Voluntaris compromesos pel medi ambient

Arrel de la web > Col·lectius > València en Bici > La bici com a ostatge del trànsit

València en Bici

La bici com a ostatge del trànsit

No són les infraestructures de la mobilitat sostenible les que han d’avaluar-se, sinó que és el trànsit el que ha de ser avaluat i supeditar-se a elles

dimarts 5 de febrer de 2019, per  AE-Agró

Una vegada més durant esta legislatura, el Ple de l’Ajuntament de València del passat 31 de gener va tindre com a ostatge a la bici. Mai en la història d’esta ciutat s’han fet tantes coses a favor de la mobilitat sostenible: inversions en l’EMT, protecció del carril bus-taxi, la pacificació de Ciutat Vella, la posada en valor d’algunes places de barri fins ara convertides en garatges a l’aire lliure, carrils bici en la calçada, rectes i en les vies on veritablement fan falta… I mai en la història del Cap i Casal s’havien vilipendiat tant estes mesures preses per a fer més sostenible la mobilitat de la ciutat.

Des de València en Bici-Acció Ecologista Agró, col·lectiu que fa 29 anys que lluita per a aconseguir una xarxa de carrils bici seriosa i eficient i que estem farts de denunciar la contaminació, el soroll i molts altres problemes derivats de l’abús de l’ús de l’automòbil a les ciutats, vam haver de sentir de boca de Fernando Giner (Ciutadans) i Alberto Mendoza (PP) vertaderes perles de summa hipocresia en el passat Ple de l’Ajuntament de València. Per exemple, Mendoza, en referència l’ordenança de mobilitat aprovada eixe mateix dia, li va dir al regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi (Compromís), “es una ordenanza que han regalado a las asociaciones que le hacen el trabajo sucio en las redes sociales”.

Els conservadors també van acusar el govern de Joan Ribó (Compromís) de no comptar amb ningú a l’hora d’implementar lespolítiques de mobilitat. I és cert en part. Amb ells no han comptat per a res. Però, sí amb una gran part de la societat civil organitzada i no solament amb les associacions que suposadament li fan “el trabajo sucio”. Ens bull la sang al sentir a estos senyors quan parlen de falta de participació. Especialment al PP, que en 24 anys de govern mai va fer cap procés participatiu de cap classe per a decidir res en esta ciutat. I ens bull encara més la sang quan parlen de defensar la mobilitat sostenible i no fan més que criticar-la perquè “molesta al trànsit”.

Però, pitjor encara és veure a periòdics suposadament progressistes i partits com el PSPV-PSOE criticant els nous carrils-bici. La jugada del PSPV de presentar una moció alternativa a la del PP però en la mateixa línia, deixant a l’alcalde en dubte, va ser vergonyosa. Només les anades i vingudes en els corredors van salvar la unitat de vot i es va acabar per aprovar una moció consensuada entre els tres partits del govern. Es va deixar a un costat això de “complementar o modificar aquells carrils bici que puguen suposar problemes per als veïns” per “avaluar les infraestructures”.

Però, siguem seriosos, amb “els problemes per als veïns” a què es referix el PSPV? Als “problemes” que dicten des de fa un mes els mitjans d’adoctrinament massiu? Al semblar d’un, dos o 100 si volen, ens és igual, que s’alcen un dia de mal peu i veuen que no poden aparcar en doble fila o contaminar a gust i decidixen que el carril bici molesta? I si demà s’alça un veí i com li molesten els cotxes i no vol respirar vertader verí (que és cert) se’n va a plorar al partit polític de torn perquè tanque el carrer on viu als cotxes? Seria lògic, la veritat. I no perquè li moleste al veí en qüestió, sinó perquè hi ha estudis que avalen que eixa molèstia que patix causa problemes en la salut i el medi ambient. I això sí, senyors i senyores, està reconegut en la Constitució com un dret fonamental.

La moció del PSPV va ser un autèntic paperot, per a acontentar no se sap a qui encara. Si s’està per la mobilitat sostenible, perquè es vol acabar amb el mal costum de la gent de desplaçar-se al centre de la ciutat en un vehicle que contamina, fa soroll, provoca perill, ocupa molt espai i en el qual només viatja una persona, és a dir per a acabar amb el mal ús del cotxe i aconseguir que tots i totes estiguem més a gust a la ciutat on vivim, llavors estiguem de debò i apliquem l’única política que ha funcionat en el món per a implementar-la: la del pal i la carlota.

I eixa política consistix a afavorir sense embuts a aquells i aquelles que no produïxen o minimitzen en molt els efectes negatius dels seus desplaçaments. I també a posar traves a aquells i aquelles que s’obstinen (excepte honroses excepcions justificades) a continuar movent-se en un cotxe per a recórrer quatre quilòmetres en el centre d’una ciutat on vivim i respirem molta gent. El trànsit que tant valoren en Ciutadans seria llavors molt més fluid perquè d’esta manera només aquells que de debò ho necessiten (càrrega i descàrrega, comercials i altres activitats que requerixen l’automòbil) s’animarien a usar el cotxe.

La moció finalment aprovada va salvar al govern elegit en les urnes i suposem que també als carrils bici, perquè la realitat és que no molesten més que a alguns interessos. Però, no deixa de ser un parany dialèctic, perquè què és el que cal avaluar? La conveniència de la mobilitat sostenible? És absurd. No han de ser les infraestructures per als mitjans sostenibles les que han de ser posades en el punt de mira en funció de les necessitats del trànsit sinó a l’inrevés. És el trànsit el que ha d’estar supeditat al correcte funcionament de les infraestructures ciclistes. Si cal avaluar alguna cosa, és just el contrari del que pretén el PSPV i la dreta política i mediàtica d’esta ciutat.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ


Veure en línia : Sobre ciclocarrers i carrers de doble sentit ciclista

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n’esteu, escriviu a continuació l’identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d’ inscriure’s.

Connexióinscriure’scontrasenya oblidada?