Arrel de la web > Col·lectius > La Costera > Noticias > El 77% dels incendis a La Costera tenen com origen la mà de (...)

La Costera

El 77% dels incendis a La Costera tenen com origen la mà de l’home

146 dels 188 focs forestals que ha patit esta comarca entre 1997 i 2013 van ser intencionats o causats per negligències

divendres 29 de juliol de 2016, per  AE-Agró

Acció Ecologista-Agró La Costera ha elaborat un informe sobre incendis forestals durant el període 1997-2013 a la seua comarca. De les dades publicades per la Generalitat Valenciana i les facilitades per la Conselleria de Governació hem pogut esbrinar que la mà de l’home està darrere del 77’6% dels incendis. Dels 188 focs que ha patit la comarca, 82 (43’6%) van ser intencionats i 64 (34%) van ser causats per negligències, la majoria de les quals es corresponen amb cremes agrícoles (31 en total). A més a més, de l’informe també es desprén que hi ha una clara relació entre població, superfícies forestal i focs intencionats pel que respecta a la incidència d’incendis en cada municipi. Xàtiva, amb 43 focs, lidera este rànquing.

La comarca de La Costera ha tingut una mitjana anual d’11 incendis forestals entre 1997 i 2013. Des de 2005, el 73% dels focs no han passat de conats (menys d’una hectàrea forestal cremada) i, afortunadament, cap ha arribat a ser un Gran Incendi Forestal (500 ha). En este període de temps, els dos focs més virulents es van produir a Xàtiva (400 ha en l’any 2005) i Barxeta (91 ha en 2009). Tanmateix, independentment del seu tamany, la majoria dels incendis tenen quasi sempre una cosa en comú: la mà de l’home.

Dels 188 focs que ha patit la comarca entre 1997 i 2013, 64 (34%) han sigut provocats per negligències humanes i 82 (43’6%) directament van ser intencionats. En total 146, el 77’7%, un percentatge molt paregut a l’estatal (78’04%) i fins i tot al del conjunt de l’arc mediterrani (77’55%). Entre els incendis per negligències, paga la pena destacar els originats per cremes agrícoles, que freguen el 50% del total: 31 de 64. Pel que respecta a les causes no humanes, trobem els rajos com a factor més rellevant. En el període estudiat han provocat 31 focs, que suposen el 16’49% dels incendis. Esta xifra pràcticament duplica la mitjana mediterrània, que se situa en el 9’82%.

Si analitzem els incendis per localitats constatem que els municipis amb més població i més superfície forestal són en general els que més focs patixen. Xàtiva (43 incendis), Barxeta (28), Moixent (23), Montesa (21), Genovés (15) i La Font de la Figuera (12) concentren el 75% dels incendis de la comarca i entre tots ells sumen el 78% de la superfície forestal de La Costera. Xàtiva, capital i localitat més poblada, lidera este rànquing amb el 22’87% total dels focs.

Barxeta, amb el 14’89%, és el segon municipi amb més incendis i un cas prou particular, però també paradigmàtic. Només el 4’69% del seu terme és terreny forestal (1.285 ha) i la seua població és relativament baixa (1.606 habitants). Segons les estadístiques generals de la comarca, no hauria de sumar tants focs. Però, resulta que el 50% dels seus incendis (14 de 28) han sigut intencionats.

Este tercer factor resulta clau. Totes les localitats amb incidència de focs intencionats pugen als primers llocs del rànquing, independentment de la seua població i de la seua superfície forestal.

Finament destacar que en la resta de municipis, on la xifra d’incendis entre 1997 i 2013 és inferior a 10, hem de lamentar que pràcticament tots els focs han sigut provocats per causes humanes (negligències o focs intencionats). Este és el cas de La Llosa de Ranes (7 incendis), Bellús (7), Novetlè (5), Canals (5), Estubeny (5), L’Alcúdia de Crespins (4) i Rotglà i Corberà (2).

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Després de les cendres

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles