Arrel de la web > Blocs > Desfeta Urbanística (2008-2009) > "El Tajo-Segura, clave para Alicante"
"El Tajo-Segura, clave para Alicante"
dimarts 29 de juliol de 2008, per
NOTÍCIES ALS MITJANS
Las Provincias: "El Tajo-Segura, clave para Alicante" (29.07.2008)
El País: "La patronal alicantina asegura que el trasvase Tajo-Segura es insustituible" (29.07.2008)
GRANS TRANSVASAMENTS AL SERVEI D’ UN MODEL ECONÒMIC INSOSTENIBLE
Així sembla doncs que, per a sobreviure a Alacant, fa falta que es perpetue el transvasament Tajo-Segura. Es a dir: les comarques alacantines han transformat secà en regadiu i han urbanitzat fins a un extrem insostenible pels propis recursos hídrics.
En aquestes estem, quan la Generalitat Valenciana continua aprovant PAI’s per tot el territori valencià, molts amb golf, que no tenen assegurada l’aigua, amb informes negatius de la Confederació Hidrològica del Xúquer:
Aprobados dos campos de golf en Castellón sin agua
El Consell aprueba el ’Manhattan’ de Cullera pese a contar con un informe hídrico negativo
Territorio aprueba el plan Porxinos con el informe negativo de la CHJ
El TSJ acuerda suspender el PAI de la Foya de Vilafamés por la falta de recursos hídricos
No passa res: si no hi ha aigua, els exigirem el transvasament de l’Ebre a catalans i aragonesos amb el crit: "Que no mos furten l’aigua!". Els valencians som experts en "pelotazons urbanístics" i discursos victimistes.
FUNDACIÓN AGUA Y PROGRESO
Recordem que la Fundación Agua y Progreso reivindica constantment el transvasament de l’Ebre. Els seus objectius:
La Fundación tiene como objeto potenciar y favorecer el desarrollo de un uso racional y solidario de los derechos relativos al agua, así como el impulso cívico e institucional en defensa de una política hídrica adecuada a las necesidades de la Comunidad Valenciana. En este sentido, son fines generales de la Fundación: La defensa y apoyo, bien directamente o a través de otras organizaciones, desde el ámbito social y participativo, de los derechos de los valencianos a un equilibrio hídrico nacional que los equipare con el resto de los ciudadanos.
Evidentment, no sembla que els objectius de la fundació i el discurs tinguen massa criteri. El transvasament de l’Ebre i la necessitat de perpetuar el Tajo-Segura poc tenen a veure amb "uso racional" de l’aigua i "equilibrio hídrico nacional que los equipare con el resto de los ciudadanos", ja que aquests transvasaments només fan falta a les zones on s’ha seguit una política hídrica totalment insostenible.
Si realment vullgueren aconseguir els seus objectius, la Fundación Agua y Progreso criticaria als mitjans i denunciaria a la Fiscalia cada volta que la Generalitat Valenciana aprova un PAI sense recursos hídrics disponibles o cada volta que es transforma una finca de secà en regadiu.
No sorpren que la Generalitat Valenciana, impulsora d’aquesta "fundació", subvencione aquesta entitat des de la seua creació en 2005. Alguns exemples:
2007 Levante-EMV: "Agua y Progreso prevé gastar el 80% de sus ingresos en personal y servicios profesionales":
"La entidad Agua y Progreso habrá pues duplicado su presupuesto en 2006. Inició su andadura en 2004 con una subvención de 60.000 euros y en 2005 logró unos ingresos de 803.869 euros. Los presupuestos de 2005, depositados en el registro, reflejan un gasto en personal idéntico al de 2006, aunque el gasto en servicios profesionales y encargos a terceros es menor (unos 400.000 euros). "
Evidentment, les subvencions a aquesta "fundació fantasma" de nova creació són molt superiors (per un factor de dos dígits) al que la Generalitat Valenciana atorga a Acció Ecologista-Agró, una entitat consolidada amb més de 1.000 associats que defensa el medi ambient al País Valencià des de principis dels ’80.
És difícil tindre massa confiança als informes i estudis que puga publicar aquesta fundació, ja que, per lo abans exposat, la independència no sembla ser una de les característiques de la "Fundación Agua y Progreso ".
La creació d’aquest tipus de fundacions a càrrec de partits polítics només té l’objectiu de manipular a la societat amb una falsa sensació d’independència política i de manca de militància, intentant donar-li credibilitat i caràcter científic a certes idees partidistes. En realitat, el que està fent la Generalitat Valenciana és utilitzar fons públics en defensar el seu ideari polític, malbaratant els impostos que paguem entre tots.
ADMINISTRACIONS, MITJANS DE COMUNICACIÓ, UNIVERSITATS I INVESTIGADORS AL SERVEI D’UN MODEL ECONÒMIC INSOSTENIBLE
Cal denunciar la connivència dels mitjans de comunicació, que publiquen notícies d’events organitzats per aquesta fundació com si fos una entitat independent de la Generalitat. Els articles periodístics es redacten com si la "Fundación Agua y Progreso" publicara articles "científics" i seriosos, quan la veritat és que només aporten opinions sesgades i informes dirigits en un sol sentit, per a donar suport a les administracions que els donen de menjar (amb diners de tothom).
Els "experts" universitaris, beneficiats amb diners de tothom, saben molt bé quin ha de ser el resultat a publicar (si és que volen repetir) i, així, només exploren una alternativa: un model econòmic insostenible, que soles pot ser executat gràcies als grans transvasaments.
Recordem que el profesor de la Universitat d’Alacant, Joaquín Melgarejo, va ser l’investigador responsable d’analitzar els impactes socioeconòmics del derogat PHN, aprovat per l’aleshores Govern d’Aznar i derogat només va canviar el govern en Març de 2004. Evidentment, alló no li sentaria massa bé... i continua amb el tema dels transvasaments... Curiosament, l’organisme financiador del programa d’investigació d’En Melgarejo sobre el PHN fou COEPA (Confederación de Empresarios de la Provincia de Alicante), màxims beneficiats del desenvolupament insostenible i els mateixos que, junt a la "Fundación Agua y Progreso ", li paguen per a glorificar el Tajo-Segura. Moltes coincidències...
ALTERNATIVA AL MODEL INSOSTENIBLE
Una alternativa llògica: si no hi ha prou aigua a la nostra terra, per qué no desfer el despropòsit? Declarar una moratòria urbanística, deixar de fer camps de golf, i reconvertir part del regadiu en secà? Evidentment, mai s’haurien d’haver aprovat certs desenvolupaments. La fundació i el profesor universitari reivindiquen el valor econòmic dels cultius valencians: On s’amaguen quan hi ha que alegar contra els desenvolupaments urbanístics que s’emporten per davant tota eixa riquessa?
En tot cas, l’objectiu comú en tota aquesta trama és omplir-se les butxaques amb diners públics, creant tensió i conflicte amb els nostres veïns, mai replantejar-se el model especulatiu i insostenible.
Aquesta estratègia de marketing funciona però només és una ilúsió. Citant a John Fitzgerald Kennedy:
"Es pot enganyar a alguns tot el temps i es pot enganyar a pocs durant molt de temps, però és impossible enganyar a tots tot el temps"
Las Provincias: "El Tajo-Segura, clave para Alicante" (29.07.2008)
El 56% de la población y el 62% de los regadíos alicantinos dependen por completo del agua del Tajo-Segura para sobrevivir
El trasvase sustenta el 62% del regadío provincial, cuya superficie tiene un valor económico bruto de 328,2 millones de euros, a pesar de que las restricciones de los últimos años han hecho desaparecer 17.320 hectáreas ante la imposibilidad de regarlas
este sector sufre una injusta minusvaloración por la creencia de que su peso económico y social es escaso. Nada más lejos de la realidad
El análisis de la mano de obra y la superficie cultivada revela que los 51.325 trabajadores que requiere esta actividad superan las cifras oficiales de población activa del sector
la agricultura ha sido el motor para que la mitad sur de Alicante haya pasado en el último medio siglo de ser emisora de mano de obra a disfrutar de un ciclo de crecimiento vegetativo positivo gracias a la llegada de inmigrantes, que en estos municipios suponen el 25% del censo
Col·lectiu d’AE-Agró La Plana
Tornar
© 2004-2013
