presenta la seua proposta d’un nou Sistema de Tribunal d’Inversions, l’Investment Court System (ICS), que suposadament reemplaçarà a l’antic Mecanisme de Resolució de Controvèrsies Estat-Inversors (ISDS en les seues sigles en anglés) en totes les actuals i futures negociacions. No obstant, creiem que els canvis proposats són només un nou maquillatge del vell sistema ISDS i que la UE obvia els problemes clau d’este sistema, ja que estos dos sistemes posen en perill la democràcia i la sobirania en la presa de decisions.

Paga la pena destacar que la nova proposta és molt pitjor que la situació actual dels tractats bilaterals d’inversió actuals dels Estats membres (és a dir, de cada país per separat) en els quals, almenys, hi ha una possibilitat d’eixir-se. D’arribar-se a aprovar el TTIP o l’Acord Integral d’Economia i Comerç (CETA en anglés, estos dos països estarien amb les mans lligades sense cap possibilitat d’eixida. A més a més d’açò, hem identificat cinc assumptes clau que existixen en estos dos mecanismes, ISDS i ICS.

1. Tant l’ISDS com l’ICS atorguen drets exclusius als inversors estrangers, i, per tant, discriminen negativament als inversors del país, a la ciutadania i a les comunitats, sense cap evidència de beneficis per a la societat en el seu conjunt.

2. Tant l’ISDS com l’ICS poden obligar els governs a utilitzar milers de milions d’euros o dòlars dels contribuents per a compensar a les corporacions pel simple fet de defendre polítiques públiques d’interés social, ambiental o econòmic, entre altres, la defensa la sanitat pública, el medi ambient o els drets laborals; per exercir accions governamentals o simplement pel fet d’haver d’assumir els elevats costos de les sentències del tribunal. Ni un ni un altre garantixen que els interessos privats no soscaven els objectius de les polítiques públiques.

3. Ni l’ISDS ni l’ICS estan subjectes a principis i controls democràtics. Els parlaments no podran canviar les lleis a posteriori.

4. Tant l’ISDS com l’ICS soscaven la jurisdicció del Tribunal Europeu i dels tribunals dels Estats Membres ja que els inversors estrangers els poden eludir.

5. Tant l’ISDS com l’ICS ignoren el fet que els sistemes legals de la UE, els EUA i el Canadà són perfectament capaços de solucionar disputes amb els inversors estrangers, basant-se en el dret que s’aplica a qualsevol persona o entitat en la societat.

El nombre de casos Inversor-Estat s’ha disparat de manera exponencial en els últims anys, amb una mitjana de 50 noves reclamacions anuals en els últims quatre anys. El nombre total de casos coneguts d’ISDS ha arribat a les 667 reclamacions contra un total de 105 països, en una gran diversitat de polítiques governamentals, podent ser considerades moltes d’elles com a qüestions comercials no tradicionals.

Un exemple que crida l’atenció és el cas del l’empresa TransCanada, promotora d’un oleoducte canadenc, que està tractant de demandar el govern dels EUA pel seu bloqueig de l’oleoducte Keystone XL com a part del seu combat contra el Canvi Climàtic. Cal assenyalar que TransCanada demanda a EUA utilitzant quatre drets de l’inversor existents en el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN), drets que també estan inclosos en el ZETA i en la proposta d’europea de l’ICS.

A més a més, els principals canvis que advoca la Comissió en l’última proposta per a adoptar com a mesures de millora del sistema tenen grans buits legals en dos principals àrees: la suposada independència del sistema i la suposada protecció del dret a regular.

Mentre la introducció dels anomenats “jutges” en els tribunals d’inversió pareix un pas positiu, en realitat continuen sent àrbitres privats que obtindran grans retribucions pels seus serveis en cada cas. Açò continua sent un gran al·licient per a posicionar-se de manera favorable al costat de l’inversor per a assegurar casos en el futur.

Per açò, el caire de l’inversor es mantindrà encara que la UE i els seus socis de comerç pretenguen introduir un salari regular per als “jutges”, ja que el que no canvia continua sent el sistema legal que permet que només una de les parts puga demandar, per tant continuarà havent-hi un clar interés d’assegurar casos favorables als denunciants (en este cas els inversors) per a assegurar una continuïtat de casos, poder i autoritat per als adjudicats.

El dret a regular a favor de l’interés públic no protegix contra els danys il·limitats i irreversibles que estan inclosos en els “esperats beneficis i interessos”. És més, açò determina totalment l’interés dels governs a l’hora de prendre “mesures necessàries” per a aconseguir objectius “legítims” deixant el criteri per a definir que mesures són necessàries a la mera interpretació de les clàusules del tractat. Un cas d’ISDS en si potser no pressione sobre una legislació concreta. Però, el mer fet de saber que en el cas que la interpretació siga desfavorable cap a l’Estat, i açò comporte a una demanda per part de l’inversor, el risc tan alt d’enfrontar una demanda amb un cost de milions d’euros de les nostres butxaques (com a contribuents) i del pressupost públic posa una etiqueta de preu massa alta a qualsevol llei o regulació que es vulga modificar o passar.

Esta situació no és un cas hipotètic. És el que es coneix com “refredament regulatiu” de la qual països com Malàisia o Nova Zelanda ja han sigut testimonis. Estos dos països van estar a l’espera dels resultats del cas de la demanda de Phillip Morris, fent ús de l’ISDS, contra Austràlia, per a vore que passaria en el cas que estos dos països volgueren implementar legislacions semblants en l’embolcall de les caixes de tabac.

La UE diu haver-hi protegit el “dret a regular” donant una falsa impressió de seguretat; la salut, el medi ambient i les legislacions socials continuen estant en perill en la UE, els EUA i el Canadà si l’ISDS/ICS o qualsevol altra forma s’inclou en el CETA i en el TTIP.

Si bé els tractats de comerç i inversió que ja existixen limiten enormement l’espai de creació de polítiques públiques d’interés social dels governs, la inclusió de l’ISDS/ICS en el CETA i en el TTIP suposaria una expansió de manera massiva del sistema d’arbitratge, a més a més de multiplicar el risc financer dels governs en estos dos costats de l’atlàntic. L’ISDS en el TTIP donaria poder a més de 47.000 d’empreses subsidiàries dels EUA, que a dia de hui operen en la UE, per a usar l’ISDS sobre canvis o modificacions en les polítiques europees o accions de governs.

Més enllà del TTIP, en el cas d’aprovar-se el CETA, quatre de cada cinc empreses dels EUA operant en la UE (un total de 41.811) podrien igualment usar l’ISDS en casos contra els Estats membres de la UE (a través del contracte d’inversió de les filials al Canadà). El fet que el Canadà o els EUA usen l’ISDS per a demandar a un Estat és encara més real si veiem les dades que assenyalen a estos dos països com l’origen del nombre més gran de demandes interposades contra Estats. Estos dos països són responsables d’executar el 80% dels casos coneguts de disputes entre Estats-Inversors.

No sols la inclusió de l’ISDS/ICS en el CETA i en el TTIP comportarien a una explosió massiva de casos d’arbitratge d’inversions sobre polítiques legítimes; la seua inclusió significaria un colp dur cap a la democràcia, els Drets Humans i l’exercici de la Llei.

En temps on tota l’atenció està enfocada a alertar sobre l’imminent perill del Canvi Climàtic i a resoldre la crisi econòmica i social en el món, és especialment indignant que estos tractats pretenguen posar encara més obstacles a les alternatives i eixides de la crisi que s’estan donant; com el potenciar l’economia local. Un ambient favorable per a poder dur a terme mesures que protegisquen a les persones i al planeta, no és el que proposen els defensors del TTIP o del CETA. No hem de cedir a les polítiques de coacció impulsades per grans corporacions fent ús de mecanismes de litigació sobre el comerç o inversions. El focus haurà d’estar a resoldre els problemes democràtics actuals de debilitat de les nostres estructures polítiques i espais de presa de decisions. Trobar solucions que combinen l’accés equitatiu a la Llei i la capacitat absoluta de l’escrutini democràtic del desenvolupament de la Llei.

Per açò, no recolzem la protecció a l’inversor estranger que es pretén donar en el TTIP i el CETA per damunt de les persones i el planeta, i de nou, cridem a l’exclusió de l’ISDS de tots els tractats actuals i futurs d’inversió.

Si vols adherir-te a la declaració sobre la protecció de l’inversor en el TTIP, CETA i altres acords de lliure comerç, seguix este enllaç.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : AE-Agró participa al Dia d’Acció Global contra el TTIP

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles