Arrel de la web > Documents > Al·legacions i Denúncies > Sol·licitem a Conselleria que modifique l’Ordre de caça (...)
Escrit a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge
Sol·licitem a Conselleria que modifique l’Ordre de caça 2008-2009
Després de prohibir la caça de fotja comuna a Castelló, València i Pego des de 2004 per la precupant situació de l’espècie, s’alça la prohibició per a la temporada 2008-2009
divendres 12 de setembre de 2008, per
Com indiquen el Pla d’ Acció Internacional per a la fotja banyuda (en perill d’extinció), el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades i la pròpia web de la Conselleria, resulta impossible diferenciar la fotja comuna de la fotja banyuda mentres es caça. Considerem que en aquells paratges on la densitat relativa de fotja banyuda siga major, la probabilitat d’abatre aquesta espècie és molt elevada.
Resulta inexplicable que, per una banda, s’estiga invertint diners públics al programa de cria en captivitat de l’espècie i que, per l’altra, s’aprove una ordre de caça que fica en perill la recuperació de la població silvestre de fotja banyuda.
normal’>A LA
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AIGUA, URBANISME I HABITATGE
normal’>
Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge (d’ara endavant “Conselleria”), per la
qual es regulen les vedes de caça per a la temporada 2008-2009 [2008-9092]
(d’ara endavant “Ordre 2008”)
CA’>En Enric Amer Blanch, amb DNI
núm. 19076351-J, en representació d’Acció Ecologista-Agró, amb domicili a efectes
de notificacions al carrer Sant Josep, 11-b, de Port de Sagunt 46520, davant
aquesta Administració compareix i, com millor procedisca en Dret
text-autospace:none’> CA’>1.
L’Ordre
2008 estableix a l’article 4 “Especies susceptibles
d’aprofitament”, apartat 5 “Condicions que s’han de complir en la
caça de fotja comuna”:
caça de fotja comuna als vedats de caça de les províncies de Castelló, València
i terme municipal de Pego a Alacant podrà practicar-se des del 16 de Novembre
fins al 6 de Gener amb una quota per caçador i dia de dues peces. A la resta de
la província d’Alacant es caçarà segons les resolucions del calendari de
tirades que s’aprove en cada vedat” CA’>;
text-autospace:none’> CA’>2.
L’Ordre
2008 no estableix cap període de participació pública
indicant que “aquesta ordre entra en vigor l’endemà de la publicació en el
Diari Oficial de la Comunitat Valenciana”, el 23 de Juliol de 2008;
text-autospace:none’> CA’>3.
Acció
Ecologista-Agró està
legitimada, al complir els requisits previstos a l’article 23 de la Llei 27/2006,
en tant que persona jurídica sense ànim de lucre, que te entre els fins la
protecció del medi ambient en general, constituïda fa més de dos anys i amb
àmbit d’actuació a la Comunitat Valenciana;
text-autospace:none’> CA’>4.
Malgrat
l’absència d’invitació a la participació pública de l’Ordre 2008,
de conformitat amb l’anterior punt, i d’acord amb l’article 2, apartat 3,
lletres a, b, c i articles 3, 10 i correlatius de la LLEI 27/2006, de 18
de Juliol, per la que es regulen els drets d’accés a la informació, de
participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient,
comuniquem els següents:
font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:
ES;mso-bidi-language:AR-SA’>
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>1.
L’ordre
de caça de 2004-2005 estableix que “a efectes de contrarestar la
tendència negativa quant a efectius de fotja a la Comunitat Valenciana es
prohibeix la seua caça durant aquesta temporada”;
Les
darreres ordres de caça de 2005-2006, 2006-2007 i 2007-2008
estableixen que “es prohibeix la caça de fotja comuna a les províncies de
Castelló, València i terme municipal de Pego a Alacant”;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>2.
Mediterráneo (22 de Juliol de 2005), amb títol “La Conselleria
prohíbe la caza de focha común en Castellón”
"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[1], l’aleshores conseller
de Territori i Habitatge, Rafael Blasco, declara que la mesura té com a
objectiu “proteger una especie que históricamente se ha encontrado en los
humedales valencianos, pero que en los últimos años sus poblaciones han
descendido considerablemente”;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>3.
Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada style=’mso-ansi-language:CA’> inclou a la fotja banyuda (Fulica
cristata) com a espècie en perill d’extinció; bold’>
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>4.
La Conselleria
està executant un programa de cria en captivitat i soltes
controlades d’exemplars de fotja banyuda en paratges adients (p.e. Marjal
dels Moros, Albufera de València, Marjal d’Almenara). Aquest programa va
rebre el suport inicial d’un projecte LIFE (1999-2001);
Al
propi lloc web del programa de conservació href="#_ftn2" name="_ftnref2" title="">
"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA’>[2]
de la Conselleria es pot llegir:
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
i.
“Amenazas
actuales (...) La Focha Cornuda es muy vulnerable a la caza por ser una
especie prácticamente indistinguible de la Focha Común, una especie
cinegética muy popular. Como quedan pocos ejemplares, cualquier baja es una
pérdida muy importante para la conservación de la especie”;
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
ii.
“Acciones
para la conservacion (...) Aplicar restricciones de la caza de la Focha
Común en los humedales donde se encuentre regularmente la Focha Cornuda”;
Diverses
activament al projecte mitjançant la normal’>comunicació d’observacions de fotja banyuda bold’> (recuperacions de codis de collar);
restauració dels hàbitats de la Marjal d’Almenara i la Marjal dels Moros amb
En especial, hem col·laborat a la plantació de Myriophillum sp., un
macròfit beneficiós per dos motius:
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>5.
"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA’>[3]
Aquest
pla, redactat per Birdlife International per a la Comissió Europea (1999),
estableix que la restricció de la cacera de fotja comuna (Fulica atra)
en aquells paratges on s’observe regularment fotja banyuda és una
prioritat alta per a la conservació d’aquesta darrera espècie [sumari i 2.4.3];
El
pla indica que la caça és un problema per a la conservació de la fotja
banyuda;
El
pla indica que resulta pràcticament impossible diferenciar la fotja comuna
de la fotja banyuda quan s’està caçant [2.4.3 i 4.1];
Per a
evitar la caça de fotja banyuda, el pla suggereix les següents accions
[2.4]:
none;mso-list:l16 level1 lfo22;tab-stops:list 45.0pt;mso-layout-grid-align:
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>
i.
Cercar
una gradual disminució de la caça als paratges on es registren
observacions de fotja banyuda, també en zones on es registra un gran nombre
d’exemplars de fotja comuna, per a evitar la caça accidental de fotja banyuda
[2.4.1];
none;mso-list:l16 level1 lfo22;tab-stops:list 45.0pt;mso-layout-grid-align:
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>
ii.
Incrementar
el nombre de guardes als
paratges principals i la quantia de les sancions derivades d’infraccions
[2.4.2];
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
iii.
Quan
no es puga prohibir la caça, disminuir la incidència de fotges banyudes
abatudes, mitjançant programes d’educació de caçadors, restringint el
nombre de caçadors i prohibint la caça de fotja comuna [2.4.3];
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>6.
document indica que la caça il·legal és la principal amenaça de la fotja
banyuda, ja que l’autorització de la caça de fotja comuna duu a que alguns exemplars
de fotja banyuda siguen abatuts. Concretament, en 1987 es varen caçar
almenys 5 exemplars de fotja banyuda al Parc de Doñana. En conseqüència, es
recomana la prohibició de la caça a l’entorn de Doñana;
font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:
ES;mso-bidi-language:AR-SA’>
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>7.
Valenciana bold’>(nombre d’exemplars)
| text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA’>Fotja banyuda style=’font-size:10.0pt;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>(exemplars) | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>2006 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>2008 |
| text-autospace:none’> bold’>Cabanes-Torreblanca | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 |
| text-autospace:none’> bold’>Goles del Millars | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 |
| text-autospace:none’> bold’>Marjal d’Almenara | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>1 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>6 |
| text-autospace:none’> bold’>Marjal dels Moros | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>? | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>6 |
| text-autospace:none’> bold’>P.N. de l’Albufera | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>? | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>8 |
| text-autospace:none’> bold’>Marjal de Xeresa-Xeraco | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>? | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>4 |
| text-autospace:none’> bold’>Marjal de Pego-Oliva | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>? | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>2 |
| text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA’>Total | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>? | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>26 |
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>8.
| text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA’>Fotja banyuda style=’font-size:10.0pt;mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>(parelles) | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>2006 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>2007 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>2008 |
| text-autospace:none’> bold’>Cabanes-Torreblanca | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>? |
| text-autospace:none’> bold’>Goles del Millars | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>? |
| text-autospace:none’> bold’>Marjal d’Almenara | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>1 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>2* |
| text-autospace:none’> bold’>Marjal dels Moros | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>0 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>? |
| text-autospace:none’> bold’>P.N. de l’Albufera | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>5 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>4 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>? |
| text-autospace:none’> bold’>Marjal de Xeresa-Xeraco | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>2 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>3 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>? |
| text-autospace:none’> bold’>Marjal de Pego-Oliva | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>1 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>1 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>? |
| text-autospace:none’> style=’mso-ansi-language:CA’>Total | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>8 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>9 | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>? |
tab-stops:list 18.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-weight:bold’>Al
germans Dies (Bosco forma part de l’Oficina de Gestió Tècnica del
P.N. de l’Albufera) es pot llegir una entrada amb data 23 de Juliol de
2008 (posterior a la Ordre 2008) amb l’il·lustratiu títol “
"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA;mso-bidi-font-weight:bold’>[8]:
natural de l’Albufera CA;mso-bidi-font-weight:bold’>. Las normal’>pocas parejas que han
intentado la nidificación parecen haber fracasado
podido comprobar el
pollos bold’> durante la presente temporada reproductora. Quedan muy lejanos los años
sesenta en los que l’Albufera albergaba una población de
style=’mso-ansi-language:CA’>actualmente las cifras oficiales estiman unas 17
parejas de promedio en esta localidad style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>. Pese a este drástico
declive, en buena parte debido a una paulatina pérdida de calidad del agua del
humedal bold’>”;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>10.
"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA;mso-bidi-font-weight:bold’>[9]
mso-bidi-font-weight:bold’>Les dades a disponibles al lloc web d’AOCS
s’observa una
hivernants de fotja comuna al
mso-bidi-font-weight:bold’>Al cas específic de la normal’>Marjal d’Almenara
2006-2007 bold’> que no s’ha mantingut en
filled="f" stroked="f">
font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:
ES;mso-bidi-language:AR-SA’>
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>11.
"Times New Roman";mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:
CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:AR-SA’>[10]
mso-bidi-font-weight:bold’>Aquest projecte, subvencionat per la Fundació
Territori i Paisatge i per la Conselleria, té dos objectius: crear
un style=’mso-ansi-language:CA’>punt d’aigua per a amfibis
d’Almenara);
mso-bidi-font-weight:bold’>Fins a ara, normal’>Acció Ecologista-Agró
i hem style=’mso-ansi-language:CA’>renovat les anguileres style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’> per a conduir aigua de
qualitat;
mso-bidi-font-weight:bold’>En aquest paratge tenim subscrits
que han demanat es declaren com a
renovades anguileres, hi portarem l’aigua de qualitat que mana de l’Ullal de
Quartons amb la fi de aconseguir un hàbitat idoni per a les fotges;
mso-bidi-font-weight:bold’>Futures actuacions del projecte:
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
i.
mso-bidi-font-weight:bold’>Trasllat de tub de reg que travessa l’Ullal de
Quartons;
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
ii.
mso-bidi-font-weight:bold’>Retirada de terra roja de l’antic hort de taronges
per a descobrir l’Ullal de Quartons, creant un llac per al futur punt
d’amfibis;
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
iii.
mso-bidi-font-weight:bold’>Repoblació perimetral de l’ullal amb arbres de
ribera;
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
iv.
mso-bidi-font-weight:bold’>Repoblació del circuit d’aigua amb arbres de ribera
i tamarits;
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
v.
mso-bidi-font-weight:bold’>Preparació primaveral de les finques en custòdia per
a la cria de carregada (Glareola pratincola);
mso-bidi-font-weight:bold’>L’
de les actuacions ja realitzades.
font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:
ES;mso-bidi-language:AR-SA’>
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>1.
- La Palafanga de la Llosa
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
i.
d’Almenara es trobava a les
la style=’mso-ansi-language:CA’>Palafanga de la Llosa style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>;
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
ii.
la dècada, la Palafanga comptava amb un normal’>màxim hivernal molt per
damunt de 500 exemplars mso-bidi-font-weight:bold’>, reduït a normal’>400 a l’hivern 2004-2005
són inassolibles avui al conjunt del LIC Marjal d’Almenara on, sent
optimistes, style=’mso-ansi-language:CA’>al pic hivernal podria haver-hi entre 250 i 350
exemplars bold’>;
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
iii.
tab-stops:list 70.9pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold’>-
mso-bidi-font-weight:bold’>A la
conseqüència de la caça furtiva, il·legalitat que es regularitza a la
Llosa bold’> abaste la zona humida d’aquest municipi;
tab-stops:list 70.9pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold’>-
mso-bidi-font-weight:bold’>La
inútil bold’> per a les aus aquàtiques al quedar fora del LIC, entre la AP-7 i la
N-340;
none;text-autospace:none’> "Baskerville Old Face";mso-fareast-font-family:"Baskerville Old Face";
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold’>-
mso-bidi-font-weight:bold’>Igualment, denunciem que en aquest vedat de caça menor
CA’>s’utilitza plom dins de la zona humida LIC Marjal d’Almenara
de Caça 13/2004;
- El mateix
efecte de forta caiguda del nombre d’hivernants s’observa després de la reducció
de la zona de reserva del vedat d’aquàtiques d’Almenara decidida a
la temporada 2003-2004;
- Al període 2006-2008, amb ordres de caça que prohibeixen abatre
la fotja comuna, es percebeix una estabilització del nombre d’exemplars hivernants de l’espècie. La recuperació és
quasi imperceptible i es continua lluny de les poblacions presents abans
de que quasi la totalitat del LIC Marjal d’Almenara s’haja
convertit en un gran vedat de caça;
- Així, s’observa
una relació directa entre caça i disminució de fotges comunes hivernants, tant per
les molèsties ocasionades com
per la pròpia caça d’exemplars. L’efecte
beneficiós de les ordres que prohibeixen la caça de fotja comuna és
precisament que es mitiguen ambdós factors;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>2.
- Els censos
d’aus hivernants i niants indiquen que el nombre d’exemplars
de l’espècie no està recuperant-se significativament, amb la
possible excepció del Prat de Cabanes-Torreblanca (comparant
censos hivernals de 2006 i 2008), encara que partint d’una situació de
mínims històrics;
- El fet de
que al bloc d’un tècnic de l’Oficina de Gestió Tècnica del P.N. de
l’Albufera es publique que “2008 pasará a la historia como uno
de los peores años para la reproducción de la focha común en el parque
natural de l’Albufera”[11] és significatiu, indicant que no ha havut cap canvi al darrer any que puga
explicar que l’Ordre 2008 elimine la prohibició
de caça per a la temporada 2008-2009;
- Comparant
el nombre d’hivernants amb les parelles niants, resulta evident que la població resident al País Valencià es reforçada per exemplars
migrants de curt i llarg recorregut,
- Com s’ha
esmentat, la caça produeix una disminució (per molèsties
o exemplars abatuts) dels exemplars hivernants;
- Donat que
els exemplars migrants poden elegir altres zones on hivernar, permetre la
caça de fotja comuna pot provocar una dràstica disminució
dels efectius hivernants o, en el millor dels casos, una
concentració encara major a les poques zones on no es pot caçar, com la Marjal
dels Moros;
- Considerant
l’evolució negativa de l’espècie, el període
hàbil, el nombre de caçadors als vedats de les zones humides, i el
límit de dues peces per dia, l’Ordre 2008 pot convertir-se en una nova amenaça per al futur de la fotja comuna;
- L’Ordre
2008 pot agreujar la preocupant situació que passa l’espècie al P.N. de l’Albufera i altres zones
humides;
- No tenim
constància de que les menguants poblacions de fotja comuna estiguen
produint cap perjudici a explotacions agrícoles o de
qualsevol altre tipus que recomane el control poblacional de l’espècie;
- Resumint, Acció Ecologista-Agró considera que no hi ha dades objectives
que recolzen la decisió d’alçar la prohibició de caça de fotja
comuna declarada al període 2004-2008;
- Així, contràriament
al que indiquen els criteris científics i medi ambientals, l’única raó que
pot motivar l’Ordre 2008 només pot ser la pressió del col·lectiu de caçadors per a satisfer els
seus objectius esportius o lúdics;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>3.
- Durant
el període 2006-2008, s’aprecia un notable augment de la presència de fotja banyuda a la Marjal
d’Almenara, havent-hi observat fins a 8 exemplars. La raó és l’augment de la
qualitat de les aigües, l’abundància de plantes aquàtiques (Myriophillium
sp.) de les que s’alimenten i, sobre tot, el fet de que la Conselleria allibere exemplars en aquest paratge;
- En quant a
la nidificació, sembla que es consolida una xicoteta colònia, amb una
parella criant en 2007, augmentant a dues[12] en 2008;
- Donat que
molts dels exemplars han sigut criats en captivitat i ja que els pollets
s’han criat en un entorn molt humanitzat com són Els Estanys d’Almenara,
s’ha observat que aquesta espècie té un major caràcter resident que la
fotja comuna, a més de ser més confiada;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>4.
- Com
indiquen el Pla d’ Acció Internacional per a la fotja banyuda, el Catàleg
Nacional d’Espècies Amenaçades i la pròpia web de la Conselleria,
resulta impossible diferenciar la fotja comuna de la
fotja banyuda mentres es caça;
- Model dels efectes de la caça sobre la fotja banyuda a la Marjal
d’Almenara
none;mso-list:l37 level1 lfo27;tab-stops:list 45.0pt left 347.3pt;mso-layout-grid-align:
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>
i.
mso-bidi-font-weight:bold’>Per a
sobre la població valenciana de fotja banyuda, hem creat un senzill model per a
simular les futures baixes causades a la població existent al LIC Marjal
d’Almenara, una de les més importants, concentrada principalment al voltant
dels Estanys d’Almenara;
none;mso-list:l37 level1 lfo27;tab-stops:list 45.0pt left 347.3pt;mso-layout-grid-align:
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>
ii.
mso-bidi-font-weight:bold’>Estimem que durant el període hàbil (
none;mso-list:l37 level1 lfo27;tab-stops:list 45.0pt left 347.3pt;mso-layout-grid-align:
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>
iii.
mso-bidi-font-weight:bold’>Aquesta estimació és realista (i fins i tot conservadora)
comparant amb les resultats del Cens d’Aus Hivernants de la Comunitat
Valenciana 2008:
none;mso-list:l37 level1 lfo27;tab-stops:list 45.0pt left 347.3pt;mso-layout-grid-align:
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>
iv.
mso-bidi-font-weight:bold’>El pla tècnic del normal’>vedat d’aquàtiques
d’Almenara bold’> especifica un límit de
hàbil inclou al voltant de
els valors assumits pel model);
none;mso-list:l37 level1 lfo27;tab-stops:list 45.0pt left 347.3pt;mso-layout-grid-align:
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>
v.
mso-bidi-font-weight:bold’>Assumim que cada caçador només
bold’>(comuna o banyuda)
mso-pagination:none;mso-list:l37 level1 lfo27;tab-stops:list 45.0pt;mso-layout-grid-align:
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>
vi.
mso-bidi-font-weight:bold’>El model presenta normal’>dues simplificacions
tab-stops:list 72.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold’>-
mso-bidi-font-weight:bold’>un caçador abat una fotja cada tres dies que surt a
caçar, de mitjana, independentment del nombre de fotges presents al vedat. En
realitat, quan menys fotges hi romanen, la probabilitat de caçar-ne hauria de
disminuir lleugerament;
tab-stops:list 72.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:
bold’>-
mso-bidi-font-weight:bold’>durant el període hàbil, no hi entren ni
surten fotges al paratge. S’assumeix que el vedat és una zona impermeable als
moviments de les aus: l’única evolució poblacional és la mort d’exemplars com a
resultat de la caça;
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
vii.
mso-bidi-font-weight:bold’>Una simulació del model amb
tab-stops:list 72.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA’>
mso-bidi-font-weight:bold’>la
hàbil és style=’mso-ansi-language:CA’>superior a 2 style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>: sobreviuen menys de 6
exemplars de les 8 fotges banyudes presents al voltant dels Estanys d’Almenara;
tab-stops:list 72.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA’>
mso-bidi-font-weight:bold’>es cacen
totalment realista;
tab-stops:list 72.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA’>
mso-bidi-font-weight:bold’>En cap dels 20 escenaris sobreviuen totes les 8
fotges banyudes;
tab-stops:list 72.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA’>
mso-bidi-font-weight:bold’>Al pitjor dels escenaris,
tab-stops:list 72.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA’>
mso-bidi-font-weight:bold’>Cal dir que, si se simulara el model un
none;text-autospace:none’> "Courier New";mso-fareast-font-family:"Courier New";mso-bidi-font-family:"Courier New";
mso-ansi-language:CA’>o
mso-bidi-font-weight:bold’>250 jornades de caça (caçador x dia);
none;text-autospace:none’> "Courier New";mso-fareast-font-family:"Courier New";mso-bidi-font-family:"Courier New";
mso-ansi-language:CA’>o
mso-bidi-font-weight:bold’>2.5 fotges abatudes cada un dels 25 dies de caça al
període hàbil;
tab-stops:list 108.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Courier New";mso-ansi-language:CA’>
62.5
peces abatudes: 60 fotges comunes i 2.5 fotges banyudes;
tab-stops:list 72.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-family:"Baskerville Old Face";mso-ansi-language:CA’>
L’Annexa
2 presenta un gràfic amb l’evolució temporal per bold’>escenari;
mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
viii.
La
conservadora simulació és que en aquells paratges on la densitat relativa de
fotja banyuda siga major (p.e. Estanys d’Almenara, Marjal Xeresa-Xeraco
i Marjal Pego-Oliva), la probabilitat
d’abatre aquesta espècie és molt elevada;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>5.
cinegètica a les zones humides del País Valencià és quasi inexistent,
pel que és fàcil que se supere el màxim permès de caçadors i peces
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>6.
llocs on es permet la caça controlada de fotja comuna (amb quasi nul·la
presència de fotja banyuda), com és el P.N. del Delta de l’Ebre, es
realitzen tirades en dies puntuals, amb supervisió dels guardes, que donen fi a
la cacera mitjançant senyals acústics una volta bold’>s’arriba a la quota establerta;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>7.
2008, produirà inevitablement baixes a la població valenciana de fotja
banyuda, el que afectarà als incipients i precaris nuclis reproductors que
s’estan establint;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>8.
invertint diners públics al programa de cria en captivitat de l’espècie
i que, per l’altra, s’aprove una ordre de caça que fica en perill la
recuperació de la població silvestre de fotja banyuda;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>9.
- Una altra
conseqüència de l’Ordre 2008 pot ser que els tècnics de la Conselleria responsables del programa de cria en
captivitat opten per evitar alliberaments en zones on es cace fotja comuna (p.e. Marjal
d’Almenara) per a fer-ho en llocs on estiga prohibida la caça, com la Marjal
dels Moros.
- Malgrat que
aquest paratge està correctament gestionat, sense caça i amb zones de pas
restringit, la fotja banyuda no hi va criar als anys 2006 i 2007, pot ser
degut a la menor qualitat de les aigües i la conseqüent manca d’aliment
adient com el Myriophillum sp. Mentrestant, la fotja banyuda sí ha criat a les marjals d’Almenara, Xeresa-Xeraco i
Pego-Oliva.
- Així, l’Ordre
2008 pot estar reduint el hàbitat potencial de la
fotja banyuda i, en conseqüència, augmentant el perill de
que un accident (p.e. brot de botulisme) acabe amb anys de treball
ben fet;
none;text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>10.
conservacionistes
- L’Ordre
2008 fica en perill els esforços que ve realitzant Acció Ecologista-Agró per a la conscienciació de la ciutadania, la conservació de la fotja banyuda i l’augment de les poblacions de fotja comuna;
- Una volta
hem arribat a acords de custòdia amb propietaris
de la marjal per a declarar reserves de fauna on les fotges
puguen estar més tranquil·les (dins del gran vedat de caça en que s’ha
convertit el LIC Marjal d’Almenara), resulta molt difícil explicar-lis
que a partir de la temporada 2008-2009 es podrà
tornar a caçar la fotja comuna.
font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:
ES;mso-bidi-language:AR-SA’>
line’>SOL·LICITE mso-bidi-language:MY’>
text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>1.
modifique l’Ordre 2008 per a incloure la normal’>prohibició de caça
municipal de Pego a Alacant CA’>;
tab-stops:list 18.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
mso-bidi-font-weight:bold’>D’acord amb el normal’>Pla d’Acció Internacional
per a la fotja banyuda mso-bidi-font-weight:bold’>, la Conselleria:
tab-stops:list 36.0pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
en tots els paratges on es registren observacions de fotja banyuda, també en
zones on es registra un gran nombre d’exemplars de fotja comuna, per a evitar
la caça accidental de fotja banyuda;
tab-stops:list 35.45pt;mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’>
per a actuacions il·legals;
none;text-autospace:none’> CA’>c.
limite
la incidència de fotges banyudes abatudes mitjançant programes d’educació de
caçadors, restringint el nombre de caçadors i prohibint la caça
de fotja comuna;
text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>3.
prohibisca la caça de fotja comuna a les marjals d’ normal’>Almenara, Xeresa-Xeraco i
Pego-Oliva bold’> i zones limítrofes durant la temporada 2008-2009;
text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>4.
s’establesca una prohibició total de la caça de fotja comuna, la Conselleria
obligue a que, als paratges on se cace, normal’>estiga sempre present un
guarda bold’> i es controle la caça mitjançant tirades, amb una
text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>5.
cree style=’mso-ansi-language:CA’>zones de reserva de caça viables
comunes i banyudes puguen superar la situació actual, i que es realitze un
País Valencià;
text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>6.
proporcione els style=’mso-ansi-language:CA’>informes tècnics als que s’ha basat l’Ordre
2008 bold’>al sotasignant, conjuntament amb –si s’han realitzat– les previsions del
nombre de style=’mso-ansi-language:CA’>fotges banyudes que puguen ser abatudes a la
temporada 2008-2009 mso-bidi-font-weight:bold’>;
text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>7.
va prohibir la caça de fotja
comuna a tot el territori a l’ordre 2004-2005 i la “caça de fotja
comuna a les províncies de Castelló, València i terme municipal de Pego a
Alacant” a les ordres 2005-2008, la Conselleria aporte els factors
que han canviat per a que es modifique el criteri de cara a la temporada
2008-2009;
text-autospace:none’> CA;mso-bidi-font-weight:bold’>8.
faça públiques les style=’mso-ansi-language:CA’>memòries de les despeses i inversions realitzades
per a la recuperació de la fotja banyuda des de 1999 style=’mso-ansi-language:CA;mso-bidi-font-weight:bold’>.
normal’>Port de Sagunt, a 12 de
Setembre de 2008
normal’>
normal’>
normal’>Enric Amer Blanch
font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:
ES;mso-bidi-language:AR-SA’>
projecte de l’Ullal de Quartons
| mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’> | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’> |
| mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>Eliminació de tarongers a la finca adquirida | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>Repoblació d’espècies autòctones |
| mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’> | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’> |
| mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>Descobrint brolladors | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>Vista dels dos brolladors descoberts |
| mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’> | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’> |
| mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>Sega de les finques en custòdia per a preparar-les per a la inundació hivernal | mso-layout-grid-align:none;text-autospace:none’> normal’>Restauració del circuit de l’aigua |
font-family:"Times New Roman";mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:
ES;mso-bidi-language:AR-SA’>
de fotges durant el període hàbil normal’>
fotja comuna
fotja banyuda
name="_ftn1" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[1]
name="_ftn2" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[2]
http://www.cma.gva.es/cidam/emedio/biodiversidad/Fauna/FochaCornuda/FochaConservacion.htm
name="_ftn3" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[3]
name="_ftn4" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[4] style=’mso-ansi-language:FR’> Cens d’Aus Aquàtiques Hivernants a les zones
humides de Castelló (Conselleria)
name="_ftn5" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[5]
http://www.xoriguer.org/ftpocells/informe_aves_acuaticas_nidificantes2008.pdf
name="_ftn6" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[6]
name="_ftn7" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[7]
http://www.xoriguer.org/ftpocells/informe_aves_acuaticas_nidificantes2007.pdf
name="_ftn8" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[8]
name="_ftn9" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[9]
name="_ftn10" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[10]
http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?rubrique79
name="_ftn11" title="">
"Times New Roman";mso-ansi-language:ES;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language:
AR-SA’>[11] http://www.birdingalbufera.es/?q=es/node/256
Tornar
© 2004-2013
