Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Comissions > Forestal > El fracàs del LIFE+Ecoglauca Ergon

Comissió Forestal

El fracàs del LIFE+Ecoglauca Ergon

Este deficient i opac projecte estava impulsat per AMUFOR i la PFV

dimarts 20 de novembre de 2018, per  AE-Agró

La Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró vol donar a conéixer que l’any passat Europa va rescindir anticipadament un projecte LIFE, promogut pels dirigents de la Plataforma Forestal Valenciana (PFV) i d’AMUFOR (Associació de Municipis Forestals) per la baixa qualitat dels informes presentats i múltiples deficiències detectades i no corregides. Este fracàs ha estat silenciat i no s’ha difós als mitjans de comunicació, malgrat les greus conseqüències que implica. Ara Europa reclama als promotors del LIFE+Ecoglauca Ergon la devolució dels diners avançats. I els promotors ho reclamen als set ajuntaments presumptament beneficiaris.

Els promotors del LIFE+Ecoglauca Ergon eren l’alcalde d’Énguera, responsable administratiu i financer del projecte i actual president d’AMUFOR (Associació de Municipis Forestals), i Fernando Pradells, president de la Plataforma Forestal Valenciana (PFV) i director tècnic del projecte rebutjat. Cal recordar que les dues entitats mencionades tenen la seua seu oficial al municipi d’Énguera, ubicat a la comarca de La Canal de Navarrés. Qui més s’han beneficiat d’este lamentable projecte (en realitat, semblen ser els únics) han sigut unes poques empreses d’assistència tècnica, que han cobrat per redactar uns informes de tan pèssima qualitat que han estat la principal causa de la rescissió del LIFE per part de la Comissió Europea (CE).

És dona el cas que les empreses beneficiàries estan relacionades amb els promotors. Una de les principals és IN4WOOD, el representant de la qual sembla ser José Vicente Oliver, primer president de la PFV. Concretament, ho va ser des de la seua fundació fins gener de 2018, quan va ser substituït per Fernando Pradells. Oliver també va ser el responsable científic del III Congrés Forestal de la PFV, organitzat per esta entitat i AMUFOR i celebrat fa poc al municipi de Calp, amb el patrocini de l’ajuntament d’esta localitat de La Marina Alta i la Diputació d’Alacant.

A més a més d’Énguera, els ajuntaments que han format part del LIFE+Ecoglauca, iniciat abans de les eleccions autonòmiques i municipals de 2015, que va originar canvis polítics en molts dels municipis afectats, eren Bolbait, Llanera de Ranes, Navarrés, Fontanars, Castelló de la Ribera i Genovés. Molts dels actuals alcaldes han “heretat” la situació dels seus antecessors en els càrrecs, generalment de diferent adscripció política, capitanejats per l’alcalde d’Énguera qui, curiosament, ha heretat també el càrrec de president d’AMUFOR, malgrat haver canviat el color polític d’este ajuntament, abans presidit per Santiago Arévalo (PPCV) i ara per Óscar Martínez (PSPV-PSOE). El qui no ha canviat és l’enginyer forestal i tècnic municipal del mateix ajuntament, Fernando Pradells, que era i és el gerent d’AMUFOR i ara, des de fa poc, també és el president de la PFV.

Malgrat no haver rebut cap benefici palpable d’este extravagant LIFE, els ajuntaments embarcats durant la legislatura anterior hauran de pagar ara per les errades, mancances i defectes d’un projecte que han heretat, els agradara o no. El LIFE rebutjat per Europa l’11 de març de 2017 té un llarg i tortuós recorregut. Es va encetar en 2011, amb socis que no coincidixen del tot amb els actuals (eren els alcaldes d’Énguera i Fontanars i tres empreses diferents de les que actualment han rebut contractes del consorci d’ajuntaments). Inicialment el projecte original contemplava la plantació d’una espècie considerada com exòtica i invasora, la Nicotiana glauca, d’on deriva el nom del LIFE. Este projecte devia acabar en maig de 2015, coincidint quasi exactament amb el dia de les eleccions autonòmiques i municipals. Però, va tindre uns greus problemes que van obligar a modificar-lo ja en 2012 (l’altra opció era liquidar el projecte en aquell moment).

Els promotors, aleshores, van demanar a Europa fer una modificació mantenint els objectius generals, però introduint canvis substancials, cosa que Europa va acceptar. Ara ja no es plantaria Nicotiana glauca, sinó altres quatre espècies exòtiques, també invasores algunes d’elles. Amb les modificacions, les empreses originals desapareixen i són substituïdes per cinc nous ajuntaments com a socis, però mantenint sempre la direcció de l’alcalde d’Énguera i de Fernando Pradells. Després d’un procés llarg i complex d’adaptació i modificació del projecte inicial, en 2014 la CE accepta el nou projecte modificat i també prorrogar-lo fins a finals de 2017. El nou projecte manté els mateixos objectius generals, tremendament ambiciosos i difícils de demostrar. Per exemple, lluitar contra el Canvi Climàtic i contra la desertificació mitjançant la plantació d’espècies arbòries exòtiques de creixement ràpid, així com la promoció de les energies alternatives (ús de biomassa) i la contribució al desenvolupament rural de les terres d’interior.

Resulta molt difícil de complir estes elevades expectatives plantant arbres en unes poques parcel·les i obtindre resultats en uns quatre anys, com les autoritats europees ja advertien. Per això, els demanaven la màxima concreció i subjecció als objectius presentats. I l’obligació de demostrar de manera clara la consecució de l’èxit buscat. Semblava com la publicitat d’eixos medicaments que ho curen tot i, a més a més, són barats i de bon sabor. Al final, Europa es va comprometre a finançar aproximadament el 48% del projecte total, quasi 1,4 milions d’euros, i a facilitar el primer pagament de la seua part, aproximadament un terç del total. La resta estava previst pagar-la en dues entregues més a meitat i al final del període marcat. El consorci d’ajuntaments, al seu torn, havia de pagar el 52% restant. Amb els diners rebuts de la CE i els que aportaven els ajuntaments s’havia de fer front a despeses de materials, personal i el cost de l’assessorament d’empreses especialitzades, que s’emportaven la major part de les inversions.

Quan en 2015 Europa havia de pagar la segona part de la seua aportació, després de rebre el segon informe del projecte, les coses es compliquen per al LIFE+Ecoglauca. Europa manifesta que no pensa pagar si no es solucionen els greus problemes detectats des del primer moment i que no sembla que puguen remeiar-se. Ja d’entrada destaquen la baixa qualitat científica i tècnica dels informes presentats i un llistat d’unes dotze deficiències considerades importants. Els promotors contesten explicant que presentaran novament un informe rectificat i millorat i adjunten, a més a més, uns escrits de quatre universitats europees que vénen a defensar les seues actuacions i la metodologia emprada.

Es dóna el fet que un dels informes és de la Universitat Politècnica de València (UPV). Concretament del professor Eduardo Rojas Briales, persona molt lligada als promotors del projecte i a José Vicente Oliver, de l’empresa IN4WOOD (una de les principals beneficiàries d’este LIFE) i també professor de la UPV. Dels altres professors que avalen la metodologia, un d’ells és Stergios Adamopoulos, de la Universitat de Växjö (Suècia) i que té publicacions conjuntes amb Oliver. L’altre és José Antonio Bonet, de la Universitat de Lleida, el qual figurava, junt amb Fernando Pradells, en l’equip de la candidatura d’Eduardo Rojas per a la presidència del Col·legi Oficial d’Enginyers de Monts (COIM) de l’Estat espanyol, candidatura que va resultar guanyadora en 2016. Cal recordar que el prestigiós professor Rojas ha estat, des del primer moment, molt relacionat amb la PFV i ha tingut un paper destacat en tots els congressos organitzats per esta entitat i en altres actes, projectes i articles de premsa d’esta plataforma.

En el projecte LIFE+Ecoglauca encara apareixen altres relacions curioses entre promotors, beneficiaris i experts consultats per ells mateixos i que justifiquen part de les actuacions. Per exemple, dels deu experts consultats per l’empresa IN4WOOD (la d’Oliver) per a triar les espècies d’arbres més escaients per a plantar en les experiències de camp, almenys nou tenen relació amb els promotors i/o beneficiaris. Resulten ser el mateix Oliver, Pradells, altres tres que representen a empreses que van presentar ofertes per a l’adjudicació dels serveis d’assessoria tècnica per part dels ajuntaments del consorci i altres quatre tenen publicacions conjuntes amb Oliver o Rojas. O siga, de deu persones, nou estan directament relacionades amb els promotors, beneficiaris o defensors del projecte, que al seu torn estan tots relacionats. La Comissió Forestal d’Acció Ecologista-Agró, indagant per Internet, ha trobat altres curioses relacions entre els representants de les empreses que es presenten a les adjudicacions de les assessories tècniques, entre elles i amb els promotors i avaladors científics, que haurem d’estudiar més a fons i comprovar.

Davant la mala qualitat dels informes presentats i les diferents deficiències detectades per la CE i altres coincidències difícils d’explicar, i del fet que Europa haja decidit rescindir este projecte LIFE i reclamar els diners invertits al final d’un llarg procés d’advertències i deficiències no corregides, la Comissió Forestal d’AE-Agró ha decidit demanar als promotors del projecte informació sobre estos temes. Considerem que resulta molt greu que projectes presentats pels dirigents de la PFV i d’AMUFOR siguen de tan mala qualitat que la CE es veja obligada a trencar-los i a reclamar els diners avançats, cosa que danya la imatge del País Valencià i les seues institucions, universitats i empreses, en relació a un tema tan important com són els fons europeus adreçats a medi ambient i desenvolupament rural, que tan necessaris són per a obtindre recursos econòmics i suport per a dur endavant millores ambientals i socials en el medi rural.

Al mateix temps, considerem també molt lamentable que els ajuntaments participants (quasi tots membres d’AMUFOR, que al seu torn és un dels components més importants de la PFV), en comptes de beneficis, obtinguen perjudicis i deutes, i que molts dels participants en el projecte fallit estiguen relacionats entre ells de manera fosca i preocupant. Esta mena de projectes deficients i rebutjats, en comptes d’ajudar als ajuntaments rurals, els perjudica i alça ombres i interrogants en relació a les persones que lideren associacions i plataformes que pretenen conservar el medi ambient i lluitar per un desenvolupament rural i que resulten tindre moltes relacions creuades entre entitats promotores, empreses beneficiàries i avaladors científics de projectes europeus com este. Per este motiu, la Comissió Forestal d’AE-Agró ha posat els fets en coneixement de tots els grups polítics valencians representats a Les Corts i els anima a esbrinar el que ha passat. També posarem els fets en coneixement d’altres institucions i estudiarem la possibilitat d’emprendre altes iniciatives de caràcter legal o administratiu per a aclarir tots els aspectes d’este cas i les seues repercussions i conseqüències.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Apostem pel pagament dels serveis ambientals que oferixen els boscos

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?