Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Campanyes > Nova Cultura de l’Aigua > Enfront del Canvi Climàtic, acord social en defensa dels rius i (...)

Nova Cultura de l’Aigua

Enfront del Canvi Climàtic, acord social en defensa dels rius i l’aigua pública

Manifest estatal que compta amb el suport d’AE-Agró

dimecres 28 de març de 2018, per  AE-Agró

El passat 22 de març, vam commemorar el Dia Mundial de l’Aigua amb una protesta a les portes de Les Corts Valencianes per a exigir la defensa dels nostres rius i el caràcter públic de l’aigua. La concentració va ser convocada per la la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública, entitat en la qual participa Acció Ecologista-Agró. A continuació publiquem el manifest estatal "Enfront del Canvi Climàtic, acord social en defensa dels nostres rius i l’aigua pública". Este document compta amb el suport d’AE-Agró com a organització que forma part de la Xarxa Valenciana per l’Aigua Pública.

Un ampli conjunt d’organitzacions i entitats de la societat civil coincidim a constatar que ens trobem davant d’un moment realment decisiu per a recuperar i mantindre el bon estat de conservació dels nostres ecosistemes aquàtics, no sols per a complir amb la Directiva Marc de l’Aigua i resta de compromisos europeus en esta matèria, sinó per a adaptar-nos a la realitat que ens imposa el Canvi Climàtic, reduir la nostra vulnerabilitat enfront dels creixents riscos de sequeres i inundacions i garantir un ús sostenible de l’aigua, amb unes demandes adaptades als recursos realment disponibles. D’altra banda, afrontem pressions privatitzadores, tant pel que respecta a la mercantilització dels drets d’aigua com a la privatització dels serveis d’aigua i sanejament i inclús de la gestió del regadiu.

El creixement insostenible de les demandes hídriques, tant en el regadiu com en els usos urbans-industrials, constituïx actualment un dels principals problemes per a aconseguir un ús sostenible de l’aigua i el bon estat ecològic dels nostres ecosistemes.

El resultat final d’este enorme increment de les demandes deriva en la creació de problemes d’escassetat a causa sobretot de la mala gestió, de l’excés d’usos consumptius, de la generació d’expectatives i de les perspectives de negoci a través dels mercats d’aigües. Enfront d’esta escassetat construïda, es vénen aplicant fallides estratègies d’oferta, bàsicament embassaments i transvasaments. L’Estat espanyol és el quint del món amb nombre més gran de grans preses, més d’1.200, i el primer en quantitat de preses per habitant i quilòmetre quadrat. A pesar d’això, estes estratègies d’oferta seguixen sense resoldre el problema. Els nous embassaments tenen una utilitat decreixent i ocasionen importants impactes ambientals, culturals, patrimonials i socials. A més a més, els embassaments i transvasaments encoratgen l’increment de les demandes, de forma que lluny de resoldre el dèficit hídric moltes vegades l’agreugen.

A això cal afegir els progressius inputs corresponents a fertilitzants, plaguicides i un altre tipus de tractaments que empobrixen la biota del sòl i contribuïxen a l’augment de la contaminació de l’aigua, ja siga per vessament o per filtració.

Les polítiques de l’oferta també s’utilitzen per a evitar resoldre problemes de contaminació en aqüífers o rius. És habitual plantejar noves infraestructures davant de problemes de contaminació en comptes d’intentar resoldre eixos problemes.

Les estratègies d’oferta, basades en embassaments i transvasaments, així com l’excés de demandes hídriques, tant en regadiu com amb l’expansió dels nuclis urbans, i la contaminació difusa o puntual, estan ocasionant un greu deterioració dels ecosistemes. Esta deterioració es traduïx especialment en una reducció dràstica dels cabals circulants i la sobreexplotació massiva de les aigües subterrànies, responsables en gran manera del mal estat ecològic de bona part dels nostres rius, aqüífers, aigües de transició i zones humides. A pesar dels compromisos assumits per l’Estat espanyol per a complir amb les exigències de la Directiva Marc de l’Aigua, els plans hidrològics vigents reconeixen que el 43 % dels rius, zones humides i estuaris seguixen en mal estat, i que el 44% dels aqüífers no aconseguixen el bon estat.

L’anunciat Pacte Nacional per l’Aigua, basat a proposar d’una banda nous regadius, embassaments i transvasaments i, previsiblement, a encoratjar d’altra banda el mercadeig de l’aigua i la privatització de serveis urbans i agraris, no resol els problemes assenyalats ni té en compte els efectes del Canvi Climàtic, així com l’obligació de complir amb la normativa europea recuperant i mantenint el bon estat dels nostres rius, aqüífers i resta d’ecosistemes aquàtics. A més a més, el Pacte Nacional per l’Aigua s’està gestant sense una participació sincera i real de la societat civil, amb la que només es compta a títol informatiu i no participatiu, amb decisions prèviament preses o previst prendre sense el seu concurs.

D’altra banda, com a conseqüència de la crisi de les economies municipals, alguns ajuntaments han recorregut a concessionar els serveis d’aigua per a obtindre recursos a través de l’anomenat cànon concessional, augmentant en els últims anys el percentatge de poblacions amb gestió privada d’estos serveis. No obstant, l’experiència està mostrant que la privatització, en un context d’opacitat, absència de rendició de comptes i freqüent corrupció, conduïx a l’increment del preu de l’aigua sense que açò es traduïsca en una millora del servei ni en una inversió adequada en la renovació de les infraestructures, a l’augment dels impactes ambientals, a la pèrdua d’accés a l’aigua per motius socioeconòmics i a la desaparició de la participació en la presa de decisions per part de la ciutadania.

A tot l’anterior s’afegix que el Canvi Climàtic ens imposa un futur en el qual es reduirà dràsticament l’aigua disponible, i en el qual els cicles de sequera i les grans tempestats, amb les corresponents inundacions, seran cada vegada més freqüents i intensos, afectant d’una forma o una altra a totes les conques. Davant d’estes perspectives, urgix un gran acord social basat, d’una banda, en la recuperació dels nostres rius, zones humides, llacs i aqüífers, com un patrimoni ambiental públic que ha d’estar al servei de l’interés general, i d’altra banda, en la defensa de l’aigua com un bé públic, que ha de ser d’accés universal pel que respecta als serveis d’abastiment i sanejament, en tant que es tracta d’un dret humà, reconegut com tal per Nacions Unides.

En este context és urgent:

  • 1. Detindre la construcció de nous embassaments i transvasaments, inclosos els previstos en els plans hidrològics 2015-2021, així com revisar tots els transvasaments existents. Açò permetrà planificar l’ús i desenvolupament de cada territori de manera més sostenible i d’acord amb els recursos disponibles i les seues característiques, eliminant expectatives insostenibles a la llum del Canvi Climàtic i injustícies interterritorials.
  • 2. Detindre el creixement de les demandes, de forma que s’adapten a la reducció de cabals disponibles que imposa el Canvi Climàtic en curs, tant en consums urbans expansius com en demandes de regadiu, redimensionant la superfície regada i les demandes urbanes expansives. Es tracta en definitiva de passar de les estratègies d’oferta als nous enfocaments de gestió de la demanda que promou la Unió Europea, les úniques capaces de resoldre realment els problemes d’escassetat i aconseguir un ús sostenible de l’aigua i adaptat al Canvi Climàtic.
  • 3. Detindre els processos de deterioració, apropiació i sobreexplotació de rius i aqüífers, a fi de garantir la seua sostenibilitat i el bon estat ecològic de les aigües, al servei de l’interés general, respectant un règim de cabals ambientals adequat i la resta d’exigències de la Directiva Marc de l’Aigua, recuperant els aqüífers com les nostres principals reserves estratègiques en sequera i acabant amb el desgovern de les aigües subterrànies que suposa l’existència de centenars de milers de pous il·legals. En esta línia, i tenint en compte la recessió prevista de cabals amb el Canvi Climàtic, és necessària una revisió del sistema de concessions a la llum dels recursos realment existents i previstos, a fi de garantir les necessitats hídriques dels ecosistemes aquàtics. Igualment s’ha de garantir la qualitat de l’aigua enfront de la contaminació urbana i agrària (nitrats, fosfats i pesticides), reduint així la necessitat de noves captacions i infraestructures d’abastiment derivades de problemes de qualitat.
  • 4. S’ha d’incorporar a la normativa en el més alt nivell possible el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, per mitjà d’una adequada regulació que garantisca el nivell de prelació que li correspon i assegurar que este s’implemente. És necessari revertir els processos de mercantilització de l’aigua i de privatització dels nostres serveis d’abastiment i sanejament, per a recuperar-los com a serveis d’interés general, sota una gestió pública transparent i participativa. Entre altres mesures, és necessari acabar amb els cànons concessionals i derogar la "Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local", en defensa de l’autonomia municipal i en favor de l’aigua pública, així com revertir el creixent procés de mercantilització de l’aigua de reg, de privatització de la gestió del regadiu i d’acaparament d’aigües i de terres que trenquen qualsevol perspectiva d’equitat social.
  • 5. És imprescindible acabar amb la corrupció entorn de l’aigua, que creix al transformar l’aigua i els serveis d’abastiment i sanejament en grans negocis privats. Per a això és necessari promoure canvis institucionals per a una plena transparència en la gestió de l’aigua, incloent accés a les dades reals i actualitzats de consums, així com una participació ciutadana efectiva en un marc de democràcia deliberativa.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Concentració en defensa dels rius i per l’aigua pública

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?

Inici
Biodiversitat

Darrers articles

Darrers articles