style='font-size:18.0pt'>A L’EXCM. AJUNTAMENT D’ALMENARA

-54.0pt'>Expedient lang=CA style='font-size:10.0pt'>: Aprovació style='font-size:11.0pt'> del projecte d’Execució del vial d’accés des de l’ A7
a les Unitats d´Execució Montealmenara I i Montealmenara II lang=CA style='font-size:11.0pt'>(d’ara endavant Projecte de Vial)

En Enric Amer
Blanch, amb DNI núm. 19076351-J, en representació d’Acció Ecologista-Agró,
amb domicili a efectes de notificacions al carrer Sant Josep, 11-b, 46.520 (Port
de Sagunt), davant aquesta Administració compareix i, com millor procedisca en
Dret

margin-bottom:24.0pt;margin-left:0cm;text-align:center'> style='font-size:16.0pt;layout-grid-mode:line'>EXPOSE

margin-left:17.85pt;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> lang=CA>1. 
Que en data 28 de Maig de 2008 es va rebre una notificació
certificada de L’Excm. Ajuntament d’Almenara relativa a l’acord del
ple municipal (d’ara endavant Acord) contestant a les al·legacions
d’Acció Ecologista-Agró (d’ara endavant Al·legacions) al Projecte
de Vial, presentades el 23 de Novembre de 2007;

justify'> 

margin-left:17.85pt;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> lang=CA>2. 
Que segons la legislació vigent, Acció
Ecologista-Agró disposa d’un mes de termini, fins el 28 de Juny de 2008,
per a presentar aquest Recurs de Reposició davant l’Ajuntament
d’Almenara contra l’acte descrit al paràgraf anterior en base als següents:

margin-bottom:24.0pt;margin-left:0cm;text-align:center'> style='font-size:16.0pt;layout-grid-mode:line'>FETS

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>1. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>L’Acord especifica que les fotos presentades a les Al·legacions
no corresponen amb el tram afectat;

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>L’Annexe 1 inclou
una foto panoràmica, ja present a les Al·legacions, de la Sèquia
Major. Un quadre de color roig marca part del tram afectat pel Projecte
de Vial. Cal dir que hi ha més tram afectat al Sud del presentat a la foto,
sense que siguen els valors patrimonials menors que els mostrats;

-17.85pt'>2. 
L’Acord especifica que:

margin-left:35.85pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
no és necessari un informe previ i vinculant de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana (d’ara endavant “Informe”);

margin-left:35.85pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
no existeix cap figura de protecció sobre el
material físic en que està executada, ni es coneix que s’haja iniciat cap
procediment per a tal fi;

margin-left:35.85pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
la Sèquia Major careix
de valor patrimonial;

margin-left:35.85pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
la Sèquia Major no es
troba catalogada com a bé integrant del Patrimoni Cultural al Pla General del
municipi d’Almenara;

margin-left:35.85pt;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt'> lang=CA style='font-family:Wingdings'>§ 
la Sèquia Major no
apareix inscrita a l’Inventari de Patrimoni Cultural Valencià (d’ara
endavant Inventari);

margin-left:35.7pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
la Direcció General de Patrimoni ha segut
notificada i, transcorrit més d’un mes des d’aquestes notificacions, procedeix
desestimar les Al·legacions;

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Acció Ecologista-Agró lang=CA> ha realitzat les gestions oportunes per a incloure la Sèquia Major a l’Inventari, més en concret a l’Inventari Immobles d’Etnologia href="#_ftn1" name="_ftnref1" title=""> class=MsoFootnoteReference> "Times New Roman"'>[1];

margin-left:17.85pt;margin-bottom:.0001pt;text-align:justify'>La Direcció
General del Patrimoni Cultural Valencià està informada de l’afecció a la Sèquia
Major d’aquest Projecte de Vial, a l’espera de que l’Ajuntament
d’Almenara demane formalment l’Informe;

justify'> 

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>3. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>L’Acord especifica que el tram afectat pel Projecte de Vial
no és un vestigi arqueològic, segons informe del Sr. Arquitecte
Municipal, i que sembla ser una obra de segona meitat del Segle XX;

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>L’Annexe 2
mostra un informe preparat per una Llicenciada en Història de l’Art, Tècnica
Superior de Patrimoni especialitzada en Conservació Preventiva. A
més, l’Annexe 3 presenta nombroses referències bibliogràfiques a
la Sèquia Major i el sistema de regadiu de la Vall de Segó;

margin-left:18.0pt;text-align:justify'>Aquests annexes mostren
com la Sèquia Major té un origen molt anterior a l’expressat a l’Acord.
La Sèquia Major és una construcció amb origen antic, podent remuntar-se
a temps romans i gairebé segur que amb fonaments àrabs o de
principis de la Reconquesta. En tot cas, aquesta té almenys un origen
medieval i s’evidencia que ha sigut reconstruïda en diferents èpoques. Donat el
caràcter social d’aquestes infraestructures, ja que les activitats humanes
necessiten de recursos hídrics, es presumeix l’existència de nombroses restes
arquelògiques d’interés rellevant al voltant de la Sèquia Major;

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt'>4. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>D’acord amb la Llei 4/1998, la Font de Quart està
en tràmit de declaració com a Bé de Rellevància Local. Igualment, s’han
iniciat les gestions per a declarar tot el sistema de distribució de les aigües
de la Font de Quart, incloent-ne la Sèquia Major, com a Bé
Immaterial de Rellevància Local;

layout-grid-mode:line'>

margin-bottom:24.0pt;margin-left:0cm;text-align:center'> style='font-size:16.0pt;layout-grid-mode:line'>FONAMENTS JURÍDICS

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt'>1. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>L’Article 5.2, “Colaboración de los particulares”, de
la Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià (d’ara endavant Llei
4/1998), especifica que “Cualquiera que tuviera conocimiento del peligro
de destrucción, deterioro o perturbación en su función social de un bien del
patrimonio cultural, o de la consumación de tales hechos, deberá
comunicarlo inmediatamente a la administración de la Generalitat o al Ayuntamiento correspondiente, quienes adoptarán sin
dilación las medidas procedentes en cumplimiento de la presente Ley”;

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>D’acord amb l’Article
5.2, Acció Ecologista-Agró està obligada a comunicar el perill
d’afecció del Projecte de Vial a la Sèquia Major. Tant l’Ajuntament
d’Almenara, mitjançant les Al·legacions, com la Conselleria de Cultura
han sigut puntualment informades;

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Una volta Acció
Ecologista-Agró ha complit amb l’obligació de comunicar el perill, tant la Conselleria
de Cultura com l’Ajuntament d’Almenara han d’adoptar sense dilació
les mesures procedents en compliment de la present Llei;

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>Cal recordar que després
de més de set (7) mesos des de que Acció Ecologista-Agró enregistrà les Al·legacions,
l’Ajuntament d’Almenara encara no ha adoptat cap de les mesures
procedents en compliment de l’Article 5.2;

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt'>2. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>L’Article 11.6, “Impacto ambiental y transformación del
territorio”, de la Llei 4/1998, obliga a que
aquells projectes de planificació o transformació del territori que per la
legislació específica no estiguen subjectes a tràmits d’avaluació però que
comprenguen en el seu àmbit béns presents a l’Inventari o que
disposen de naturalesa arqueològica o paleontològica, hauran de sotmetre’s a
informe previ i vinculant de la Conselleria de Cultura:

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>“6. Aquellos proyectos
de planificación o transformación del territorio que por la legislación
específica no estén sujetos a trámites de evaluación ambiental
pero que comprendan en su ámbito bienes inscritos en el Inventario
General del Patrimonio Cultural Valenciano o bienes de naturaleza
arqueológica o paleontológica, deberán someterse a informe previo y
vinculante de la conselleria competente en materia de cultura” lang=CA>.

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>A més, l’Article 11.2
indica que una volta trascurrits tres (3) mesos des de que la Conselleria de
Cultura ha segut notificada de la necessitat de lliurar l‘Informe,
s’entendrà que aquest és desfavorable:

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>“2. Impacto ambiental
y transformación del territorio”, de la Llei 4/1998, especifica que “Transcurridos tres meses
desde que se solicitó, se entenderá emitido en sentido desfavorable.
El transcurso del plazo expresado no eximirá a la conselleria competente en
materia de cultura de la obligación de emitir L’informe correspondiente.”

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-18.0pt'>3. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>L’Article 20, “Prohibición de derribo”, de la Llei 4/1998, especifica que “Los bienes inmuebles incluidos en el Inventario
General del Patrimonio Cultural Valenciano no podrán derribarse,
total o parcialmente, mientras esté en vigor su inscripción en el
Inventario (...)”;

margin-left:17.85pt;text-align:justify'>L’Article 97.4.a),
“Infracciones” , de la Llei 4/1998 especifica
que seran infraccions molt greus “El derribo, total o parcial, de los
inmuebles incluidos en el Inventario, así como el otorgamiento de licencias de
demolición, contraviniendo la prohibición expresa del artículo 20”;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>4. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>L’Article 62.1, “Actuaciones arqueológicas o paleontológicas
previas a la ejecución de obras”, de la Llei 4/1998 especifica que “Para la realización de obras u otro tipo de
intervenciones o actividades que impliquen remoción de tierras, sean públicas o
privadas, en Zonas, Espacios de Protección, y Áreas de Vigilancia Arqueológicas
o Paleontológicas, así como, en ausencia de Catálogo aprobado según los
requisitos de la presente Ley, en todos aquellos ámbitos en los que se conozca
o presuma fundadamente la existencia de restos arqueológicos o
paleontológicos de interés relevante, el promotor deberá aportar
ante la Conselleria competente en materia de cultura un estudio previo suscrito
por técnico competente sobre los efectos que las mismas pudieran causar en los
restos de esta naturaleza. En caso de que para la elaboración del
estudio previo resulte necesario acometer alguna de las actuaciones previstas
en el artículo 59 las mismas serán autorizadas en los términos de los artículos
60 y 64”;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>5. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>L’Article 9.1, “Protección y promoción pública”, de
la Llei 4/1998 especifica que “Los poderes públicos garantizan
la protección, conservación y acrecentamiento del patrimonio cultural
valenciano, así como el acceso de todos los ciudadanos a los bienes que
lo integran, mediante la aplicación de las medidas que esta Ley prevé para cada
una de las diferentes clases de bienes”;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>6. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>L’Article 15.1, “Objecto y contenido del Inventario”, de
la Llei 4/1998 especifica que “Se crea el Inventario General
del Patrimonio Cultural Valenciano, adscrito a la Conselleria competente en materia de cultura, como instrumento unitario de protección
de los bienes muebles, inmuebles e inmateriales del patrimonio cultural cuyos
valores deban ser especialmente preservados y conocidos”;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>7. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>L’Article 1.2, “Objeto”, de la Llei 4/1998 especifica que “El patrimonio cultural
valenciano está constituido por los bienes muebles e inmuebles de valor
histórico, artístico, arquitectónico, arqueológico, paleontológico, etnológico,
documental, bibliográfico, científico, técnico, o de cualquier otra naturaleza
cultural, existentes en el territorio de la Comunitat Valenciana (...)”;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>8. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>L’Article 2.c), “Clases de bienes” , de la Llei 4/1998 especifica que “Bienes no inventariados del
patrimonio cultural. Son todos los bienes que, conforme al artículo 1.2 de
esta Ley, forman parte del patrimonio cultural valenciano y no están incluidos
en ninguna de las dos categorías anteriores. Serán objeto de las medidas de
protección que esta Ley prevé con carácter general para los bienes del
patrimonio cultural, así como de cuantas otras puedan establecer las normas
de carácter sectorial por razón de sus valores culturales”;

layout-grid-mode:line'>

margin-bottom:24.0pt;margin-left:0cm;text-align:center'> style='font-size:16.0pt;layout-grid-mode:line'>SOL·LICITE

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>1. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>Que, havent presentat aquest escrit, l’Ajuntament
d’Almenara admeta a tràmit i done per interposat RECURS
DE REPOSICIÓ contra l’acte administratiu descrit al Primer EXPOSE d’aquest
escrit;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>2. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>Que, d’acord amb els Fonaments Jurídics 1 i 2
(Articles 5 i 11), l’Ajuntament d’Almenara demane l’Informe
a la Conselleria de Cultura;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>3. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>Que, d’acord amb el Fonament Jurídic 3 (Article 20),
no s’enderroque parcialment ni total la Sèquia Major, modificant-se el Projecte
de Vial amb l’objectiu prioritari d’evitar qualsevol perjudici a la Sèquia
Major. Així, el futur vial haurà de passar a suficient distància d’aquest
bé del patrimoni cultural valencià o sobrepassant-lo mitjançant un pont elevat;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>4. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>Que, d’acord amb el Fonament Jurídic 4 (Article 62)
i en el cas de que el Projecte de Vial acabe passant prop de la Sèquia
Major, l’Ajuntament d’Almenara inste al promotor de les obres a
aportar a l’expedient un estudi previ sobre els efectes que les obres
projectades pogueren causar a les restes arqueològiques al voltant de la Sèquia
Major;

margin-left:18.0pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>5. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>Que, d’acord amb els Fonaments Jurídics 5 i 6
(Articles 9.1 i 15.1), l’Ajuntament d’Almenara:

margin-left:36.0pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
adopte mesures per a evitar el deteriorament,
pèrdua o destrucció de la Sèquia Major;

margin-left:36.0pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
realitze un projecte de restauració de la Sèquia
Major per a millorar el seu estat, amb l’objectiu de garantir la
conservació d’aquest bé del patrimoni cultural valencià;

margin-left:36.0pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
promocione la Sèquia Major;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>6. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>Que, d’acord amb els Fonaments Jurídics 1, 2,
7 i 8 (Articles 5, 11, 1.2 i 2.c) i en cas de que l’Ajuntament
d’Almenara torne a considerar que la Sèquia Major no forma part de
l’Inventari, el Consistori demane l’Informe a la Conselleria de Cultura, donat que la Sèquia Major gaudiria de les mesures de
protecció amb caràcter general que atorga la Llei 4/1998 per a
béns del patrimoni cultural, al correspondre inequívocament amb un bé no
inventariat del patrimoni cultural;

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>7. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>Que l’Ajuntament d’Almenara ens proporcione:

margin-left:36.0pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
fotos i qualsevol altre material documental que
identifique clarament i unívoca el tram afectat pel Projecte de Vial;

margin-left:36.0pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
la notificació enviada a la Direcció General de
Patrimoni;

margin-left:36.0pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
els informes favorables al traçat del Projecte
de Vial lliurats per la Conselleria de Infraestructures i Transport
i per la Unitat de Carretera del Ministeri de Foment;

margin-left:36.0pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:Wingdings'>§ 
L’informe del Sr. Arquitecte Municipal,
especificant que la Sèquia Major no té cap valor patrimonial.

Almenara, a 25
de Juny de 2008

Enric Amer
Blanch

layout-grid-mode:line'>

lang=CA style='font-size:16.0pt;layout-grid-mode:line'> ANNEXE 1

style='font-size:14.0pt;layout-grid-mode:line'>FOTO DE LA SÈQUIA MAJOR

style='font-size:16.0pt;layout-grid-mode:line'> 

style='font-size:16.0pt;layout-grid-mode:line'> 

lang=CA style='font-size:16.0pt;layout-grid-mode:line'> height=397
src="http://accioecologista-agro.org/recurs/image001.jpg"> clear=all style='page-break-before:always'>
ANNEXE 2

style='font-size:14.0pt;layout-grid-mode:line'>CONSIDERACIONS ADDICIONALS SOBRE
EL VALOR HISTÒRIC, ETNOLÒGIC I PATRIMONIAL DE LA SÈQUIA MAJOR

style='font-size:14.0pt;layout-grid-mode:line'> 

Autora lang=CA>: Estel Bosó Domènech - Llicenciada en Història
de l’Art

-18.0pt'>- style='font:7.0pt "Times New Roman"'> 
Tècnica Superior de Patrimoni

-18.0pt'>- style='font:7.0pt "Times New Roman"'> 
Especialitat: Conservació
Preventiva.

-18.0pt'>§ 
Els origens musulmans

La
Sèquia Major d’Almenara forma part d’un sistema de xarxes que distribuïa
l’aigua des de la Font de Quart cap a la Vila
d’Almenara per a usos agrícoles i domèstics. El seu traçat i configuració
s’inicia en època musulmana degut a que està directament relacionat amb els
models d’ocupació territorial imperant al llarg dels segles de dominació
sarraïna. Aquesta es caracteritzava per una ocupació extensa del territori, amb
un gran nombre de xicotets nuclis independents de poblament dispersos.

Aquests
nuclis, coneguts amb el nom d’alqueries (al-qarya), eren el model bàsic
d’organització territorial al període anterior a la conquesta cristiana. Aqust
és el cas d’Almenara, on sabem que existien vàries alqueries ubicades
baix del Castell. La localització de les alqueries es decidiria a partir
de la disponibilitat d’una sèrie de recursos (hídrics, disposició d’espais
irrigables a les proximitats i les possibilitats defensives dels nous nuclis)
que permetrien la relativa independència del nou nucli respecte als de
l’entorn.

A
la Vall de Segó, el poblament musulmà es localitzà a les menudes
valls de muntanya i a les parts baixes de les planes costaneres, donat que és
en aquests espais on hom localitza un important nombre de fonts naturals. Aquestes
permetrien el reg i l’abast dels pobladors mitjançant obres senzilles de
derivació i canalització dels cabdals. Molt sovint, l’aigua es conduia cap a
menudes bases d’on s’abastarien els pobladors i que, una volta plenes,
servirien per a regular la irrigació de les hortes. En aquesta època, les fonts
assolirien un nivell òptim d’aprofitament, sent el sistema de reg habitual per l’abastament
de pobles i hortes. Sols a partir dels darrers segles de la conquesta musulmana
i els primers de la conquesta cristiana, els regs amb aigua de riu es
convertirien en la norma.

lang=CA>La Font de Quart lang=CA>, localitzada a la part alta de la Vall de Segó, és la més cabdalosa de tot el Camp de Morvedre, el que explica la importància
que ja tingué el seu aprofitament en temps anteriors a la Reconquesta.
De fet, el disseny bàsic del regadiu de la Font de Quart correspon amb notable exactitud amb el model de regadiu islàmic ja assenyalat per Díaz
Cassou en 1889. Segons argumentà aquest autor, les sèquies que gaudeixen
d’aigua continua, sense tanda, corresponen a sèquies islàmiques, mentres que
les sèquies tandades s’han d’entendre com ampliacions posteriors.

La
unitat de mesura tradicional del sistema és la fila, que es defineix en aquest
cas com una cinquena part del cabdal total de la font. És així una mesura
proporcional i variable, depenent de la quantitat d’aigua disponible. Per tant,
es tractava originalment d’un sistema regit per partidors d’aigua continua, als
quals, seguint les idees de Díaz Cassou, s’introduí un tandeig a alguns
dels braçals.

Així,
de les cinc files que es distribueixen a partir del sistar de la Font, les dues corresponents a Faura i Benifairó mantenen una distribució amb
partidors d’aigua continua. Per contra, la sèquia d’Almenara-Benavites
manté alguns dies de tanda al cap del mes, gaudint altres dies d’aigua continua
a raó d’una fila per a cada poble, que en determinats dies és doble per a
Almenara.

-18.0pt'>§ 
Les transformacions cristianes de la Font de Quart, segles XIII-XV

A
la Carta de Poblament, atorgada per Jaume I
als nous pobladors de Morvedre el 29 de juliol de 1248, es reconeix l’obligació
de que “l’aigua de la Vall de Segó i l’aigua que passa per Morvedre siga
repartida i després es regue segons com era costum als temps dels sarraïns”,
el que atorga antiguitat a tot el sistema de reg i distribució de l’aigua de la Font de Quart.

-18.0pt'>§ 
El sistema de reg de la Font de Quart

El
sistema de distribució de la Font de Quart és, segurament, un
dels més complexes de tots els d’arreu del País Valencià. La Concòrdia de 1437, primera notícia documental que es coneix sobre
aquest conjunt, recull el sistema de distribució que s’ha mantingut fins al
present, alhora que introdueix alguns canvis menors i limita els fraus. Aquest
sistema de distribució es fonamenta en partidors d’aigua continua, típicament
musulmans, sobre els quals s’ha bastit un sistema mixt on es combinen braçals
amb aigua continua i altres sotmesos a un tandeig establert a partir de
referències temporals fixes –dies concrets de la setmana, del mes o, fins i
tot, de l’any— o amb torns de periodicitat determinada.

La
combinació d’ambdues formes de distribució s’explica a partir d’una reordenació
del sistema originari islàmic. A partir d’una o vàries negociacions
 concòrdies- entre les distintes comunitats rurals on els seus senyors acordaren
una nova distribució amb l’objectiu de reorganitzar la distribució de l’aigua,
dotant amb reg nous perímetres en perjudici d’altres.

Amb
aquestes reformes, s’introduí un tandeig a alguns dels braços, que es basà en
tots els casos en mesures de temps solar. L’inici i final de cada tanda entre
comunitats –fins i tot entre partides del mateix terme– es calcula normalment
per la situació del Sol: a l’eixida i la posta o al migdia, moment en que el Sol
es troba al punt més alt. Aquesta forma de mesura ha estat usada
tradicionalment a l’Horta de València i es coneix tant a la tradició
romana com a l’àrab.

-18.0pt'>§ 
La Sèquia Major d’Almenara

lang=CA>La Sèquia Major d’Almenara lang=CA> és l’únic vestigi arqueològic d’aquest tipus que es conserva a la zona.
Està construïda amb la tècnica de la mamposteria amb pedres de l’entorn amb una
alçada que oscil·la entre 2 i 3,10 m, segons el lloc. La Sèquia està
sostesa gràcies a contraforts laterals de la mateixa alçada i de 88 cm d’amplària. Les parets laterals mesuren 30 cm i el reg 84 cm, amb una amplària total de 123 cm.

Presenta
dos compartiment, un superior obert i l’altre interior tancat per una
canalització. La Sèquia no presenta comportes laterals, ja que aquests
elements són incorporacions tardanes als sistemes hidràulics. Les seues
característiques constructives li atribueixen un origen a l’època medieval i,
com sol ser habitual en aquest tipus de construccions, han sigut refetes al
llarg de la història incorporant materials, tècniques i factura posteriors,
fins el Segle XIX.

lang=CA>La Sèquia Major d’Almenara lang=CA> era la canalització més important del poble degut a que no hi ha cap
riu que regue la zona. Encara que a l’actualitat està en desús, segueix sent el
vestigi més destacat de tots els nostres sistemes de reg. Aquesta infraestructura,
que travessa el terme de oest a est, conduïa l’aigua de la Font de Quart per a abastar la població local d’aigua de sòl, per a reg i per a
ús domèstic. Una volta passat el poble, l’aigua arribava fins la Font de la Bota, situada al sud-oest de la muntanya del Punt del Sit per
a, finalment, descarregar l’aigua a la marjal a través del braç de Torreblanca.

Així,
la Sèquia Major forma part del sistema de reg que canalitzava l’aigua de
la Font de Quart, constituint el més antic regadiu d’Almenara,
regant els horts del sud-oest del terme. Aquestes aigües han segut les primeres
en fertilitzar la zona de l’horta alta, probablement des de l’època dels romans,
ja que foren ells els que establiren el sistema de reg de la Font, millorat posteriorment pels àrabs.

Encara
que la Font de Quart s’ubica al terme del municipi de Quart de
les Valls, pertany a la Mancomunitat de les Valls i a la Vila d’Almenara. Al Repartiment, el Rei Jaume I és guardà
d’oferir a ningun cavaller la propietat del valuós ullal i el deixà a la
mancomunitat de tots ells, instaurant un complicat torn de regs i sèquies, que
ha estat en vigor durant més de 700 anys.

Cap
la possibilitat de que Almenara ja regara de la Font de Quart abans de la Reconquesta, el que potser explicaria els drets a fila continua que ha mantingut fins
ara. En primer lloc, crida l’atenció l’organització peculiar de la Sèquia Major, única dins de tot el sistema, degut la disposició ortogonal i sols
explicable per un alt grau de planificació.

Així,
una volta creuat el Barranc de l’Arquet, junt a Benavites, la Sèquia Major discorre sense regar cap horta, servint tan sols als molins disposats als
seus laterals fins creuar un segon aqüeducte, que marca l’inici del perímetre
regat. D’aquesta manera, malgrat disposar tan sols d’una fila, els molins
podien optimitzar els salts, elevant i encaixant les sèquies a tot el
recorregut.

Arribat
a l’horta, els braçals es distribueixen en forma de pinta, a partir de la
principal, que, mantenint la cota més alta, es dirigeix cap a la Vila
d’Almenara. Aquesta organització demostra, com hem dit, una forta
planificació. Al contrari de la resta de sèquies, palmejades, on es poden
intuir diferents fases evolutives, tot fa pensar que el primer tram de la Sèquia Major es destinà a la molta, amb la idea final d’abastir una horta allunyada.

Aquesta
planificació pren major sentit si pensem que, a partir de Jaume I, a
Almenara s’assentà població cristiana. En Jaume pretengué donar-li estabilitat mitjançant
diferents privilegis, entre els que cal destacar la prolongació de la Sèquia Major, que permetria disposar de més reg i bastir molins. Cal senyalar que Almenara,
al contrari que a la resta de la Vall de Segó, fou repoblada amb
cristians, donat que aquesta població era estratègicament molt més important. A
partir de la repoblació es reconstrueix la Vila Almenara als peus de la muntanya, amb una trama urbana quadrangular, típicament
cristiana.

Posteriorment
el sistema s’amplia i, aprofitant com a força hidràulica el cabdal de la Sèquia
Major, s’afegiren un major nombre d’elements: el Molí de Pedro (situat
als límits d’aquest terme amb el de Benavites), el de Cañas, el de Micalet,
el Molí de Garrofa, construit en 1776, i el del Moro, en 1500.
Junt a les tàpies del primer hi havia una bassa o alberca de 46 metres de llargària, 43 m de latitut i 3 m de profunditat, construïda per l’Ajuntament d’Almenara
al segle XV. Aquest dipòsit s’utilitzà per al reg de dia fins a 1851, pel que
s’embassava l’aigua durant la nit. També hi havia un aljub o cisterna pública
construïda per l’Ajuntament en 1767, amb un ample dipòsit que s’omplïa
durant una nit amb el cabdal de la Sèquia Major.

-18.0pt'>§ 
Junta de Govern de la Font de Quart

lang=CA>La Font de Quart lang=CA> està regida per una Junta de Govern, composta per un President
i sis vocals, representats de Quart, Benifairó, Faura, Quartell, Banavites i
Almenara. La distribució de les aigües cap a Almenara era la següent:
"té la vila tanda de trenta nou dies, senyalant disset hores i mitja
pel temps que tarda en entrar l’aigua al terme".

La
tanda està dividida en hores, quarts i mig quart d’hora: “Almenara prenia l’aigua
del sistar de l’Àrab o Larap, junt al moli del mateix nom, els cinc primers dies
del mes, des de l’eixida del sol del día 1º fins la mateixa hora del día 6,
regant amb dos files aquets dies”.

L’aigua
arribava als camps amb el següent procediment: Hi ha dos torns de reg amb aigua
de la Font, des del dia un al quinze i del setze al trenta de cada mes, amb
tandes de 24h diàries. Els dies un i setze, l’Alcalde d’Almenara
publica, mitjançant un edicte, el tempteig per a que els propietaris avisen als
regadors, si els interessa o no regar les seues parcel·les. Aquests reguen “tall
a tall” tota l’ horta, començant per les terres on s’inicia la Sèquia Major, per a acabar als últims dies de cada torn a la zona junt a la marjal, on
desaigua.

La
quantitat d’aigua de la Sèquia Major és variable depenent del cabdal de la Font de Quart. Segons el tauler de l’entrada a la Font, el seu cabdal és
de 25.000 l per minut, amb una extensió de reg de 10.000 fanecades, que baixa a
l’estiu. Degut a la fluctuació del cabdal, l’aigua que li corresponia a cada
propietari no es mesurava en una quantitat fixa, sinó en un temps determinat en
hores, quarts…

clear=all style='page-break-before:always'>

lang=CA>2.- Distribució de la Sèquia d’Almenara els dies 1-5, 6, 18 i 31 de cada mes

 

-18.0pt'>§ 
Conclusions

Per
tant, la Sèquia Major d’Almenara és un bon exemple de les
transformacions territorials ocorregudes al llarg de l’època medieval en terres
valencianes. Model iniciat per a subministrar aigua a les alqueries i les hortes
islàmiques que s’establiren a la Vall de Segó i que, posteriorment, basant-se
en aquest model islàmic, es on trobem les transformacions més suggerents,
aquelles que es donaren per efecte del xoc entre els pobladors assentats i els
nous ocupants cristians.

Aquesta
fase repobladora estigué fortament condicionada per unes necessitats militars
òbvies: una volta passada la guerra, calia estabilitzar la repoblació cristiana
per a garantir l’ocupació del nou regne. Per això, els contingents cristians,
aleshores minoritaris, havien d’ocupar les poblacions estratègiques com Almenara,
deixant el pla i les alqueries als musulmans.

Dins
d’aquesta lògica, eren importants els privilegis reials, que afavorien la riquesa
de les poblacions cristianes, arrelant així als nous pobladors. Així s’entenen
les concessions fetes a Morvedre, població amb preferència reial. I així
és on podríem encaixar la possibilitat de que Almenara fora afavorida
amb una fila d’aigua de la Font de Quart. El que explicaria el
fet que Almenara, el poble més allunyat de la Font, tinga la major dotació hídrica de tot el sistema, o que siga l’únic poble on, fins a
l’actualitat, el regiment de les aigües ha estat tradicionalment en mans d’una
comunitat de regants i no de l’Ajuntament.

Aquests
fets sols es poden explicar per concessions jaumines o posteriors, que
pretengueren afavorir als pobladors d’un emplaçament estratègic baix el punt de
vista militar, però menys atractiu per a l’agricultura que la resta de la Vall de Segó. La forma d’entendre l’ús de l’aigua, que ens ha arribat fins al Segle
XXI, és així el resultat d’una adaptació continua, que manté components tant de
tipus econòmic, com cultural i religiós.

Avui
en dia, les xarxes hidràuliques s’interpreten com productes culturals que
formen part d’una civilització concreta, la nostra. Per aquest motiu, la Llei de Patrimoni Cultural Valencià dota a aquests vestigis d’una importància
cultural per protegir-los, mantenir-los, estudiar-los i difondre-los, ja que
són elements que han conformat el nostre territori, el nostre paisatge, i les
nostres funcions tradicionals.

clear=all style='page-break-before:always'>

lang=CA style='font-size:16.0pt;layout-grid-mode:line'>ANNEXE 3

style='font-size:14.0pt;layout-grid-mode:line'>REFERÈNCIES

Fonts

Arxiu Municipal d’Almenara, Arxiu Històric,
Font de Quart, 1782, signatura C-46/52. (A.M.A) Arxiu Històric, Font de Quart
1854, signatura C-42/22.

(A.M.A) Arxiu Històric, Font de Quart 1855
signatura C-42/51.

(A.M.A) Arxiu Històric, Font de Quart 1860
signatura C-42/90.

(A.M.A) Arxiu Històric, Font de Quart 1862
signatura C-42/12.

Bibliografia

Des de temps antic
i fins a principis del Segle XX, la Sèquia Major abasteix a la vila d’Almenara amb aigua provinent de la Font de Quart. Els privilegis que
gaudeix la Vila d’Almenara des de temps de la Reconquesta sobre l’aigua que sorgeix d’aquesta font són ben sabuts i així han sigut
documentats al llarg de la història. Hi ha nombroses referències històriques a la Sèquia Major. Alguns treballs es fan reçó:

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>1. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>Marc Ferri Ramírez (2002)“Terratinents,
camperols i soldats, Regadiu i conflicte social al Camp de Morvedre”,
publicat per la Universitat de València.

p.33-35: Sèquia
de Benavites i Almenara

p.46: La
Bassa d’arreplegar els sobrants de l’aigua de la Font de Quart

lang=CA>p.171: Distribució de la xarxa de sèquies, restes de sistars
i molins i localització de marjals i goles

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'>2. style='font:7.0pt "Times New Roman"'>  lang=CA>Luis Cebrián Mezquida (1874 a 1920) Historia de Almenara (CD projectable) Universitat de Navarra (Pamplona):

“En
los comienzos del siglo XVIII aún conservaba sus bienes inmuebles el municipio
(...) la gran “balsa de la vila”, que se levanta actualmente ruinosa y
abandonada al lado meridional del primer molino hoy existente aún en la
acequia mayor, llamado “de Garrofa”. Dicha balsa se llenaba por las noches
ó en horas perdidas, y servía después para el riego de gran número de hanegadas.”

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:"Book Antiqua"'>3. 
Sarthou style='font-family:"Book Antiqua"'> Carreres lang=CA style='font-family:"Book Antiqua"'>, Carlos, Geografia del reyno de
Valencia

margin-left:71.7pt;text-align:justify;text-indent:-53.85pt'> style='font-family:"Book Antiqua"'>p. "Book Antiqua"'>466: lang=ES style='font-family:"Book Antiqua"'> “Es
tan abundante el agua que emerge de esta fuente, que con ella se proporciona el
riego á más de ocho mil hanegadas de los términos de Benavides, Cuart, Faura,
Benifairó y Almenara)”

margin-left:71.7pt;text-align:justify;text-indent:-53.85pt'> lang=CA style='font-family:"Book Antiqua"'>p.467: “ lang=CA>Hay también un aljibe o cisterna publica construida por el Ayuntamiento
en 1767, cuyo amplio depósito se llena durante una noche de la acequia mayor lang=CA style='font-family:"Book Antiqua"'>”

margin-left:71.7pt;text-align:justify;text-indent:-53.85pt'> style='font-family:"Book Antiqua"'>p.738: “(En
Almenara)… no hay ningún río que fertilice el termino: únicamente la atraviesa
de O. a E una pequeña acequia, llamada pomposamente Mayor, cuyo liquido
procede la fuente de Cuart de les Valls, utilizándose para los usos domésticos
y el riego (466). Aprovechando como fuerza hidráulica el caudal de la acequia
Mayor, existen tres molinos harineros ...

"Book Antiqua"'> 

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:"Book Antiqua"'>4. 
Diccionario style='font-family:"Book Antiqua"'> geografico lang=CA style='font-family:"Book Antiqua"'> estadistico historico de alicante,
castellon y valencia tomo II, Impreso España, artes graficas Soler, S.A.- La Olivereta, 28- Valencia (18)- 1982

"Book Antiqua"'>p.52: “Font de Quart el término de Almenara”

"Book Antiqua"'> 

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:"Book Antiqua"'>5. 
Durá Lopéz lang=CA>Francisco
(1972): Almenara . Estudio Monográfico

margin-left:71.7pt;text-indent:-53.85pt'>p.58: “Constituye
el más antiguo regadío de Almenara, canalizado a través de la acequia Major
que riega los huertos del S.O. del término, pasando dicha acequia muy cerca de
la población y desemboca lang=CA style='font-family:"Book Antiqua"'> finalmente por la zona del marjal
vertiendo sus aguas en el canal de Torreblanca style='font-family:"Book Antiqua"'>“

margin-left:17.85pt'>p.59: “junta
de Gobierno”

lang=CA style='font-family:"Book Antiqua"'>p.60: calendari;
“La cantidad de agua de la acequia (Mayor) es variable, depende del
caudal de la Fuente, que sufre estiaje en verano”

"Book Antiqua"'> 

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:"Book Antiqua"'>6. 
Fornés Juan Maria y Llamas M. Ramón, Conflictos entre el desarrollo de las aguas subterraneas y lang=CA>la
conservación de los humedales: litoral mediterráneo, 2003

style='font-family:"Book Antiqua"'>p. 40: Font de quart

style='font-family:"Book Antiqua"'> 

margin-left:17.85pt;text-align:justify;text-indent:-17.85pt'> style='font-family:"Book Antiqua"'>7. 
Observaciones
sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, población y frutos del reyno
de Valencia. / Por don Antonio Josef Cavanilles, Madrid, 1795-1797

"Book Antiqua"'>p.117: Almenara

style='font-family:"Book Antiqua"'> 

lang=CA style='font-family:"Book Antiqua"'>“ style='font-family:"Book Antiqua"'>Las huertas que se rigen por la fuente de
Quart, ocupa un terreno más alto (en comparación con els Estanys), el cual
tienen tres cuartos de alto y uno de travesía: la tierra de ellas es marga
arcillosa roxiza”

"Book Antiqua"'> 

style='font-family:"Book Antiqua"'>p.119: Vall de Segó

"Book Antiqua"'> 

lang=CA>“La
población las riquezas y la felicidad del valle depende de la copiosa fuente de
quart, cuyas cristalinas aguas brotan entre arenas y guijo muy menudo. Los
manantiales y balsas que de ellos resultan ocupan como 300 pies de diámetro, dexando entre si varias isletas y terrenos de seis pies de altura; se reúnen
luego en un canal común, divididos después en otros, y van a fertilizar las
huertas del valle de Segó y Almenara. Cuidaron los vecinos de cercar con
paredes aquel sitio para que no entrasen los ganados; y harían aun mejor si
limpiasen y aumentasen las excavaciones para que las aguas corriesen en pureza
y sin obstáculos, con esto quizá aumentaría la cantidad en ellas. Pueden esta
agua tener un origen en los depósitos subterráneos de la Sierra de Espadan, los cuales sin duda comunican con otros hacia el norte lang=CA>”