Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Col·lectius > La Costera > Noticias > El veïnat de la Costera es mobilitza contra un abocador privat

Directa

El veïnat de la Costera es mobilitza contra un abocador privat

dilluns 5 de novembre de 2018, per  AE-Agró

El veïnat de diversos pobles de la comarca de la Costera, així com alguns col·lectius ecologistes, s’han estat mobilitzant des de setembre contra la instal·lació d’un abocador i d’una planta de tractament de residus industrials entre els seus termes municipals. La instal·lació pot comportar la contaminació aqüífera i fluvial que, a la vegada, afectaria la salut pública i l’agricultura. Tot i això, la Generalitat ja ha admès a tràmit la Declaració d’Interés Comunitari (DIC) presentada per l’empresa Servicios Ambientales de Valencia SL, encara que en aquest procés s’han detectat diverses irregularitats.

octubre 31, 2018

Ester Fayos | @EsterFayos
Ximo Colomina | @Indarrean
Fotos de María Pérez

Al terme municipal de Barxeta, entre el Genovés i Llocnou d’en Fenollet, s’acumulen les aigües de l’aqüífer que durant segles ha proveït d’aigua a aquests pobles de la comarca de la Costera. Malgrat el seu valor ecològic i la seua importància històrica –vigent encara, ja que circulen aigües que desemboquen al riu Xúquer i reguen molts dels cultius de la zona–, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha admès a tràmit la sol·licitud de Declaració d’Interés Comunitari (DIC) promoguda per l’empresa privada Servicios Medioambientales de Valencia SL, amb l’objectiu de crear un abocador i una planta de tractament de residus industrials entre el Tossal Negre i les elevacions de terreny de la Lloma de l’Atmeler i la Lloma de la Tòrtora.

El veïnat de Barxeta, Genovés i Llocnou d’en Fenollet, així com d’altres pobles de la comarca, s’han estat mobilitzant des de setembre contra la construcció d’aquestes instal·lacions pels efectes nocius per a la salut i el medi ambient que poden arribar a provocar. I és que, segons afirmen, la construcció d’aquesta planta d’eliminació i valoració de residus rebria anualment unes 40.000 tones de residus provinents de les indústries de València durant els 30 anys de vida útil previstos. Segons Miguel Bixquert, membre de la Plataforma contra l’Abocador de Barxeta (PCAB), aquest termini es podria allargar, ja que són projectes que generen “grans interessos econòmics”.

Malgrat que l’empresa incideix en què els residus no són tòxics, el guia de natura i membre de l’Associació ecologista Massís del Buscarró, Lluís Seguí, denuncia que les deixalles que s’abocaran seran de tipus industrial, per tant, estaran formades per dissolvents, olis i metalls pesants com el mercuri. “Són molt més perjudicials que, per exemple, les aigües fecals que normalment danyen el nostre sòl”, explica. Així mateix, a l’informe presentat per Servicios Medioambientales de Valencia SL s’indica que també s’abocaran residus de les plantes tèrmiques que creen energia elèctrica a partir del carbó, residus de construcció i, fins i tot, la terra excavada de sòls contaminats.

En conseqüència, la colmatació d’aquests materials en una zona permeable sota la qual s’emmagatzema aigua “comportaria una problemàtica molt greu de contaminació aqüífera”, adverteix. Els residus acumulats durant anys s’acabarien filtrant a través dels porus del terreny fins a arribar a l’aqüífer, l’aigua del qual es troba connectada amb els barrancs limítrofs i el riu Barxeta, el llit del qual està protegit. Aquest desemboca a l’Albaida i, per últim, al riu Xúquer, que alimenta els aqüífers de les comarques de la Ribera Alta i Baixa. “La cadena de contaminació seria consecutiva. Arribaria fins a la mar i també podria afectar l’Albufera de València”, matisa Seguí.

El riu Barxeta abasta 80.144 hectàrees i es caracteritza per tenir un curs d’aigua permanent durant tot l’any. Es tracta, doncs, d’una zona d’alt valor natural, paisatgístic i patrimonial en què creixen espècies catalogades com a protegides, com el gripau comú, la granota comú, el llangardaix ocel·lat, la colobra bastarda i la tortuga d’aigua, segons l’estudi d’impacte ambiental realitzat per l’Ajuntament de la localitat.

Una cadena de contaminació per a la salut i l’agricultura

Les aigües subterrànies dels aqüífers i la comunitat de fauna i flora que habita els ecosistemes fluvials no serien les úniques perjudicades. Segons Seguí, al mateix nivell de terreny en què es vol instal·lar l’abocador es troben també els pous que alimenten d’aigua potable a molts pobles de la Costera i la Vall d’Albaida com ara Barxeta, Llocnou d’en Fenollet, Quatretonda, Benigànim o Xàtiva. Un fet que, des del punt de vista sanitari, perjudicaria la salut de les persones, ja que moltes de les substàncies que componen els metalls pesants que es filtrarien a l’aigua “són cancerígenes”.

La contaminació dels aqüífers, per efecte dominó, també perjudicaria l’agricultura de la comarca. “A través del reg, les plantes absorbeixen els contaminants que ja s’han filtrat a l’aigua i, en conseqüència, també ho faran els fruits que mengem”, recorda Seguí, per a qui, amb la construcció de l’abocador, tot el paratge natural quedaria anul·lat i seria una ruïna des del punt de vista mediambiental i de salut pública.

Una altra de les problemàtiques que afectaria “sobretot als municipis de Genovés i Xàtiva”, segons afirmen, és la circulació dels camions de residus. Es preveu que cada dia creuen les carretes d’aquests dos municipis uns 60 vehicles per traslladar les deixalles a l’abocador. Això comportaria l’emissió d’una gran quantitat de CO2 i de gasos d’efecte hivernacle que provocaria una gran contaminació atmosfèrica.

Ecologistes denuncien irregularitats administratives

Ecologistes en Acció ja ha presentat un recurs contra l’admissió a tràmit de la Declaració d’Interés Comunitari presentada per l’empresa. Segons denuncien al recurs, al qual ha tingut accés la Directa, l’admissió a tràmit d’una DIC per instal·lar una planta de tractament de residus i un abocador ha de sotmetre’s prèviament a una avaluació ambiental, la qual no s’ha fet. Per tant, “no consta del preceptiu Estudi d’Impacte Ambiental que exigeix la llei 21/2013 d’avaluació ambiental”. La llei també estableix que l’estudi ambiental ha de precedir a l’aprovació de l’abocador i que, en cas contrari, cap aprovació tindria validesa.

Una altra de les irregularitats que ha denunciat Ecologistes en Acció és la inaccessibilitat pública de la documentació presentada per a la DIC. Tot i que la llei estableix que qualsevol persona puga examinar l’expedient per presentar al·legacions i obtindre una resposta de l’Administració, la Declaració “no es va fer pública”, detalla María Pérez, membre de la plataforma contra l’abocador. Per últim, la sol·licitud de Declaració d’Interés Comunitari tampoc compta amb l’anomenat “peu de recurs”, mitjançant el qual s’informa la ciutadania o interessades “d’una actuació administrativa i de les possibilitats que li ofereix la normativa vigent de poder oposar-se a la mateixa a través de les vies administratives”, indica el recurs.

Veu unànime contra l’abocador

Els ajuntaments de Barxeta, Genovés i Llocnou d’en Fenollet, el Consorci de Residus (COR), Ecologistes en Acció i el col·lectiu comarcal Acció Ecologista-Agró també han manifestat el seu rebuig a l’abocador al·legant, sobretot, la contaminació medi ambiental que suposaria, a més de destacar que més del 90% de la població de la zona viu de l’agricultura i un 10% d’aquesta ja s’ha consolidat com a cultiu ecològic.

En concret, Acció Ecologista-Agró reivindica que el tractament de qualsevol mena de residu s’ha de realitzar prop del seu punt d’origen. Per això, considera que Barxeta “no és el lloc idoni per a aquest abocador”. També lamenta que les deixalles del món urbà s’hagen de traslladar a l’entorn rural, ja que, d’aquesta manera, “la zona urbana mai no prendrà consciència de la problemàtica dels residus”. A més a més, ja s’han recollit 2.500 signatures contra la instal·lació.

Per ara, el veïnat de la comarca de la Costera ha d’esperar que Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori els done una resposta sobre l’admissió a tràmit de la DIC presentada per l’empresa. Encara que, per a la plataforma l’única solució viable és que “la societat intente arribar al residu zero” i evitar així aquests tipus de problemàtiques.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : El reportatge en Directa

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?