Arrel de la web > Col·lectius > València en Bici > València després de Grezzi serà millor

València en Bici

València després de Grezzi serà millor

El Cap i Casal pedaleja cap a un nou model de ciutat

dijous 19 de gener de 2017, per  AE-Agró

A diferència dels vaticinis d’aquells que han governat un quart de segle en esta ciutat (i em referisc al PP però també a certes organitzacions socials com la del Mercat Central) València serà com ho són ja algunes de les més importants urbs d’Europa i el món. Ciutats on ja no es premia a qui contamina més, ocupa més espai públic privatitzant-lo amb el seu cotxe, creant perill de mort entre vianants, ciclistes i altres conductors o generant eixa mala llet que provoca el creure-se el que diu la publicitat i que els embossos sempre s’encarreguen de contradir. I és que 25 anys fent el que a un li ve en gana dóna per a pensar que quan un regidor fa el contrari, posant en pràctica el seu programa electoral, ho fa necessàriament sense respectar a ningú i imposant les seues idees i costums.

Té raó el senyor Quirós quan diu que l’automòbil és un brollador inesgotable de diners, que dóna molt. Dóna molt, sí, sobretot maldecaps. A qui el posseïx gràcies a l’IBI, l’IVA, l’impost de tracció mecànica, les reparacions, el carburant, els guals, la zona blava, les multes, la grua, etc, etc, (encara que sense que per això siga conscient que, a pesar de tot, eixos gastos no paguen tot el dany que provoquen en el medi ambient, la dependència econòmica que genera la importació de petroli, la despesa sanitària, els danys col·laterals de la violència vial?). Però, sobretot, a qui no el posseïx, que ha de suportar-lo sí o sí en els seus carrers, places i jardins.

S’equivoca quan diu que la bicicleta no dóna res. Dóna sobretot plaer i benestar a qui la porta entre les seues cames. Però, també a qui només la vorà passar en una calçada pacificada o el carril bici (no per la vorera, clar està), doncs ni soroll, ni fums tira.

Molts hem esperat anys a un senyor Grezzi, o a algú que se li pareguera, per a tornar als nostres carrers el silenci, un aire més o menys sa o un espai on, a més a més de desplaçar-nos, poguérem conviure. I és poc el que el senyor Grezzi ha tingut temps de fer, però va en la bona direcció.

De moment, és només l’inici i com tot inici encara una part de la ciutadania (una altra ja ho ha sentit al passejar els diumenges per una Plaça de l’Ajuntament sense cotxes o al Barri del Carme, o al trobar un pas de vianants a pocs metres i no a cent metres per a creuar un carrer) no aconseguix albirar el que serà viure en una ciutat on el protagonista serà el ciutadà de tota edat i condició i no, com fins ara, que els xiquets i els ancians estan relegats al parc, ciclistes i vianants no troben més que traves, els turistes no la poden recórrer amb tranquil·litat amb bici i els conductors presos de les seues pròpies creences acaben en l’embós.

Té raó el senyor Martín Quirós quan diu en estes mateixes pàgines que caldrà adaptar-se a eixe "desgavell" (i afig jo: que torna el principi d’allò Natural a les nostres vides), perquè la ciutat del dispendi, aquella dels "grans esdeveniments", que donaven diners (a alguns i algunes), i el partit polític del saqueig de les arques públiques va passar a l’oposició pels seus propis mèrits.

Antonio Llópez, membre fundador de València en Bici-AE Agró.

*Este article va ser publicat originalment en castellà pel diari Levante-EMV el passat dijous, 12 de desembre de 2016.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Pista de gel a la Plaça de l’Ajuntament?

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles