Arrel de la web > Col·lectius > La Marina > A un pas del retorn de l’àguila pescadora 40 anys després

La Marina Plaza

A un pas del retorn de l’àguila pescadora 40 anys després

La Conselleria de Medi Ambient, amb la implicació dels ajuntaments de Dénia, Xàbia, Pego i Oliva, contracta a l’equip del CSIC que va aconseguir des de Doñana reintroduir l’espècie per primera vegada a la península per posar en marxa el projecte en la Marjal i els penya-segats del cap de Sant Antoni

divendres 24 de març de 2017, per  AE-Agró

És grat comprovar que amb perseverança i creient en els somnis, acaben fent-se realitat. Fa un poc més d’un lustre, el representant d’Acció Ecologista Agró en la Marina Alta i actual president de la Junta Rectora del parc natural del Montgó, Joan Sala, s’auto va convèncer que era possible que una espècie extingida dècades enrere en la comarca poguera, un dia, tornar. Ara fa cinc anys, aquell somni es va començar a materialitzar: Agró va obtindre el suport econòmic de la Fundació Baleària i una aportació, també, de la llavors Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Així mateix, la col·laboració d’una altra fundació, Novaterra, va servir per a donar visibilitat a la iniciativa amb l’elaboració de samarretes al·lusives. Naixia així el projecte El Retorn de l’Àguila Pescadora, amb la instal·lació de dues plataformes per a la nidificació en els penya-segats del cap de Sant Antoni.

Sergi García, dijous, 23 març, 2017

Va estar fins i tot a punt d’aconseguir-se. Tres anys enrere, una parella d’àguiles pescadores hi va passar quasi tot un any. “Pensàvem que anaven a nidificar”, recorda Sala. Però finalment no va ser així.

No obstant això, no és arriscat dir que ho va a ser ara. Sala es va mostrar convençut d’estar “a un pas” de aconseguir-ho. El que es va presentar ahir en el Centre d’Interpretació del parc natural del Montgó, a Dénia, és ja un projecte de molta més envergadura i de provada solvència tècnica i científica per aconseguir assentar, no abans de dos anys, poblacions d’àguiles pescadores en la Marina Alta. En principi, el cap de Sant Antoni i la Marjal de Pego-Oliva seran els escenaris, tot i que els llocs exactes haurà de determinar-los un estudi previ que s’ha d’emprendre ara.

Per això no s’han escatimat esforços. El gruix del cost l’assumirà la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. No obstant això, ha volgut involucrar els municipis. A l’acte van acudir els regidors de Medi Ambient de Dénia (Josep Crespo), Xàbia (Doris Courcelles), Pego (Laura Castellà) i Oliva (Inma Eivissa). Pel consistori pegolí, va estar també present el regidor d’Agricultura, Andreu Dominguis. I és que l’objecte era la signatura del conveni per a la realització del projecte.

Per fer-ho s’ha triat al millor equip possible. L’artífex de que, per primera vegada en tota la península ibèrica, l’àguila pescadora haja tornat a nidificar a Andalusia. El dirigeix ​​Miquel Ferrer, investigador del CSIC en el parc nacional de Doñana, i compta també amb la col·laboració de la Fundació Migres, especialitzada en l’estudi de les migracions d’aus a l’Estret de Gibraltar i la seua relació amb el canvi climàtic. En la presentació del projecte prèvia a la signatura del conveni van estar presents el nou director dels parcs naturals del Montgó i de la Marjal de Pego-Oliva, Joseba Rodríguez, el subdirector general del Medi Natural de la Generalitat i Itziar Colodro, de l’empresa Magic and Nature, especialitzada en activitats en el medi natural. Va intervindre, també, la directora de la Fundació Migres, Lola Cano.

Miquel Ferrer i Virginia Morandini, també investigadora de l’Estació Biològica de Doñana, han desgranat els detalls del projecte i els passos a donar. Primer, caldrà fer un conscienciós estudi científic previ, que portarà aproximadament un any, necessari per a garantir l’èxit de la iniciativa i la millor manera de dur-la a terme. Paral·lelament es faran les gestions amb els països donants de pollastres de manera que, una volta acabat l’estudi, a l’any següent s’inicien les soltes. Seran pollastres de països del nord d’Europa com Finlàndia, Escòcia o Alemanya, on hi ha les principals poblacions del continent. També Andalusia, que té ja una població estable, aportarà cries.

Fa uns 40 anys que l’àguila pescadora no nidifica per la Marina Alta. Els últims registres en territori valencià són dels anys 80. El més pròxim, a Beniarrés, del 1983. Que no facen niu no vol dir que no se les veja. Tots els anys se sol albirar algun exemplar en la Marjal o el cap de Sant Antoni. Són breus parades en el seu trànsit migratori cap al continent africà.

Ara cal aconseguir assentar una població. No és fàcil. Només hi ha una manera de fer-ho, atès que una de les peculiaritats d’esta espècie és l’anomenada filotrapía: tenen marcada tendència a nidificar allà on han nascut. Per tant, el projecte implica agafar els pollastres en un moment molt concret: quan després de nàixer tenen ja imprès que són una àguila pescadora però, en canvi, encara no reconeixen el lloc de naixement. En este precís moment serien traslladats a la Marina Alta. L’objectiu no és altre que “enganyar-los: els fem creure que han nascut ací “, segons va explicar Miquel Ferrer. L’expert no té cap dubte del resultat. “El projecte a Andalusia ha sigut un èxit i estic segur que ací també ho serà”, ha assenyalat.

I és que, a més, és clau que ho siga. La pròpia Unió Europea ha instat a la recuperació d’esta espècie en la façana oriental de la península, ja que és crucial per a garantir la pervivència de l’espècie en la Mediterrània i de les poblacions de Balears i Andalusia.

Les torres elèctriques, el principal obstacle

Per facilitar l’èxit del projecte, però, hi ha un obstacle a salvar. L’existència de línies elèctriques no adaptades per evitar l’electrocució d’aus és un handicap sobre el que seria recomanable actuar. “No ens podem permetre deixar anar àguiles pescadores si tota la zona té torres amb dissenys perillosos”, va arribar a afirmar Ferrer.

Però no és un obstacle insalvable, ni molt menys.A Andalusia es va fer i va animar els ajuntaments i la conselleria a involucrar Iberdrola en el projecte. La companyia elèctrica preferirà, va dir, fer una xicoteta inversió i ser notícia per la seua contribució a la recuperació de l’espècie i no cada vegada que mora electrocutat un exemplar.

Es dóna la circumstància, de fet, que és molt probable que el primer lloc on nidifique l’àguila de forma natural siga precisament en una torre d’Iberdrola. I esta foto seria ben rendible per a la companyia si sap involucrar-se en el projecte.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : La notícia en La Marina Plaza

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles