Arrel de la web > Comissions > Territori > Perquè ens oposem a la crema de la palla de l’arròs a (...)

Comissió de Territori

Perquè ens oposem a la crema de la palla de l’arròs a l’Albufera

AE-Agró entrega un informe a la Generalitat Valenciana amb els arguments i motius del nostre rebuig a esta pràctica agrícola que amenaça la salut mediambiental i pública

dijous 28 de setembre de 2017, per  AE-Agró

La Comissió de Territori d’Acció Ecologista-Agró ha enviat a Elena Cebrián, consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Julià Álvaro, secretari autonòmic de Medi Ambient, María Teresa Cháfer, directora general de Desenvolupament Rural i Política Agrària Comuna (PAC), Antoni Marzo, Director General de Medi Natural, i Delia Álvarez, directora general de Prevenció d’Incendis Forestals, un detallat informe amb els arguments de la nostra entitat contra la crema generalitzada de la palla de l’arròs al Parc Natural de l’Albufera de València, una pràctica agrícola que amenaça la salut mediambiental i pública. A continuació compartim amb totes i tots vosaltres este document.

Per què Acció Ecologista-Agró s’oposa a la crema generalitzada de la palla de l’arròs al Parc Natural de l’Albufera de València?

I. Perquè suposa una emissió innecessària de gasos d’efecte hivernacle.

II. Perquè suposa una agressió a la salut pública de les poblacions pròximes.

III. Perquè la crema podria constituir un incompliment de la condicionalitat de la PAC i de les condicions a complir per a cobrar les ajudes agroambientals que contempla el PDR.

IV. Perquè hi ha suficients alternatives viables.

I. Perquè suposa una emissió innecessària de gasos d’efecte hivernacle

Segons un estudi del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) , la crema de la palla de l’arròs al Parc Natural de l’Albufera de València podria suposar l’emissió de 2.074.250,47 Kg de CO2 equivalent.

II. Perquè suposa una agressió a la salut pública de les poblacions pròximes

La Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública, establix entre els principis generals d’acció en salut pública (Article 3) el principi de precaució, descrit en els termes següents: “L’existència d’indicis fundats d’una possible afectació greu de la salut de la població, encara que hi haguera incertesa científica sobre el caràcter del risc, determinarà la cessació, prohibició o limitació de l’activitat sobre la qual concórrega”.

Un informe del Servei de Lluita contra el Canvi Climàtic i Protecció de l’Atmosfera de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural amb data 2 de gener de 2017, reflectix que els nivells horaris registrats durant determinats dies del mes d’octubre de 2016 per a partícules PM2.5 en algunes de les estacions analitzades -en l’entorn de l’Albufera- van aconseguir valors per damunt de 70 µgr/m3 (fins a 84 µgr/m3 en un cas), mentre que també en una de les estacions (Alzira) alguns dies d’octubre es va arribar a superar el límit diari establert per l’OMS (25 µgr/m3), arribant a una mitjana diària de 46 µgr/m3.

L’exposició a PM2.5 és molt preocupant des del punt de vista de la salut humana, ja que al ser partícules de xicotet diàmetre la seua capacitat de penetració en les vies respiratòries és molt elevada. La conclusió és clara: cal aplicar la Llei General de Salut Pública i impedir la crema.

III. Perquè la crema podria constituir un incompliment de la condicionalitat de la PAC i de les condicions a complir per a cobrar les ajudes agroambientals que contempla el PDR

En la versió del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per al període 2007-2013 s’incloïa la mesura “Cultiu sostenible de l’arròs en zones humides”. Els compromisos agroambientals d’obligatori compliment per a cobrar 468,44 euros per hectàrea eren:

- Portar un quadern d’explotació (42 €/ha).

- Triturar la palla de l’arròs i incorporar-la al sòl o bé retirar-la del terreny (89.82 €/ha).

- Manteniment i conservació dels elements de retenció d’aigua, xicotets dics i comportes (120 €/ha): OPCIÓ 1: Mantindre inundats els camps 3 mesos i mig a l’hivern i birbar mecànicament (216,62 €/ha). OPCIÓ 2: Mantindre el rostoll i la palla d’arròs en el camp fins a l’1 de febrer i birbar mecànicament (216,62 €/ha)".

TOTAL: 468,44 euros per hectàrea.

El PDR vigent (2014-2020) establix, entre altres compromisos, els següents:

A la zona baixa es mantindran les superfícies inundades després de la collita, fins al 15 de gener de l’any següent. Per a evitar l’aparició d’aigües anòxiques durant la inundació els agricultors hauran de realitzar alguna de les següents pràctiques:

- Retirada de la palla de l’arròs abans de la inundació post-collita.

- Eixugat de la palla de l’arròs durant quinze dies immediatament després de la collita i abans de la inundació post-collita.

- Soterrat de la palla de l’arròs immediatament després de la collita i abans de la inundació post-collita.

- Recirculació de l’aigua de la inundació post-collita fins al 15 de novembre.

- Mesures excepcionals d’eliminació de la palla de l’arròs amb prèvia autorització mediambiental.

Esta última frase és la que va donar peu a la Resolució de 30 de setembre de 2016, del secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, sobre l’autorització per a la crema de la palla d’arròs en l’entorn de la llacuna de l’Albufera de València.

D’altra banda cal tindre en compte l’Orde 7/2016 de 18 d’abril, de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, la Norma 20 diu: “No podran cremar-se rostolls en el territori de la Comunitat Valenciana excepte per raons fitosanitàries, a excepció dels rostolls i restes de collita d’arròs, dacsa i melca cultivats en regadiu i en sòls saturats de matèria orgànica, com és el cas de les marjals.”

Més endavant l’Orde indica que “en el cas de cultius situats en espais subjectes a alguna figura legal de protecció ambiental, l’autorització de crema excepcional estarà supeditada a informe favorable de l’autoritat ambiental competent en la zona protegida, qui a més a més assenyalarà les condicions concretes en què haurà de realitzar-se la crema, sense perjuí de l’obligació de complir les normes generals en matèria de prevenció d’incendis."

Així doncs, per a seguir amb les mesures excepcionals, que els agricultors arrossers de l’Albufera pretenen convertir en habituals, caldrà atendre a les raons fitosanitàries i a si es tracta de sòls saturats de matèria orgànica.

La Resolució del secretari autonòmic fa referència a informes de la direcció general d’Agricultura sobre la conveniència de cremar per a evitar els problemes generats per Leersia oryzoides, Pyricularia oryzae, Chilo suppressalis, excés de matèria orgànica en el sòl i anòxia o akiochi. Per analitzar estes qüestions és imprescindible acudir a l’INFORME VALORAT SOBRE L’AFECTACIÓ D’ANÒXIA, LA RETIRADA I CREMA DE LA PALLA EN EL CULTIU DE L’ARRÒS A LA COMUNITAT VALENCIANA. SERVEI DE SANITAT VEGETAL, de 12 de maig de 2017, aportat per la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (1).

L’única referència a Leersia oryzoides, Pyricularia oryzae i Chilo suppressalis es troba en l’apartat de “Conclusions i consideracions finals”, i diu així: “En esta valoració no es contemplen altres afeccions fitosanitàries, que estan directament relacionades amb l’increment de les restes vegetals i el manteniment dels rostolls de l’arròs, com són els importants danys provocats pel fong Pyricularia oryzae, l’increment de la propagació de Leersia oryzoides o de la plaga Chilo suppressalis (entre altres).

Són nombroses les referències científiques que avalen que el desenvolupament d’estes plagues, malalties i males herbes s’inicien a partir de les restes vegetals del cultiu de l’arròs i plantes espontànies hostes de la campanya anterior que actuen com un potent reservori d’espores, esclerocis, larves o llavors d’estes afeccions".

Per a seguir amb l’argument que la crema contribuïx a evitar la propagació de Leersia haurien d’aportar-se dades, després de dos temporades cremant, sobre les superfícies afectades per la presència d’esta planta. D’altra banda, caldria indicar que “l’increment de les restes vegetals i el manteniment dels rostolls de l’arròs” se solucionen retirant-los després de la collita.

Sobre Pyricularia resulta indicat acudir a les manifestacions de Minguet (AVA) i Bellido (Unió de Llauradors) sobre la incidència d’esta plaga en l’actual temporada de cultiu. Segons pareix “l’estiu excessivament humit” ha propiciat l’afecció als cultius per la Pyricularia. És a dir, la crema o no crema és un factor menor respecte a les condicions meteorològiques.

Durant tots els anys en què no es va cremar la palla, Chilo va estar controlant amb l’ús de feromones. Tant la direcció general d’agricultura com els arrossers són conscients que els arguments utilitzats fins ara per a justificar la crema són prou dèbils, en els últims temps estan fent insistència en l’excés de matèria orgànica (2) en el sòl i anòxia o akiochi.

L’informe de la direcció general d’Agricultura, en l’apartat “Conclusions i consideracions finals” diu: “La simptomatologia de plantes sense vigor, que s’assequen, presenten arrels engrossides o absència de les mateixes i mal olor en el terreny, indueixen a pensar que pot tractar-se d’una fisiopatia denominada akiochi, relacionada amb anòxia i/o aigües negres. Esta afecció pot relacionar-se amb la descomposició de la palla de l’arròs i un excés del sulfur d’hidrogen (H2S). El procés de descomposició podria consumir l’oxigen de l’aigua en les zones afectades, i es podria veure agreujat per un excés d’abonat i un inadequat maneig de la palla en les feines del sòl.

L’acumulació de les restes vegetals, en els últims anys, la fertilització inadequada (moltes vegades excessiva), el treball del sòl cada vegada a menor profunditat, l’encariment de l’energia elèctrica que afavorix que els motors recirculen menys l’aigua, són factors que reduïxen l’oxigenació i poden estar contribuint en els últims anys al desenvolupament del problema.

Per una aproximació més exacta a esta fisiopatia, és convenient la posada en marxa d’un projecte d’investigació multidisciplinària sobre este problema. És necessari determinar el mecanisme i els factors que influïxen en esta toxicitat i veure quina incidència té la modificació de determinades pràctiques culturals sobre la incidència de la mateixa. Així mateix es fa necessari un estudi de sensibilitat varietal, que facilita l’elecció més adequada segons la problemàtica de cada parcel·la".

L’anàlisi del contingut íntegre de l’informe ens porta a la convicció que les conclusions estaven predeterminades (calia recolzar la pretensió de cremar reivindicada pels agricultors) i, per tant, les dades (la realitat) no podien condicionar les conclusions. Vegem:

ANTECEDENTS

L’any 2013 es rep una consulta sobre mortaldat i falta de desenvolupament de plàntules d’arròs. En la parcel·la s’observa gran quantitat de rostoll de l’any anterior que s’han acumulat en un marge arrossegats pel vent i l’aigua. Açò no ocorre en les parcel·les limítrofs , perquè s’observa que no estan afectades, per la qual cosa s’entén que hi ha hagut un mal maneig de la palla d’arròs que no s’ha soterrat adequadament.

L’any 2014 es reben diverses consultes sobre falta de desenvolupament de plàntules d’arròs en diferents parcel·les d’arròs. Els símptomes comencen a observar-se per rodals que es van estenent fins a arribar a afectar, de vegades, a tota la parcel·la. S’observa falta de desenvolupament amb raquitisme dels fills que arriben a assecar-se. Posteriorment acaben assecant-se també les plantes completes. Si s’arranca la planta, esta ix sense dificultat i s’observa una absència quasi total d’arrels. Les poques que queden estan necrosades. De vegades emet arrels pels nusos superiors. A l’entrar en la parcel·la, es percep una olor desagradable en els rodals més afectats. Esta afecció la relacionem, al principi, amb els efectes de la descomposició de la palla d’arròs en estes parcel·les.

En la campanya de 2015 les parcel·les afectades amb la mateixa simptomatologia se situen per diversos tancats a la zona sud de la llacuna, tenint constància de parcel·les afectades també a la zona nord, però molt emmascarades pels elevats danys de Pyricularia en esta zona durant esta campanya. A més a més s’aprecia una parcel·la a Sollana fora de les zones esmentades anteriorment.

En 2016 s’observen ja parcel·les afectades en tota la zona arrossera de les províncies de València i de Castelló, amb percentatges que superen el 10% de parcel·les afectades en diverses zones. En la temporada 2015, no es va cremar la palla? Aleshores, si és així, cal concloure que esta pràctica no aconseguix una reducció de la fisiopatia.

PROBLEMÀTICA SIMILAR EN ALTRES ZONES ARROSSERES

Esta simptomatologia és coneguda en altres zones arrosseres com Extremadura a Espanya, Arkansas als Estats Units d’Amèrica (EUA) o el Cauca a Colòmbia.
Els estudis realitzats en les tres zones apunten com a principals causes de la fisiopatia l’excés de Fe++ i la seua relació amb l’anhídrid sulfurós (H2S).

No es diu res respecte al tractament que es fa dels rostolls i la seua relació amb la fisiopatia en qüestió i sí que s’indica que "l’excés de fertilitzants, sobretot els que porten sofre, poden agreujar el problema”.

RESULTATS DE LES DETERMINACIONS ANALÍTIQUES REALITZADES

A les parcel·les afectades i analitzades es van prendre en l’aigua dades sobre els paràmetres oxigen, fòsfor, amoni i nitrogen, i es diu: "Totes les anàlisis de sòl realitzades mostren un elevat nivell de matèria orgànica superior en alguns casos al 10%.

A la vista dels resultats pot semblar un problema compatible amb la descomposició de la palla de l’arròs. El procés de descomposició podria consumir l’oxigen de l’aigua a les zones afectades, i es podria veure agreujat per un excés d’abonat i un inadequat maneig de la palla en les tasques del sòl.

És prematur concloure la causa d’esta afecció, però esta simptomatologia de plantes sense vigor, que s’assequen, presenten arrels engrossides o absència de les mateixes i pudor en el terreny induïxen a pensar que pot tractar-se d’una fisiopatia anomenada akiochi, relacionada amb anòxia i/o aigües negres. "

En una altra nova demostració de rigor "pot semblar", "podria consumir", "es podria veure agreujat", "induïxen a pensar". No obstant això, i malgrat la informació aportada per les zones arrosseres d’Extremadura, Arkansas i el Cauca, res no s’analitza respecte al H2S i cations, ni s’entra a valorar la qüestió del possible excés de fertilitzants, ni es va a l’obligatori quadern d’explotació per informar-se sobre l’abonat realitzat.

ENQUESTA DEL GRAU D’AFECTACIÓ A LA PRODUCCIÓ D’ARRÒS

S’han sol·licitat dades de parcel·les afectades amb i sense danys dels últims tres anys, a fi de determinar la incidència real d’este problema sobre la producció de les parcel·les afectades. Per a això s’ha elaborat una enquesta sobre una plantilla Excel que s’ha subministrat a diversos dels productors més importants d’arròs de la província de València. Les dades recollides fins al moment es mostren en el quadre següent.

Un vegada recollides les dades no es realitza la més mínima anàlisi o comentari dels mateixos, potser pel que s’ha dit més amunt: perquè s’oposen a les conclusions prefixades. Per la nostra part volem destacar les següents dades:

En la temporada 2015, no havent cremat, la producció en les parcel·les enquestades i afectades va ser de 119.583 kg; en 2016, havent cremat, la producció en les mateixes parcel·les va ser de 97.827 Kg. Com no volem incórrer en la mateixa falta de rigor que, en general, manté l’informe de Sanitat Vegetal, cal indicar que hi ha molt diversos factors que poden influir en la producció, però també cal indicar que les dades de l’enquesta no avalen la conclusió que la crema reduïx l’anòxia i, conseqüentment, s’augmenta la producció.

En 2015, en les parcel·les no afectades la producció mitjana va ser de 8.607 Kg/ha. En les parcel·les afectades amb grau 1, la producció mitjana va ser de 9.809 kg/ha. En les parcel·les afectades amb grau 2, la producció mitjana va ser de 9.076 kg/ha En les parcel·les afectades amb grau 3 la producció mitjana va ser de 8.923 kg/ha.

ON ESTÀ EL PROBLEMA?

Tornant a l’inici d’este epígraf, ens interessa destacar que, si com a conseqüència d’una denúncia o d’una inspecció dels serveis responsables de la Unió Europea, arribaren a la conclusió que la crema ha suposat un incompliment dels condicionants de la PAC (Política Agrícola Comú), les sancions podrien suposar un important pèrdua econòmica. En definitiva, estam absolutament en contra del finançament de la crema amb diners públics i, entenem, que és il·legalment.

IV. Perquè hi ha suficients alternatives viables

En relació a la frase anterior des de la Comissió de Territori d’Acció Ecologista-Agró entenem de molt difícil justificació acudir, per tercera temporada consecutiva, a l’excepcionalitat sense haver intentat implantar les mesures contemplades en el PDR:

- Retirada de la palla de l’arròs abans de la inundació post-collita (3).

- Eixugat de la palla de l’arròs durant quinze dies immediatament després de la collita i abans de la inundació post-collita.

- Soterrat de la palla de l’arròs immediatament després de la collita i abans de la inundació post-collita.

- Recirculació de l’aigua de la inundació post-collita.

(1) La Resolució va autoritzar la crema en els arrossars de 18 termes municipals, el que constituïx una mena de "café per a tots" ja que no és creïble que es donaren les mateixes circumstàncies al·legades a la totalitat de les parcel·les.

(2) Cal recordar que l’Ordre 7/2016 parla de “saturació” no “d’excés”.

(3) Sobre la retirada de la palla de l’arròs i el seu posterior aprofitament, som perfectament conscients de les dificultats logístiques que comporta. Des de 2014 AE-Agró ha desenvolupat el Banc de Palla d’Arròs de l’Albufera, demostrant que hi ha una certa demanda d’este subproducte i que és possible dur a terme el seu empacat i retirada. Durant 2017 hem posat a disposició de totes les administracions que ens ho han sol·licitat el nostre aprenentatge sobre tècniques d’empacat, necessitats d’emmagatzematge, tipus d’usuaris i potencialitats en la demanda i hem assistit a diverses reunions on hem animat a les administracions a posar diversos punts de recollida de la palla de l’arròs disponibles per a aquells col·lectius i persones que vulguen accedir a este producte.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Sobre la crema de la palla d’arròs

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles