Arrel de la web > Campanyes > Nova Cultura de l’Aigua > Pel dret humà a l’aigua i al sanejament

Nova Cultura de l’Aigua

Pel dret humà a l’aigua i al sanejament

En el Dia Mundial de l’Aigua exigim la gestió pública d’este recurs clau per a la vida

dimecres 22 de març de 2017, per  AE-Agró

L’aigua és essencial per a la vida. La comunitat científica alerta, des de fa anys, del deteriorament de les aigües superficials i subterrànies i de la pèrdua de biodiversitat en els ecosistemes dependents de l’aigua dolça. Entre els usos que fem de l’aigua i dels ecosistemes aquàtics, el més directe i fonamental és el de disposar d’aigua de bona qualitat i en quantitat suficient per a cobrir les nostres necessitats bàsiques com a éssers humans. El fet que l’aigua dolça al Planeta siga limitada i renovada a través del cicle hidrològic exigix el seu sanejament després de l’ús, per tal de mantindre els ecosistemes dels qual depén en bon estat i protegir la salut humana.

Restaurar i protegir els rius, barrancs, llacs, brolladors, zones humides i aqüífers és fonamental per a frenar la pèrdua de biodiversitat, així com per a garantir un subministrament adequat i sostenible a llarg termini d’aigua per a beure i portar a terme les activitats humanes. Uns ecosistemes aquàtics en bon estat ens faran menys vulnerables davant els efectes previstos del Canvi Climàtic, especialment preocupants a la Mediterrània.

En juliol de 2010 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a "un dret humà essencial per al ple gaudiment de la vida i de tots els drets humans" i emplaçà a tots els Estats a garantir-lo.

Les polítiques de precarització de les condicions laborals, de retallades de les administracions en serveis públics essencials, així com la privatització parcial o total de la seua gestió, ha donat lloc a un increment de la vulnerabilitat de la població davant la pobresa, arribant a la impossibilitat de moltes persones de pagar pels serveis d’accés a l’aigua potable i el sanejament i, en molts casos, als talls de subministrament.

Davant d’aquesta situació, al llarg de l’última dècada, ha crescut un moviment ciutadà de reivindicació del dret humà a l’aigua i la gestió pública del cicle urbà de l’aigua a escala europea. Així, el poble italià es va pronunciar en referèndum (vinculant) contra la privatització de la gestió de l’aigua a l’any 2011; Berlín, Grenoble o París han recuperat la gestió pública directa de l’aigua, arran de les experiències negatives de la gestió privada; la primera iniciativa ciutadana europea (ICE) exitosa, celebrada en la Unió Europea en 2013, aconseguí més d’un milió i mig de signatures per a reclamar a la Comissió Europea i al Parlament Europeu que legislen i garantisquen el dret humà a l’aigua, fora de la lògica mercantilista; finalment, a l’Estat espanyol, han sorgit moviments ciutadans a diverses ciutats i pobles en defensa de la gestió pública dels serveis d’abastiment i sanejament d’aigua potable i la recuperació de la seua gestió pública, majoritàriament aglutinats en torn a la Red Agua Pública.

En el nostre ordenament jurídic, els ajuntaments són els titulars dels serveis d’abastiment d’aigua potable i de sanejament d’aigües residuals, que tenen la consideració de serveis públics essencials. En novembre passat es va celebrar a Madrid la primera trobada de Ciutats per l’Aigua Pública, que va reunir experts, gestors públics, moviments ciutadans i responsables polítics municipals de tot l’Estat per a avançar en els seus compromisos amb el dret a l’aigua potable i el sanejament i la gestió pública de l’aigua. En eixa trobada, s’abordaren, entre altres, qüestions com ara la necessitat d’una regulació adequada dels serveis del cicle de l’aigua urbana per propiciar la seua gestió pública, eficaç, eficient, justa, transparent i participativa; la necessitat d’instruments de col·laboració pública-pública; o la identificació de les oportunitats i les dificultats dels processos de recuperació de la gestió pública d’aquests serveis essencials.

Al territori valencià la presència dels gestors privats als serveis d’abastiment d’aigua potable i sanejament és majoritària i està dominada, bàsicament, per tres grans empreses amb concessions de molt llarga durada (de 25 a 50 anys, segons els casos) que operen en solitari o participen en empreses mixtes. Sovint, els controls de les autoritats municipals, titulars del servei, s’han demostrat insuficients i febles, tot permetent situacions d’escassa transparència i rendició de comptes respecte als costos, qualitat del servei o gestió de les inversions. Tot això ha propiciat abusos i pujades injustificades de tarifes, generant una situació d’indefensió de les persones com a consumidors, però també com a ciutadans.

És palesa l’absència d’informació comparable a disposició dels ciutadans respecte a la qualitat, eficàcia i costos dels serveis d’abastiment d’aigua potable i sanejament, els marges empresarials, la destinació dels cànons concessionaris o les inversions necessàries. Aquest és un obstacle amb el qual s’han trobat plataformes ciutadanes i també responsables polítics a l’hora de plantejar alternatives a la gestió existent en pobles i ciutats del nostre territori. Fa uns mesos, Les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat instar al Consell a reconéixer l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret humà i a realitzar un diagnòstic sobre les modalitats i característiques de la gestió de les prestacions d’aquests serveis a les persones residents al nostre territori, en relació amb la qualitat de l’aigua subministrada i de l’aigua tractada, accés o cobertura dels serveis, assequibilitat, sostenibilitat ambiental i econòmica, equitat, eficàcia i eficiència dels serveis, transparència i participació ciutadana.

Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, Acció Ecologista-Agró, AEMS-Ríos con Vida, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, Fundació Nova Cultura de l’Aigua, La Ribera en Bici, SEO/BirdLife, Xúquer Viu, CCOO i Intersindical Valenciana reivindiquem l’accés a l’aigua potable i al sanejament com a dret humà essencial i la gestió d’aquests serveis com a serveis públics essencials guiats pel l’interés general i aliens a la seua mercantilització.

A més a més, instem a les autoritats estatals, autonòmiques i locals a la recuperació de la gestió pública de l’aigua, garantint el dret humà de totes les persones a l’aigua i al sanejament, utilitzant l’aigua de millor qualitat disponible per a la producció d’aigua potable, protegint les fonts d’aigua i els ecosistemes aquàtics, fent un ús sostenible i prevenint la seua contaminació.

També demanem a les autoritats autonòmiques i municipals l’elaboració i publicació d’informació sistematitzada, periòdica i comparable sobre els models de gestió d’aquests serveis, la seua qualitat, cobertura, accessibilitat, assequibilitat, sostenibilitat ambiental, repercussió de costos, equitat, eficiència, transparència i participació ciutadana.

Finalment exigim a les autoritats autonòmiques valencianes que aborden de manera immediata el procés d’elaboració d’un marc regulador i de definició d’un ens públic de regulació i control que ordene les prestacions dels serveis vinculats al cicle urbà de l’aigua per a garantir el dret humà a l’aigua potable i el sanejament, i done suport a les autoritats locals per a avançar decididament cap a una gestió pública sostenible, eficaç, transparent i participativa de l’aigua.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : La presión social saca el agua de la directiva europea de privatizaciones

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles