Arrel de la web > Col·lectius > València en Bici > Un any del govern del "Canvi"

València en Bici

Un any del govern del "Canvi"

Encara cal perfeccionar i potenciar més la participació ciutadana

dimarts 21 de juny de 2016, per  AE-Agró

Ha passat un any des de l’arribada a l’Ajuntament de València del govern del "Canvi”. Després de 26 anys d’història de València en Bici-Acció Ecologista Agró és la primera vegada que ens sentim representats. Ara ens representa un bicicleter de tota la vida, Joan Ribó. És com un somni per a aquells que vivim la ciutat des d’una bici i que treballem per una mobilitat sostenible i una urbs saludable. Però, no tot són alegries. Encara falta energia per a canviar el model de ciutat i més participació ciutadana. Només així podrem substituir l’actual i anquilosat paradigma de mobilitat, basat en l’automòbil, pel de la mobilitat sostenible, basat en el dret a la salut i a un medi ambient sa.

L’any passat València en Bici-Acció Ecologista Agró complia 25 anys i com molts vintanyers d’esta ciutat a penes havia conegut una altra alcaldessa que Rita Barberá. En eixos 25 anys només vam tindre temps de conéixer i entrevistar-nos amb l’últim regidor de Circulació i Transports del PSPV-PSOE, poc abans que el PP instaurara el seu règim de 24 anys de govern. En tot este temps van ser moltes les nostres reivindicacions i algunes van tindre amb el pas del temps els seus fruits: la instauració entre la societat valenciana (moviment veïnal, sindical, comerciants, partits polítics...) de la necessitat de refer la ciutat en funció de la mobilitat sostenible, el transport de bicis en trens de rodalia i metro, els ciclocarrers, els carrils bici…

Però, mai eixos èxits van ser del nostre sencer gust com explicarem més endavant. Tot va ser molt lent i els avanços es van anar retardant per la falta de fe del govern conservador del PP. Un govern que per definició ideològica no era procliu a transformacions socials, sinó tot el contrari. Preferia conservar allò ja existent: l’estatus quo del Poder instaurat i les tradicions, sempre que no li impedira fer negocis encara que això fóra en contra de la salut dels seus administrats. Un bon exemple, és el cas dels tradicionals barris del Cabanyal o de L’Horta de València, als qual va maltractar este govern que, amb el temps, s’ha vist que en realitat governava la ciutat per a fer negocis amb els seus amics.

Les grans fites de la seua política, basades en els grans esdeveniments i les obres faraòniques, eren l’excusa per a fer negoci. Mentrestant, es continuaven mantenint xicotetes però importants traves a la mobilitat dels vianants. Algunes es van esmenar al final del seu mandat, com la passarel·la per a vianants de Malilla. Això sí, despés d’una campanya de València en Bici-AE-Agró amb l’associació de veïns del barri. Però, moltes altres traves a la mobilitat per desgràcia continuen vigents: el túnel de les Grans Vies, les passarel·les de l’Avinguda del Cid, l’abandonament del Barri de Russafa a l’imperi de l’automòbil i ara també dels bars, el del Cabanyal…

Durant el 24 anys de govern del PP, no vam poder participar mai en la planificació des carrils bici i la comunicació amb l’ajuntament va ser sempre difícil i a base de reivindicació en el carrer, menys alguna que altra reunió més o menys productiva. Vam tindre entrevistes amb Francesc Camps, quan era regidor de Circulació i Transports, amb Alfonso Novo i Alberto Mendoza, amb els que vam obtindre més fruits, i amb Jorge Bellver, el pitjor de tots, una paret amb oïdes sordes. Amb tots ells vam aconseguim coses, però mai no se’ns va consultar com i on havien d’estar les infraestructures que, al cap i a la fi, anàvem a utilitzar nosaltres, els ciclistes.

També ens vam reunir amb l’empresa JCDecaux, que va vindre a vore’ns per a comptar amb el nostre suport abans que oferira al govern de Rita Barberá la posada en marxa d’un servici de bicicletes públiques. Amb això volem dir que van ser moltes les organitzacions socials i empreses que es van dirigir a nosaltres en estos 25 anys. Però, sobretot, que va ser iniciativa d’una empresa privada i no del govern de Rita Barberá la posada en marxa del Valenbisi, iniciativa que amb les seues llums i ombres, doncs va haver-hi i hi ha opinions sobre la seua gestió i utilitat per a tots els gustos, va ser una fita més en la visualització de la bici en la ciutat de València.

Per tot això, i també perquè se’ns va convidar a alguns i algunes de nosaltres a participar en el programa electoral de Compromís, previ a les eleccions de la primavera de 2015, ens vam alegrar de l’arribada fa un any de l’anomenat govern del "Canvi”. Però, encara hi ha algunes ombres que creiem que es resoldran. La nostra primera alegria va ser vore a Joan Ribó d’alcalde. Per fi, València comptava amb un dels pocs alcaldes bicicleters d’Europa i que havia pedalejat (sent alié a la nostra organització) al costat de nosaltres en innumerables bicifestacions.

Així, la nostra primera decepció va vindre quan l’endemà de prendre possessió del càrrec, la premsa l’atacava (i amb això atacava les nostres il·lusions i esperances) afirmant que deixava la bici pel cotxe oficial, donant a entendre que tot eren gestos però de canvi res. Sí, sabem que continua anant al seu lloc de treball amb bici i que creu en la mobilitat sostenible amb la qual es va presentar a les eleccions. Però, allò ens va doldre. Després van vindre uns mesos durant els quals a penes van haver-hi novetats en mobilitat sostenible i les que es donaven ens arribaven a través de la premsa. Per fi, a punt de començar 2016, es va començar, amb la posada en marxa de la demandada Mesa de la Mobilitat, a comptar amb la participació ciutadana. Però, no basta. La Mesa encara no funciona com caldria i es troba a faltar una participació més estreta entre regidoria i associacions.

En estos moments una nova ornada d’infraestructures ciclistes estan licitant-se o en estudi en la nostra ciutat. Des de València en Bici ens felicitem i felicitem Giuseppe Grezzi i la regidoria de Mobilitat per la seua quantia, pels llocs elegits (per fi veiem carrils bici en grans avingudes) i per la seua ubicació (en la calçada i no sobre les voreres, tal i com hem defés sempre com a associació d’usuaris de la bicicleta).

Però, per a nosaltres, l’important no són els drets dels ciclistes sinó els drets ciutadans i el dret a la mobilitat. Este dret, que no cal confondre amb el suposat dret a anar amb cotxe, només pot ser entés com un dret mentre siga compatible amb altres drets bàsics, com la salut i un medi ambient sa. Les grans avingudes de la nostra ciutat van ser dissenyades o redissenyades en els últims 65 anys per l’enginyeria de trànsit com a meres autovies, obviant que en elles viu gent que té igual o més dret a la salut i no respirar partícules contaminants, ni sofrir una escandalosa contaminació acústica, que els que necessiten desplaçar-se amb el cotxe.

Per a nosaltres resulta prioritari no que hi haja carrils bici sinó que el carril bici siga una peça més per a canviar la mobilitat de la ciutat, restant espai a l’automòbil. Per això, la importància que té per a nosaltres com a organització social, l’on i com es fan. No és cap mania contra el cotxe. És que el cotxe és el mitjà de locomoció menys apropiat per a la ciutat, en tant que és la causa més important de contaminació atmosfèrica, acústica i de mort per accidents viaris. Hi ha altres maneres de procurar la mobilitat urbana i la bicicleta ha d’estar per damunt de l’automobilística, doncs no produïx soroll, no contamina, a penes consumix espai i no provoca accidents greus.

No obstant, veiem que encara la Política es deixa influenciar en excés per l’enginyeria de trànsit. Encara hi ha projectes o part de projectes de mobilitat ciclista en marxa que continuen anteposant la viabilitat de l’automòbil als interessos dels ciclistes i de la “Ciutat”. Utilitzar el passeig de les Alamedites de Serrans per a ubicar el carril bici, en el denominat Anell Ciclista de la primera ronda de circumval·lació, o fer-ho en el passeig central de l’Avinguda Doctor Manuel Candela, encara que siga a petició veïnal, són un exemple de com el disseny dels carrils bici del nou consistori no canvia absolutament res, quan hi ha un conflicte d’interessos entre l’espai destinat al cotxe i el destinat a altres usos.

En canvi, és un gran pas digne de l’ajuntament del “Canvi” el disseny de l’Anell Ciclista pels carrers Colón, Xàtiva o Guillen de Castro. Per això no entenem perquè en les marges del Jardí del Túria, enfront de Serrans, no s’apliquen també els mateixos criteris. Compartim menys encara el projecte en estudi de carril bici en el bulevard central de l’Avinguda del Doctor Manuel Candela. No sols perquè està fora dels nostres criteris de restar espai al cotxe, sinó perquè els carrils al mig de carrers no són efectius per a la circulació ciclista.

Sabem com és de difícil canviar paradigmes assentats als llarg de dècades. Però, creiem que és necessari posar-se a fer-ho amb determinació, amb la mateixa determinació amb la qual l’automòbil s’ha imposat en els últims 65 anys en la vida de les nostres ciutats. Per això, esperem una major participació de la nostra associació i altres associacions ciutadanes, doncs l’actual, encara que representa un gran pas respecte a la precedent, encara s’ha de perfeccionar.

Antonio Llópez, membre fundador de València en Bici-AE Agró.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Història d’una peatonalització

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles