Arrel de la web > Notícies > Opinió > La banalitat del debat de la bici

Pam a pam

La banalitat del debat de la bici

Si no actuem ara contra la contaminació del trànsit haurem d’aplicar en el futur mesures molt més dràstiques, cares, molestes i impopulars contra el Canvi Climàtic

dijous 27 d'abril de 2017, per  AE-Agró

Gràcies a la intensa activitat de Giuseppe Grezzi, regidor de mobilitat a València, temes com els carrils bici, la pacificació del trànsit i la potenciació de la mobilitat sostenible, s’han posat de moda. Als mitjans de comunicació abunden articles sobre els pros i els contres de l’actuació de Grezzi. En alguns casos es presenta una proliferació d’excessos verbals insultants que resulta sorprenent: Grezzi és el dimoni. Però en general, els desqualificadors plantegen el tema d’una manera molt simplista, estreta de mires, banalitzant el profund debat que hi ha darrere d’estes picabaralles pels carrils bici o els aparcaments nocturns.

Més enllà de les molèsties que aquestes mesures suposen per a alguns (a tindre en compte, però en la seua justa mesura) o de les formes que se li atribueixen al regidor (crítiques no sempre justificades ni objectives) hi ha un tema de fons molt més important, que no mereix la banalització a la qual es redueixen els debats. No estem davant d’una moda, una afició, un simple esport o una mania, segons quins opinants. Estem tractant de la sostenibilitat del Planeta i de la salut de les persones, temes que de cap manera es poden trivialitzar ni tractar de manera superficial.

El trànsit motoritzat és un dels principals causants de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, responsables del Canvi Climàtic. Poca broma; és un dels problemes més greus que enfronta la humanitat. A més, el vehicles són els principals causants d’alguns dels més perillosos contaminats urbans i responsables del deteriorament de l’aire que respirem, contaminació que genera greus problemes de salut com alerten organismes internacionals. Així que baixem a la realitat i no banalitzem un debat que és extremadament urgent i greu i que reclama arguments de pes i no únicament qüestions col·laterals.

Les administracions de tota classe i de tot color polític han d’adoptar mesures importants i valentes per a reduir el trànsit contaminant a les ciutats, com ja han fet gran quantitat de ciutats més grans i també més menudes que València. Seria una irresponsabilitat imperdonable no fer front als problemes. Si no actuem ara amb intervencions encara assumibles i de baix cost (amb algunes molèsties i contrapartides, que s’han de minimitzar, però que són d’un rang infinitament menor que els problemes dels quals estem parlant) en el futur immediat s’hauran d’adoptar mesures molt més dràstiques, més cares, molestes i impopulars, i aleshores no tindrem altres opcions ni solucions que avui encara podem triar.

Banalitzar el debat és irresponsable. Permetrem que augmenten aquests problemes essent nosaltres els causants? Ens dóna igual que les xifres d’òxids de nitrogen superen els llindars acceptables i causen greus problemes de salut als nostres fills i a les persones grans? Ens dóna igual que el Canvi Climàtic s’incremente, mentre plorem hipòcritament de cara a la galeria sobre les seues greus conseqüències en forma de sequeres, increment d’incendis, destrucció de costes i litorals, danys a l’agricultura, extensió de malalties i plagues i altres problemes que ja estem començant a patir?

Hem de fer front, avui mateix, als problemes o ens espera un futur de mesures dràstiques com ja s’han adoptat en altres llocs: no deixar entrar vehicles als centres urbans, limitar la circulació segons matrícules, no deixar que la gent isca de casa durant els pics de contaminació o pagar factures duríssimes per l’increment del Canvi Climàtic. Ens agradarà veure’ns abocats a aquest panorama que ja han viscut altres grans poblacions arreu del món o adoptarem, ara que podem, mesures racionals i relativament còmodes per a solucionar-ho?

Limitar la circulació de cotxes a les grans ciutats, fomentar el transport públic i donar suport a les alternatives no contaminants (la bici i caminar) són les receptes que totes les institucions internacionals responsables donen per a reduir de manera sensata, prudent i fàcil el problema de l’emissió de contaminats i gasos d’efecte d’hivernacle a les nostres ciutats. Prendre’s aquestes mesures com un joc, una broma o una eixida de to, ens costarà a tots molt car. Així que, per favor, quan parlem d’estos temes, superem l’estretor de mires que només es preocupa d’aspectes col·laterals (considerables, però menys importants) i donem respostes serioses, valentes i assenyades als greus problemes que ens afecten a tots.

Carles Arnal, Doctor en Biologia i membre d’Acció Ecologista-Agró.

*Este article va ser publicat el 26 d’abril de 2017 en Levante-EMV.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Echar tierra encima

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles