Arrel de la web > Col·lectius > La Plana > Campanyes > Restauració de la Marjal d’Almenara > Tomatina de Bunyol o asprella amb petxinots i fotges banyudes

Tomatina de Bunyol o asprella amb petxinots i fotges banyudes

El cas de la Finca de La Calçada

dimarts 21 d'octubre de 2008, per  Enric Amer

La Calçada fa 8 anys

JPEG - 79.6 kB
La Calçada, ara

L’any 2000 va ser problemàtic econòmicament per la família Sanz, comerciants de taronja de Xilxes.

També tingué problemes a les seues terres a la marjal d’Almenara. La seua finca de La Calçada (40 Ha. a la dreta de la carretera que va a la platja de Casablanca, o a l’esquerra si pugeu de la mar al poble) , plantada de melons, va suportar dos pedregades seguides, en Juliol i Agost, que deixaren les plantes sense fulles i els melons destrossats. El cas és que posà en venda el magatzem de taronges i diverses finques, entre elles La Calçada.

El mateix estiu, quart de una sèrie d’anys secs, Acció Ecologista-Agró posà 3.000 euros de la seua butxaca per a portar aigua del terme de La Llosa als Estanys i evitar la que seria l’ultima mortaldat de peixos per dessecació de la zona protegida. Igualment era el primer any que els motors de Ferrer deixaven de bombejar als voltants de tota la zona de La Palafanga i Els Estanys.

A meitat d’Octubre descarregà una gota freda de pel·lícula (vora 5oo l/m2 en la Plana Baixa - Camp de Morvedre) i quedà tot com un lluent d’albufera des d’Almardà fins a Moncofa.

El dia 15 de Gener de 2001, el nou propietari de finca de La Calçada, Fèlix Castilla (promotor urbanístic) donà ordre al seu encarregat de les collites de marjal, de eixugar la finca el més ràpid possible per a fer allí per primera vegada les tomates que servirien eixe any per a la famosa Tomatina de Bunyol. Les preses eren degudes a que els producte tenia que estar ben madur per a ser utilitzat com a projectil a les festes de Bunyol al mes d’Agost sense ferir a ningú.

En assabentar-se els socis d’Acció Ecologista-Agró de la posada en marxa de les turbines i de la entrada d’un tractor i un camió a refer la mota dels Estanys amb material aliè a la zona, protestàrem davant l’Ajuntament perquè mai s’havia eixugat eixa zona en ple hivern i de les conseqüències per a la Microreserva de flora recentment declarada.

A la vista dels fets consumats, sols ens quedà la opció de fer entrar de nou a la marjal (a la zona veïna de propietat municipal) l’aigua que F. Castilla estava abocant al canal de Torreblanca i a la mar i així mantindre els nivells d’inundació.

D’eixa manera, estiguérem com el gat i el gos tres mesos. F. Castilla intentant secar la Calçada i nosaltres entrant l’aigua cap endins a la zona pública i a la cedida dels hivernacles de Pascual Hnos.

Intentaren també fer una separació de la finca amb terra de muntanya per on creien que se filtrava (estacadors junt a la Sèquia del braç) i els ho pararem amb la policia local precisament per fer aterraments amb terres de rodeno, prohibit en les zones de marjal del projecte de Catàleg.

Quan vingué Pasqua, F. Castilla desistí i es va donar de baixa a la Societat de Regants de St. Marcel·lí i pararen les bombes. En una setmana es va omplir tot amb mig metre d’aigua i alli acudiren collverds, fotges i tota classe d’aus, que veien un nou lluent primaveral desaparegut uns quants anys. Com ha passat enguany també al Quadro i Mansegar de Quartell.

La gent que passava per la carretera i els que anaven a berenar en Pasqua, miraven asombrats un espectacle de natura com feia molts anys que no es veia.

Posats amb contacte amb el propietari, el vàrem convèncer que la millor finalitat de aquells terrenys era que la Generalitat ho comprara per a usos mediambientals. Era el moment del Catàleg de Zones Humides. De fet, promoguérem contactes amb tècnics de la Conselleria i desprès amb el Conseller Modrego per tal que intervingueren en la zona. Malauradament, els canvis en la Conselleria desbarataren les negociacions de la compra encara que el nou Conseller, Rafael Blasco, amb les seues noves lleis urbanístiques i les famoses cessions de “metre per metre” varen donar lloc a que un promotor molt lligat als Blasco com va ser comprara a molt bon preu –coses de la informació privilegiada- la finca de la Calçada i les 50 Ha de Pascual Hnos pròximes. Recordem les donacions de sucursals del IVAM en Madrid i Calvià estant Consuelo Ciscar Directora General, per part de Enrique Bañuelos, conegut desprès per el ascens meteòric i caiguda espectacular de la seua empresa ASTROC.

Desprès serien cedides (ara ja com AFIRMA i sense Bañuelos) a la Generalitat i a l’Ajuntament d’Almenara a canvi de cessions d’ús de part de assagador conegut com camí de Serratella per a canal col·lector de pluvials i altres “millores” del PAI Nova Almenara.

Durant els set anys que ha permanescut inundada, Acció Ecologista-Agró ha intervingut, de forma callada però sense pausa, en millorar l’hàbitat que s’estava creant en la nova zona inundada en la finca de La Calçada.

JPEG - 95.8 kB
Pas d’aigua
JPEG - 99.7 kB
Pas d’aigua

La primera actuació va ser obrir una dotzena de sèquies en la mota dels Estanys de escasa profunditat, per a facilitar l’entrada d’aigua des de tots els racons de la finca per tal de evitar els “cul de sac” on en els estius es podria l’aigua. Al mateix temps, manteníem tancada la comporta dels anglesos al començament de la Sèquia del Braç que la duia directament a la mar sense alimentar la marjal.

Al mateix temps, trossejàvem l’asprella que havia colonitzat l’Estany Nord gràcies al treball dels tècnics de la Microreserva de Flora i la passàvem a la banda de La Calçada. Així finalment aconseguirem que l’aigua que abans es podria, es convertira en la marjal de qualitat d’aigües transparents d’asprella (la catedràtica Rosa Miracle, dixit).

Al mateix temps, les antigues anguileres del drenatge, amb més profunditat d’aigua permanent, es convertien poc a poc en bobalars joves que anaven colonitzant parts importants i convertint-se en refugi per a les aus.

El bobalar va ser la nova zona de cria del Gall de Canyar, de l’agró roig, de siverts i de cabrellots. Les praderies d’asprella s’han convertit ara en la colònia de fotges banyudes més important del País Valencià.

JPEG - 66.9 kB
Asprella i fotjes banyudes

I de postre, la gran traca final. El descobriment de la població de petxinots mes important del País Valencià. En dos dies, en 2Ha s’han tret ja més de 4.000 exemplars que han estat reintroduits a diversos llocs de la pròpia marjal, als Estanys i a altres marjals en condicions. Aquestes 2Ha han quedat en fang al començar les obres de restauració i ús públic i educatiu portades a efecte per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la pròpia Conselleria de Medi Ambient

JPEG - 41.7 kB
Petxinots La Calçada
JPEG - 57.4 kB
Lluent dels petxinots

No volem deixar passar per alt els entrebancs, incomprensions i fins i tot amenaces que hem rebut al llarg d’estos anys per la nostra intervenció desinteressada a La Calçada. Començant per la denúncia de la Societat de pescadors i per la Societat de Caçadors davant de l’Ajuntament d’Almenara que provocà que la Policia Local iniciara una investigació contra membres d’Acció Ecologista-Agró per realitzar les entrades d’aigua per damunt d’un “camí” públic, la mota dels Estanys.

La irresponsable actitud de Jorge Traver, delegat territorial de la Conselleria en Castelló, demanant-nos informació exhaustiva de l’obertura de l’Ullal i tornant a entregar tota la zona de La Calçada als caçadors desprès d’haver-la considerat zona de reserva al pla tècnic de caça.

També volem destacar el recolzament de moltísima gent del poble d’Almenara i dels pobles veïns que ens han animat a seguir malgrat tot i que ens han fet costat en totes les activitats de compra i custòdia de llocs estratègics.

Tant la colònia de petxinots, com la de fotges i el grau de qualitat assolit per la finca de La Calçada, són una mostra de que el camí fet fins ara era el correcte i ha produït fruits impensables. Ara sols ens resta demanar a la empresa TRACSA i als tècnics que estan portant a terme les actuacions de millora, que es limiten a actuar als itineraris perimetrals, observatoris, consolidació de la mota dels Estanys i de la Sèquia del Braç i donen per bo el conjunt interior de la finca de la Calçada.

Ara cal abandonar el projecte de desnivellar-lo i limitar-se al drenatge dels sequiols principals, la retirada dels restes del sistema de reg localitzat que encara perdura, retirar tots els exemplars possibles d’espècies exòtiques com la tortuga de florida i el black-bass, a més de facilitar la circulació de les aigües de bona qualitat de la sèquia de la Font Redona i dels Ullals dels Estanys, impedint l’entrada d’aigua de baixa qualitat en estiu mitjançant comportes de ventall.

JPEG - 50.3 kB
Drenatge entre Calçada i Sèquia del Braç

La natura i l’esforç dels activistes d’Acció Ecologista-Agró fa innecessària alguna de les actuacions previstes. El tresor de la Finca de La Calçada està a la vista. No cal cercar més.

Acció Ecologista-Agró 22 d’Octubre de 2008

Un missatge, un comentari?

Fòrum per subscripció

Per participar al fòrum, us heu de registrar prèviament. Si ja n'esteu, escriviu a continuació l'identifcador que us ha estat proporcionat. Si encara no ho heu fet, heu d' inscriure's.

Connexióinscriure'scontrasenya oblidada?