Arrel de la web > Comissions > Territori > La Marjal de Pego-Oliva, situació actual i perspectives de futur

Comissió de Territori

La Marjal de Pego-Oliva, situació actual i perspectives de futur

Sobre la concentració parcel·lària en el parc natural

dimecres 31 de gener de 2018, per  AE-Agró

El passat dissabte, 27 de gener, Atzaïla va organitzar a la Casa de la Cultura de Pego una taula redona sobre la situació actual i les perspectives de futur de la Marjal de Pego-Oliva. Este col·loqui va comptar amb la participació de Josep Nadal, diputat a Les Corts Valencianes; Imma Ibiza, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Oliva; Laura Castellà, regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Pego; Joseba Rodríguez, director del parc natural; i Salvador Martínez, membre d’Acció Ecologista-Agró i president de la junta rectora de la Marjal de Pego-Oliva. El tema estrela de la jornada va ser la concentració parcel·lària en el parc natural, un procés que cal finalitzar per a poder gestionar correctament esta zona humida protegida.

L’any 1970 la Dictadura Franquista va iniciar a la Marjal de Pego-Oliva un procés de concentració parcel·lària per a acabar amb el minifundisme i promoure el latifundisme amb el presumpte objectiu de millorar la rendibilitat econòmica de les explotacions agrícoles de la zona. Entre altres actuacions, es van realitzar infraestructures per a dessecar la marjal, on tradicionalment s’havia conreat arròs, per a promoure els cultius d’estiu.

Tanmateix, este projecte es va abandonar per la seua baixa rendibilitat sense adjudicar de nou les parcel·les als seus antics propietaris. Les obres es van realitzar i les parcel·les van ser modificades per les infraestructures, generant-se així un caos administratiu que va ser aprofitat en la dècada dels 80’s per les comunitats de regants i Hermanos Pascual per a apoderar-se dels camps i la marjal.

Amb el procés de concentració parcel·lària aturat oficialment des de 1994, els nous terratinents comencen a cultivar grans extensions a la marjal, on promouen el cultiu de tarongers. I ho fan sense pagar cap tipus de compensació als legítims propietaris de les terres i beneficiant-se de les ajudes europees de la Política Agrícola Comú (PAC).

Per a solucionar esta situació, este mateix mes de gener el Consell ha aprovat un Decret que declara d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·lària en els termes municipals d’Oliva (La Marina Alta, Alacant) i Pego (La Safor, València) i amb el qual es reactiva esta actuació després de dos dècades. El decret, tal i com es va exposar en la taula redona organitzada per Atzaïla el passat dissabte, 27 de gener, s’ha aprovat sense informar prèviament als ajuntaments implicats, a la direcció del parc natural i a la junta rectora de la Marjal de Pego-Oliva. Però, a priori, és una bona notícia per a esta zona humida, especialment pel que respecta a la seua gestió.

Actualment, la Generalitat Valenciana és la segona entitat amb més terrenys en este parc natural, on ha adquirit terres per a la protecció de la Marjal de Pego-Oliva. Tanmateix, el caos administratiu generat per la interrompuda concentració parcel·lària dels 70’s dificulta en gran mesura la conservació i la gestió d’esta zona humida protegida. Ara, s’obri una gran oportunitat per a solucionar esta enrevessada situació.

Des d’Acció Ecologista-Agró apostem en primer lloc per adjudicar de nou les parcel·les als seus legítims propietaris. I, una vegada finalitzat este procés, que la Generalitat Valenciana impulse la permuta de terrenys públics en la zona agrícola de la marjal per les parcel·les privades de la zona de reserva, on considerem que s’hauria de restringir l’ús agrícola pel seu alt valor mediambiental.

Usos i centre de recepció de visitants del parc natural

A més a més del procés de concentració parcel·lària, durant la taula redona organitzada per Atzaïla es van analitzar dues qüestions més que afecten a la situació actual i a les perspectives de futur de la Marjal de Pego-Oliva: els usos i el centre de recepció de visitants del parc natural. Pel que respecta a este centre, existix una polèmica entre els ajuntaments de Pego i Oliva sobre la seua ubicació que, des d’AE-Agró, confiem que es resolga prompte amb un acord entre els dos consistoris i la Generalitat Valenciana.

I pel que respecta als usos del parc natural esperem que, amb la reactivació de la concentració parcel·lària, es puga gestionar correctament la marjal i s’impulsen aprofitaments sostenibles. Este és el cas, per exemple, del turisme de natura, un sector que de segur es beneficiarà amb el projecte de reintroducció de l’àguila pescadora (Pandion haliaetus) que AE-Agró lidera en este parc natural i en el del Montgó.

Des d’AE-Agró volem felicitar a Atzaïla per convocar la taula redona del passat dissabte, on els diferents ponents i el nombrós públic que va participar vam protagonitzar un més que interessant intercanvi d’opinions i idees sobre la situació actual i a les perspectives de futur de la Marjal de Pego-Oliva. Esperem que la resta d’activitats que Atzaïla organitzarà fins a març amb motiu de les jornades sobre este parc natural siguen igual de profitoses que la del passat dissabte.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Perquè ens oposem a la crema de la palla de l’arròs a l’Albufera

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles